Altafulla
L’Audiència Provincial tanca el ‘Cas Jansà’ i desestima el recurs
La denúncia del cap de comunicació involucrava cinc regidors per un suposat assetjament per xarxes
Imatge d'arxiu del Palau de Justícia de Tarragona.
L’Audiència Provincial de Tarragona ha desestimat definitivament la denúncia penal interposada pel cap de Comunicació de l’Ajuntament d’Altafulla contra cinc regidors. El procés, que ha durat gairebé dos anys i mig, tanca judicialment els episodis d’acusacions per assetjament advertits pel responsable de premsa de l’Ajuntament i director del mitjà Altafulla Ràdio, Albert Jansà, qui defensava haver rebut greus atacs a través de les xarxes socials (concretament a Twitter o ‘X’). La denúncia, publicada el juny del 2023, fixava comportaments perjudicials entre el novembre del 2022 i el gener de 2023 per part de diversos regidors, entre ells Xusa Ortega i Francesc Ferré (Alternativa), Hèctor López-Bofill (Junts), Xavier Rofas (no adscrit).
El juliol del 2024 el jutjat instructor del Vendrell va arxivar el cas, però va reobrir-se desprès que el Jansà interposes un recurs. Ara el resultat no ha estat diferent, i de manera similar a la primera investigació, el jutge ha declarat que no va existir «cap indici de delicte», qualificant la denúncia de «desproporcionada». En relació amb els comentaris dels diputats d’Alternativa a través de xarxes, el jutge també indica que no es va escriure res que «pugui ser objecte de condemna», i assegura que no destaca cap imputació sobre el regidor Francesc Ferré. A més, es destaca el caràcter «tendenciós» de l’informe pericial presentat per Albert Jansà.
En un comunicat, Alternativa Altafulla, fa menció de l’informe presentat per l’Audiència Provincial, confirmant no es va acreditar «cap trama, ni assetjament contra Jansà», exposant que «la crítica és un dret fonamental de la llibertat d’expressió». El magistrat també menciona en l’informe que a Albert Jansà «l’afecten molt les crítiques» i destaca que «no va valorar la seva actuació» com a responsable públic.
Cas obert des del 2023
Els antecedents del cas involucren una suposada trama d’assetjament cibernètic defensada per Albert Jansà, l’actual alcalde d’Altafulla, Jordi Molinera i diversos veïns i regidors vinculats a Esquerra Republicana o al govern altafullenc. L’anomenat «Cas Jansà», concretament, advertia de les amenaces de diversos regidors sobre el cap de Comunicació del consistori, generant tensió entre diversos grups municipals.
La denúncia va ser interposada el juny del 2023, i segons indica el grup d’Alternativa, Jansà, també coordinador dels Diables Petits d’Altafulla, va declarar «persones non-grates» per part de l’entitat per «influir en els canvis de majoria existents», favorables a l’oposició. La denúncia penal, ara desestimada de manera definitiva, se suma a la interposada per l’alcalde, que descriu diferents atacs com «trucades des de Nigèria i Regne Unit» per molestar-lo, cents de missatges anònims per xarxes o, fins i tot, la creació de dos perfils amb el nom dels seus fills. La seva denúncia continua en procés.