El Castell que el cavaller Sant Jordi hauria volgut tenir

Res té més sentit que celebrar Sant Jordi a redós d’un castell. I si, a sobre, aquesta construcció és un equipament municipal completament rehabilitat, obert a la ciutadania i amb un jardí de pins que fan aquella ombra perfecta per a la primavera, no es pot demanar més. 

A Vila-seca, el 23 d’abril tota l’activitat festiva i cultural s’aplega als peus del Castell. L’edifici pràcticament es desperta amb la façana engalanada. Ben aviat, el jardí s’omple amb les parades dels llibreters i floristes locals i només tocar les nou la canalla més petita de les escoles ja ronda per la zona. 

A les 11 del matí se celebra un dels esdeveniments més tradicionals del municipi: la Cantata de Sant Jordi, que aplega al Celler –edifici també municipalitzat, rehabilitat i posat al servei dels vila-secans– més de 400 alumnes i professors. Enguany, el llibret interpretat va ser la Cantata de la Llegenda de la Princesa i Sant Jordi, de Jordi Cartañà, interpretada amb l’acompanyament de mig centenar de joves músics del Conservatori de Vila-seca. 

A la tarda, Andreu Faro, ninotaire i rondallista local, va presentar el quart volum de la Col·lecció dels Elements Festius de Vila-seca. En aquesta ocasió, dedicat a l’Esbart Dansaire, que justament enguany celebra els 50 anys. Aquesta mateixa agrupació va actuar a continuació a l’esplanada del mateix Castell, juntament amb la Colla Gegantera i els Grallers, i els Xiquets de Vila-seca. 

Tot plegat, sota un cel radiant i amb un ambient que, a l’hora forta de la tarda, gairebé es desborda. Potser molts van trobar a faltar les escultures del projecte Efímera, que en col·laboració amb les Escoles d’Art i Disseny de Reus i Tarragona omplien els espais més emblemàtics de la festa. Confiem que només sigui una pausa i que el projecte pugui tornar. Redefinit, si cal, però que torni.