Kike Colmenar: «A l’Altacústic programem artistes que, a més de fer música, tenen un relat»

Enguany l’Altacústic allarga un dia. Això és una novetat?

«Sí. En totes les edicions hi ha trets comuns, com ara que sempre el fem el tercer cap de setmana de juliol i que és gratuït. El format, però, pot variar. Un dels objectius del festival és oferir un maridatge entre l’espai i la proposta artística, però l’hem anat adaptant per motius com ara la disponibilitat dels artistes o la demanda. Enguany, la jornada de divendres serà de tres concerts a la plaça de l’Església. Dissabte farem quatre concerts simultanis entre aquest mateix espai i la plaça del Pou, i diumenge farem un concert de cloenda a La Violeta, amb Ferran Palau».

Un dels encants de l’Altacústic és, precisament, els espais dels concerts. L’acústica ja us acompanya, o prima el lloc?

«Això és part de la meva feina, i també el que fa singular el festival: trobar propostes que ens encaixin o treballar amb els artistes per adaptar-les. Al principi, per exemple, els concerts eren més íntims, amb més proximitat, però ho vam anar modificant perquè cada vegada venia més gent. Però des del primer any hem fet aquest treball de trobar l’artista que encaixi amb el nostre espai o pugui adaptar la seva proposta al nostre festival».

Què ha de tenir un artista per encaixar a l’Altacústic?

«Som un espai on els artistes independents i emergents de Catalunya poden presentar els seus treballs al territori, Al principi pensàvem més en acústics que estiguessin pròxims a la música d’autor o al pop, però amb el temps hem obert el ventall a l’electrònica, el pop-rock, el punk… Ara, el que tots tenen en comú és que no presenten només una proposta musical, sinó també de relat. Per fer la tria dels artistes m’escolto els seus treballs amb molta atenció, tant la part musical com la lírica i, si puc, vaig als directes, perquè m’agrada veure la seva actitud a l’hora de defensar les seves propostes».

Triar qui vols que vingui i fer-lo tocar on tu vols que toqui deu generar moments màgics.

«Sí. Un dels valors del festival és aconseguir que l’experiència del públic i de l’artista sigui singular. Ens allunyem de les propostes massificades, de les cues per consumir o anar al lavabo, per oferir una proximitat amb l’artista, no veure’l de lluny o en una pantalla».

Feu el festival en plena temporada turística, però el vostre públic no és turista. O sí?

«És veritat que sempre coincideix que, a partir del 15, ja arriba la gent de fora. Però el nucli del nostre públic és del territori. I, a més, és molt fidel. Ara, també és cert que hi ha gent que arriba i s’ho troba, i també ho rep molt bé. Però nosaltres ens enfoquem al públic d’aquí: si t’hi fixes, ni tan sols fem promoció per tot Catalunya».

Tu ets l’impulsor del festival, que enguany arriba a la 12a edició. Ara, mirant enrere, penses que has aconseguit fer l’Altacústic tal com el que volies?

«Estic molt satisfet, perquè els valors de partida els hem mantingut. De vegades, sigui per créixer o per adaptar-se, els propòsits s’han d’acabar modificant i el projecte acaba mutant. I no passa res, és llei de vida. En el meu cas, és el festival que volia, amb propostes que difícilment es podran veure en altres espais o amb una experiència que només podem oferir nosaltres».

Què et genera més satisfacció?

«Nosaltres treballem pel públic, pel territori i per mostrar la singularitat de la Vila Closa. Em satisfà molt veure que els artistes ho valoren i que la gent d’Altafulla se sent el festival com una cosa seva».

Hi ha algun artista que pensis que encaixaria molt i encara no has aconseguit portar?

«Bé, sempre n’hi ha. Però també és qüestió de portar l’artista adequat en el moment adequat. Amb això vull dir que hi ha artistes que no aspiren a ser mainstream i que es poden mantenir amb un públic molt fidel, i n’hi ha d’altres que creixen tant que, òbviament, van a un altre tipus de festivals. Penso que no cal obsessionar-se. Jo entenc la programació com una collita: enguany hem tingut una bona collita d’una cosa? Doncs vinga, si pel motiu que sigui, hi ha més d’això que d’allò, doncs en consumirem més. I, l’any que ve, ja ho veurem, perquè la collita serà una altra».