Un veí de Torredembarra descobreix un refugi antiaeri a casa seva després de 15 anys excavant

Josep Maria Calull, veí de Torredembarra, sempre va intuir que sota de casa seva s’amagava alguna cosa més que terra. Els seus pares amb prou feines parlaven de la Guerra Civil, i molt menys del refugi antiaeri que es va construir l'any1937 i que, amb el pas dels anys, va quedar tapiat i relegat a l’oblit.

“No volien que l’obríssim, em van explicar que alguna vegada havien baixat a dormir allà, però no donaven detalls”, recorda Josep Maria. Tot va canviar quan, ajudant el seu pare a plantar un arbre al pati, va topar amb els primers esglaons d’unes escales. El seu pare, que no va voler donar-li massa explicacions, li va demanar que el deixés estar i que plantessin l’arbre en un altre lloc. Però la llavor de la curiositat ja estava plantada en un altre lloc: al seu cap.

Anys més tard, ja amb 31 anys, va decidir investigar pel seu compte. Sabia que al pati també hi havia una antiga cisterna tapiada, i va pensar que potser allà s’amagava la clau. Així doncs, Josep Maria, amb l’ajuda del seu nebot de 12 anys, i proveït d’una llanterna i una corda lligada a la cintura del noi "per si passava alguna cosa", es van endinsar en un lloc desconegut.

El que van descobrir va ser un refugi subterrani de més de 60 metres de túnels i passadissos, a uns vuit metres de profunditat, totalment col·lapsat per runa. A partir de llavors, Josep Maria es va proposar de tornar-li la vida al refugi: va dedicar 15 anys de les seves estones lliures a netejar, desenrunar i explorar cada racó. “Vaig trobar casquets de bala, projectils, llaunes de conserva, una bata escolar... tot rovellat però intacte, com si el temps s’hagués congelat al refugi”.

Aquest refugi és un dels nou que hi va haver a Torredembarra durant la guerra, i avui és gairebé un petit museu subterrani. Alguns col·legis i associacions ja han demanat visitar-lo per conèixer de primera mà com es vivia en aquells foscos dies de bombardejos.