Judit Sabaté i Aleix Costa: «Amb Els Pets sempre hi ha un moment que dius: ‘Aquesta és la foto’»

He anat a molts concerts d’Els Pets i no us he vist mai. Us feu invisibles.

Aleix Costa: «Això és una cosa que no busquem, però que va amb nosaltres. Ens encanta formar part de tot això, però els protagonistes són ells. La nostra feina no és estar al davant».

Quantes fotos podeu arribar a disparar, en un concert?

Judit Sabaté: «Jo en faig massa: en puc fer entre 300 i 500, perquè ells es mouen molt i a mi m’agrada disparar més d’una foto en un mateix moment, i després escollir».

A.C.: «Treballem diferent. Jo vaig més a tiro fet, I com que faig vídeo, amb una presa en tinc prou».

Quines directrius teniu, a l’hora de treballar?

A.C: «Treballar amb Els Pets és una sort, perquè no en tenim cap. Aquest cop ha sigut l’única vegada que ens han dit que, com que aquesta gira és per a la gent, volen que surti molt el públic».

Com ho feu perquè hi hagi fotos diferents cada vegada?

J.S.: «Una bona manera és centrar-nos en la gent, fer més plans generals des del fons, fer plans de l’espai, de la sala, de les primeres files i de les files del mig… També és molt agraït el fet que el Lluís sempre trobi un moment per baixar entre el públic. Llavors surten fotos una mica diferents. No sé com s’ho fan, però sempre hi ha algun moment que dius, Ara, aquesta és la foto del concert».

A.C.: «Ara potser som optimistes perquè encara fa poc temps que estem de gira, potser al desembre et direm que ja no sabem què fer». [riu]

Quines són les fotos que, tant sí com no, heu de tenir?

J.S.: «Els músics. I, per respecte, sempre intentem equilibrar-les, perquè a ells també els agrada tenir moments de cada concert. Ens agrada molt passar-los tota la galeria, i que cadascú tingui les seves fotos. Potser en un concert n’hi ha un que surt més, per la disposició de l’escenari o de la sala, però ho intentem compensar. I, després, i sobretot, fotos de la gent».

A.C.: Això de compensar també em passa molt a mi, quan faig els vídeos. Als concerts tot és molt despullat, les fotos són molt naturals i els vídeos els faig amb el so ambient. I pot passar que m’encanti el muntatge, però resulti que no hi surti, per exemple, el Falin o el Marcel… Doncs llavors miro de compensar-ho. Aquesta és una directriu que ens hem posat nosaltres».

Qui s’hi posa millor, perquè li feu fotos?

J.S.: Mhhh….

No em diràs Gavaldà?

J.S.: De posar-s’hi sí, però a Joan-Pau [Chaves] i a Vidal [Soler] els agrada molt, i se solen posar molt bé, també».

I a qui li agrada menys?

J.S.: «Als tècnics» [riu].

Qui trobeu més fotogènic?

A.C.: Vidalito i Joan Reig.

Fer fotos al Joan, que és al fons de l’escenari, amb la bateria al davant, ha de ser molt difícil.

A.C: «A mi m’encanta. De vegades aprofitem quan el Lluís baixa a baix, que tothom el mira a ell, i llavors em poso a la banda de Joan, tiro i me’n vaig. Però sí que és difícil fer Joan, sí».

Què ha de tenir una foto d’un concert d’Els Pets perquè sigui una bona foto?

J.S.: «Jo crec que ha d’explicar alguna cosa. Aquella ganyota… També parlen molt entre ells, seria interessant explicar tot el que es diuen…».

Els mòbils us molesten?

J.S.: «Quan treballem, no. De fet, alguna vegada fins i tot he fet fotos d’algú fent fotos amb el mòbil. Però també et dic que en el moment No vull que t’agradi aquesta cançó, amb tothom fent llum, ja ni faig la foto».

A.C.: «El moment llanterna és molt 2010» [riu].

Digueu-me la vostra foto preferida d’aquesta gira.

J.S.: «És una del primer concert, del Lluís amb un nen petit a l’escenari, mirant-se».

A.C.: «Coincidim. És preciosa».

Per acabar, no me’n puc estar de preguntar-vos: encara no esteu farts d’Els Pets?

[Riuen]

J.S.: «No, que va».

A.C.: «Gens ni mica. Des que vaig néixer que els escolto, i de cop em trobo compartint gira amb ells. No ens en cansarem mai».