William Miller, l’actor resident a Salou que debuta com a novel·lista

L’artista hispà-britànic William Miller, resident a Salou des dels vuit anys, va estudiar Història i Arqueologia per convertir-se en un Indiana Jones modern, però es va desviar pel camí de l’art com a actor, músic de rock i, ara, també com a escriptor amb la publicació de la seva primera novel·la Brad el Influencer. L’argument de llibre s’endinsa en el terreny de l’humor absurd, amb un toc de surrealisme a l’estil dels Monty Python i de sàtira amb reminiscències de Tom Sharpe, dos dels seus referents. Tot i això, no renuncia a enviar un missatge contra la vacuïtat de la societat actual.

En la novel·la, Keith Richards, estrella de rock de fama mundial, fa una aposta amb un grup de vampirs, durant una borratxera a la llum de la lluna a les platges de Cancún, esperant una anècdota salvatge per alimentar dècades d’històries de bar. En el seu lloc, però, troba la mort a mans d’un ganxo fatal propinat per un cangur boxejador. 

«És una fossa sèptica d’enginy i sàtira. Molt divertida», ha opinat sobre la novel·la Terry Gilliam, dels Monty Python. «Vaig escriure Brad el Influencer per una necessitat desesperada de donar vida a la meva imaginació i riure de l’absurda existència de molts invents moderns, com l’adoració a les xarxes socials, les màquines polítiques inflades o la cerca buida de sentit en un món cada cop més governat pels likes, clics i briefs de màrqueting», explica miller en una entrevista amb EFE.

Nascut a Windsor (Regne Unit), ciutat famosa pel palau de la família reial britànica, Millerva arribar a Salou sent un nen pels vaivens laborals del seu pare. «La meva família porta el fet de viatjar a l’ADN, assentar-nos en racons insospitats del planeta i acabar integrant-nos just quan ja és hora de mudar-se altre cop», explica l’artista.

Criat entre l’enginy surrealista dels Monty Python, les narratives audaces de Tarantino, l’encant gòtic de Tim Burton i la sàtira salvatge de Tom Sharpe, es va formar a la universitat com a historiador i arqueòleg, però va acabar decebut en descobrir que «l’estudi del passat no estava lliure de política, propaganda o interessos creats. Fins i tot la pols mil·lenària ve tamisat. 

Llavors, es va refugiar a la interpretació, com un retorn al joc de la infància, a la disfressa: «Quan em vaig adonar de la serietat de l’ofici, ja era tard per virar el vaixell. També era tard per renunciar. Perquè, «malgrat tot, estimo prou aquesta professió com per conviure amb les parts d’ella que detesto», explica. Les seves aparicions a Cuéntame cómo pasó, La que se avecina o Futbolísimos l’han convertit en un rostre popular. La música és una altra de les seves passions i ha estat vocalista de diverses bandes de rock com Candymen, Deniro, LA Vamps o William Miller & The Pop & Roll Band.