L’any decisiu i visceral de Queralt Osorio

El passat dissabte 15 de novembre la pintora i escultora Queralt Osorio (Reus, 1978) rebia el guardó que l’acreditava com a guanyadora del 2n Premi Vila de Centcelles de Pintura de Constantí. Tal com va explicar ella mateixa, la seva obra guanyadora, Llum de Centcelles, feia protagonista la llum que es filtra per l’espai interior del conjunt romà «construint la memòria del lloc i recreant la sensació d’una arquitectura antiga que respira i vibra».

Aquest premi li arriba mentre el seu projecte pictòric Desire, està recorrent museus i galeries de Corea. Aquesta exposició individual i itinerant és fruit d’haver rebut, el passat mes d’octubre, el Premi a Millor artista de l’11è Festival d’Art Internacional de Geoje, organitzat pel Haegeumgan Theme Museum i el Museu d’Art de Yukyung de Corea del Sud. Aquesta no és la primera vegada que el país reconeix l’obra d’Osorio: l’any passat el mateix festival li va entregar el Premi a l’excel·lència. «És un dels festivals més grans que hi ha en l’actualitat, amb prop de 400 participants provinents de més de 60 països», explica.

«Tinc la sensació que aquest és l’any de la meva vida», afirma la Queralt. Establerta a Cambrils des de fa ja uns anys, va decidir apostar per l’art de manera definitiva i exclusiva fa només un parell d’anys. «Em vaig quedar a l’atur i vaig decidir que era un bon moment per acabar els estudis de grau superior a l’Escola d’Art i Disseny de Tarragona que havia començat anys enrere». D’aquesta decisió, Osorio en va sortir amb el títol i una nota de 10 en el Treball de Fi de Grau. «Vaig descobrir que les coses s’han de fer quan és el seu moment», afirma. Així i tot, la relació de la Queralt amb l’art no és fruit d’un impuls: en l’adolescència ja va trobar en l’art una forma d’expressió, especialment a través de la pintura i l’escultura. Més endavant, els viatges a l’Àfrica, l’Orient Mitjà i l’Índia acabarien inspirant les primeres obres.

Amb el pas del temps l’obra de la Queralt ha guanyat una maduresa que li serveix per expressar «sensacions, soledat, fragilitat… En definitiva, l’essència de tots els nostres sentiments». Osorio parla, sobretot, a través del cos nu, predominantment femení, que li serveix per transitar des d’allò més íntim a allò que és més universal. I en aquest camí ha trobat en l’obra de gran format l’aliat perfecte. «Normalment, començo amb una mica de carbonet per marcar algunes línies, però moltes vegades vaig directament a la taca i després treballo amb grafit aquarel·lable», detalla.

Col·laboradora habitual en projectes solidaris relacionats amb l’art, la Queralt també ha participat en nombroses exposicions individuals i col·lectives per ciutats i països com Londres o França, a més d’il·lustrar llibres. En l’actualitat està treballant en el projecte Adan i Eva, fugida del paradís, que exposarà pròximament. També està preparant l’exposició individual Dotze que presentarà al gener a l’Espai Mil Nou de Reus i que aprofundeix en el concepte de la pau, però en relació amb el propi cos. «Són les obres amb què em vaig presentar al Treball de Fi de Grau, peces de grans dimensions que vaig pintar al terra, perquè això em permetia fer servir molta aigua i treballar amb el meu propi cos, deixant la meva empremta».

«Penso que estic en un moment artístic en què estic traient el més salvatge que tinc a dins, el més visceral», conclou.