Castor
El govern espanyol fixa en 96,38 MEUR el cost del Castor per al 2018 tot i la sentència contrària del TC
La factura del gas inclourà 80,66 MEUR per pagar la indemnització i 15,71 MEUR per al manteniment d'unes instal·lacions que segueixen hibernades
La sentència del Tribunal Constitucional (TC) contra la indemnització milionària del Castor no ha frenat la publicació anual al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) dels cànons i peatges que el fallit magatzem de gas costarà als consumidors durant el 2018. Tot i que l'alt tribunal qualifica d'inconstitucional el recàrrec que des de fa tres anys venen assumint els consumidors, el govern espanyol preveu seguir cobrant-lo de cara l'any vinent per sufragar el fracassat projecte. En total, els consumidors del gas hauran de pagar a través de la factura 96.382.954 euros. D'aquests, 80.664.725 euros es pagaran «als titulars amb dret de cobrament amb càrrec al sistema gasista» de la indemnització del Castor, i 15.718.229 euros seran pel manteniment que Enagás Transporte fa de la plataforma marina i les instal·lacions terrestres, tancades i hibernades.
El Ministeri d'Energia ha publicat aquest dimecres al BOE l'ordre ETU/1283/2017, presa el 22 de desembre, l'endemà de la sentència del TC, en la qual s'estableixen els peatges i els cànons associats a l'accés a tercers de les instal·lacions de gas i la retribució de les activitats regulades per a l'any 2018. En l'article 5 d'aquesta ordre, i en compliment de l'article 5 del reial decret 13/2014, que el passat divendres va tombar el TC, es fixa en 80,66 milions d'euros el recàrrec que suposarà aquest any a la factura del gas el pagament de la indemnització a l'exconcessionària del projecte Castor, Escal UGS, participada majoritàriament per ACS de Florentino Pérez.
L'ordre ministerial també estima que, d'acord amb les obligacions indicades a l'article 3.2 del decret llei (aquest avalat pel TC), «es reconeixen els costos provisionals d'operació i manteniment per a Enagás Transporte», per a l'any vinent i per valor de 15'71 milions d'euros. Els costos reals s'hauran de justificar amb una auditoria perquè el Ministeri els aprovi amb caràcter definitiu però les xifres venen repetint-se gairebé idèntiques des que, fa tres anys, quan es va començar a cobrar aquests peatges i cànons derivats dels fracassat magatzem Castor. El cost del manteniment també s'ha qüestionats en els passat exercicis perquè és gairebé similar als costos que té suposa el manteniment de l'únic magatzem de gas submarí operatiu a l'estat espanyol, el de Gaviota, al País Basc.
Des de l'Observatori del Deute en la Globalització i des del Grup Promotor del Judici Popular al Projecte Castor han criticat que Florentino Pérez surti «immune, fins i tot de les sentències del Tribunal Constitucional». En un comunicat, aquest dimecres, lamenten que «de nou, gairebé 100 milions d'euros» vagin destinats al pagament «d'un projecte-estafa que mai ha entrat en funcionament i que va ocasionar més de mil sismes a la zona». També critiquen que com ja va passar el 2016 i el 2017, l'aprovació dels peatges es faci i es publiqui «darrere el sigil i la inactivitat de les dates nadalenques».
L'Observatori i el Grup del Judici Popular també lamenten que aquesta ordre s'aprovés just l'endemà que el TC va donar a conèixer la sentència als recursos del PSOE, el Govern i el Parlament – i després que considerés inconstitucionals els articles 4, 5 i 6 i el 2.2 del reial decret del Castor-. «Amb el mecanisme per determinar el cobrament amb càrrec al sistema gasista suspès, és absolutament inaudit i inadmissible que s'hagin inclòs de nou aquests imports dins els peatges de l'any entrant», han criticat. Ara demanen que es paralitzin mentre es determinen les implicacions de la sentència i els terminis i mecanismes per a la seva aplicació.
Les trampes de la indemnització
Amb la sentència del TC a la mà, l'Observatori i el grup del Judici Popular del Castor destaquen que l'alt tribunal no hagi vist justificada ni la urgència ni la necessitat de fer el milionari rescabalament, que a més a més es va pagar en 35 dies. Des de l'Observatori del Deute en la Globalització ja s'havia denunciat en diverses ocasions que la participació financera del Banc Europeu d'Inversions (BEI) en el projecte Castor tenia un impacte directe a l'hora de determinar les decisions que es van prendre i que, un cop més, «les necessitats de la ciutadania» van quedar rellevades a «les necessitats dels inversors». Que el novembre de 2014 vencés un dels pagaments als bonistes i abans que el reial decret fos aprovat, els bons es van desplomar fins a una qualificació de bons escombraria per la incertesa dels escenaris. El decret llei «va fer respirar tranquils a ACS i al BEI. No és cap secret que, sense la compensació, ACS hagués tingut veritables problemes per a assumir el pagament als bonistes», insisteixen,
Tres anys més tard consideren que el TC «dóna la raó als dubtes raonables de l’opinió pública i dona visibilitat a una decisió del govern espanyol injusta i inadequada». En el veredicte del Judici Popular contra el Projecte Castor, que es va celebrar a Barcelona el passat 17 de juny, es va resoldre com a «no conforme a dret la decisió adoptada de compensar el concessionària de la plataforma gasista» i , per la via de Real Decret Llei i no com a projecte de llei, generant efectes immediats amb que el text normatiu va ser tramitat «de manera contrària a l’ordenament constitucional».