La Federació de Regants de l'Ebre aprova un document a favor del PHE en unes jornades sobre la vulnerabilitat del Delta

La junta del govern de la Federació de Comunitats de Regants i Usuaris de la Conca de l'Ebre, Ferebro, ha aprovat un document a favor del Pla Hidrològic de la conca de l'Ebre (PHE) amb el suport de totes les comunitats que la formen, excepte la de l'Esquerra de l'Ebre. Com ha explicat el president d'aquesta comunitat, Víctor dels Horts, s'ha rebutjat signar-lo per mantenir la seva oposició al PHE. El president de Ferebro, César Trillo, ha tret importància a aquesta recusació i ha defensat que es tracta d'un informe que vol contraposar la visió de la PDE a la Comissió Europea (CE). L'aprovació s'ha fet en el marc d'unes jornades sobre la vulnerabilitat dels deltes davant els impactes del canvi climàtic que ha organitzat la Comunitat de Regants de la Dreta de l'Ebre i que ha inaugurat la consellera d'Agricultura, Meritxell Serret.

El document s'havia consensuat en una reunió a Mollerussa i aquest divendres s'ha ratificat amb la signatura de 15 de les 16 comunitats de regants de la junta de govern de Ferebro, que representen les comunitats més importants de la coca de l'Ebre. Aquest informe de suport s'inclourà en la documentació que el govern espanyol, a través de la directora general de l'Aigua, Liana Sandra Ardiles, farà arribar, junt amb el Pla Hidrològic de la Conca de l'Ebre (PHE) a la Comissió Europea i que ha de rebre Brussel·les abans del mes de març. L'executiu espanyol vol deixar constància del suport dels regants al pla i de passada, com ha assenyalat César Trillo, president de la Federació de Comunitats de Regants i Usuaris de la Conca de l'Ebre, «que la CE sàpiga la manera de pensar, no només de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE), sinó també dels usuaris de la conca».

Trillo ha defensat el PHE com un pla «equilibrat i possible» en contra d'unes peticions de la PDE i la Generalitat inviables. «No es pot pretendre que, en un riu que travessa 9 Comunitats Autònomes, es vulgui fer arribar el 65% del cabal a la darrera Comunitat Autònoma», ha criticat. El president de Ferebro ha assegurat que el cabal previst per al tram final de l'Ebre en el pla de conca«és molt més gran que la suma de tots els cabals ambientals de totes les conques de la península»,al qual se li haurà de sumar l'aigua que «entra a les badies des de les comunitats de regants i la que retorna del riu». «Parlem de cabals molt per sobre, a anys llum, del marcat a qualsevol dels altres rius del país», ha afegit.

L'Esquerra contra tots els regants de la conca

Trillo ha minorat el fet que la Comunitat de Regants de l'Esquerra de l'Ebre s'hagi negat a signar aquest document de suport. El president de l'entitat, Víctor dels Horts, ha lamentat que la junta de govern de Ferebro s'hagi negat a deixar constància de la seva oposició en l'informe que simplement arribarà sense la seva signatura a Europa. «A excepció de l'Esquerra, el document és el sentir de tota la Federació perquè està avalat per 600.000 hectàrees contra les 14.000 0 12.000 que té l'Esquerra», ha apuntat Trillo.«Seguim la nostra línia i no el signem per defensar la nostra concessió i la terra que reguem, que és el Delta», ha justificat Dels Horts. «Ens agradaria que les dues comunitats del Delta anéssim a una perquè faríem més força i creiem que per defensar-lo, la millor manera és la nostra postura. No ens posem a casa de ningú, a la Dreta tindran les seves raons per donar-li suport, però a la llarga, pot posar en perill inclús les relacions entre les mateixos regants de l'Ebre per les concessions que es volen fer noves», ha dit el president de la Comunitat de Regants de l'Esquerra de l'Ebre.

Solucions durescontra la regressió del Delta

En canvi, el president de la Comunitat de Regants de la Dreta de l'Ebre, Manel Masià, ha insistit que el PHE inclou les mesures que necessita el delta de l'Ebre per enfrontar-se al canvi climàtic i la regressió. Seguint l'exemple del delta del Po (Itàlia) o del Mississipí (Estats Units), Masià ha defensat la creació d'una«protecció dura, no amb arena», que eviti perdre més quilòmetres en el litoral deltaic. L'aposta és construir comportes contra la salinitat i proteccions similars, com són els dics. «La cunya salina arriba a Amposta i hem de fer una tanca salina. Ens enbeneficiaríem tots i es podria donar aigua a les badies, que s'alimentarien millor», ha dit.

Per al president dels Regants de la Dreta, el pla de conca de l'Ebre és important perquè inclou aquestes obres i els garanteix l'aigua per al reg. «No sé fins a quin punt el sediments afavoreixen el Delta, s'hauria de fer un estudi sobre això», ha assegurat Masià, a la vegada que també ha reclamat més embassaments, riu amunt, per garantir les concessions del regadiu. «El delta de l'Ebre necessita sediments però també aigua», ha dit.

Serret visita el Delta

Aquests han estat alguns dels arguments que s'han defensat en la jornada sobre 'La vulnerabilitat dels deltes davant els impactes del canvi climàtic', organitzada pels Regants de la Dreta, aquest divendres, a Amposta, i que ha inaugurat la consellera d'Agricultura, Meritxell Serret. Serret ha tornat a defensar un model de regadiu eficientque sigui compatible amb un cabal ecològic per als rius i, en concret per a l'Ebre. La consellera d'Agricultura ha rebutjat l'actual PHE perquè el cabal ecològic que proposa per al tram final del riu no està avalat per rigorosos estudis científics.La prioritat del departament, ha dit, és «modernitzar els regadius històrics»i consolidar els que estan en curs, com el Segarra-Garrigues o el Xerta-Sénia, perquè siguin«eficients i moderns». Serret ha assegurat que qualsevol ampliació de la concessió del regadius es basarà«en estudis ben fonamentats»i que «assegurin bé la sostenibilitat i viabilitat tenint en compte conjunt de la conca». La consellera ha argumentat que els regadius són també un aliat contra el canvi climàtic i també en la lluita contra el caragol maçana. «Mirem amb els regants i el sector com millorar desguassos i canalitzacions per ajudar a fer una bona sectorització i un pla atac per eradicar la plaga o minoritzat la seva presència», ha explicat.