Pep Moreno (Deliranto): «El nostre tret diferencial és tocar les emocions dels clients a través dels contes»

El seu restaurant, Deliranto, és conegut per vincular contes clàssics i gastronomia. D'on neix aquesta idea?

«Jo vaig obrir Deliranto el febrer del 2017 i un mes després, al març, em vaig trencar el genoll. Amb aquesta lesió vaig decidir tancar i reobrir-lo al setembre. Durant aquests mesos vaig visitar l’Antic Molí, a Ulldecona. El Vicenç feia el menú del Trivial on acompanyava els plats amb unes targetes i, al meu cap, aquestes podien ser les cartes de la reina de cors d’Alícia. Justament la meva filla estava llegint Alícia al país de les meravelles i, a la contraportada, Carroll va deixar escrit que les dues Alícies no són contes per a nens, sinó contes on els adults es converteixen en nens. Per això vam tirar endavant la idea d’explicar Alícia al país de les meravelles i que, d’aquesta manera, el menú degustació portés al client cap als records del conte. A la gent li va emocionar que hi hagués un valor afegit i vam decidir afegir el Mag d’Oz, el Conte de Nadal de Dickens i quan vam fer El Petit Príncep ens van donar una Estrella Michelin. Allà vam veure que el nostre tret diferencial és tocar les emocions dels clients a través dels contes».

Després també van introduir dues òperes.

«Jo soc un friqui de l’òpera i volia fer un conte amb un valor afegit. I clar, l’òpera ho tenia: una història amb un valor afegit, la banda sonora. El Pablo Alcaraz em va dir que havia de ser la primera de la història, La faula d’Orfeu, de Monteverdi. Mentre ho confeccionàvem, ja que és un procés d’uns sis mesos, ens van donar l’Estrella Michelin. Vaig anar a Sevilla a recollir-la i vaig rebre un munt de missatges del Pablo Alcaraz que deien el mateix: Carmen, Carmen, Carmen, Carmen. Llavors vam fer la segona òpera, Carmen, que ha sigut un dels contes més emocionants».

Ha dit que li porta sis mesos, més o menys, preparar un conte. Quin és el procés?

«Sí, entre cinc o sis mesos. S’han de tenir en compte les escultures que hi ha a taula, els plats que es vinculen a les emocions, sentiments o als records que els hi provoquen els clients i els plats de la vaixella, entre altres. El procés és llarg i hi ha coses que no depenen només de tu. Els plats de ceràmica me’ls fa una noia de Cambrils. Només això ja comporta un temps perquè em fa una prova, la mirem junts, decidim, tornem a provar. El procés creatiu no és només el menú, sinó que hi ha molts factors».

Quins reptes de futur té ara Deliranto?

«L’any que ve volem dur a terme una cosa que no hem fet mai i és afegir la nostra essència al conte que s’expliqui. És a dir, que mostri coses sobre la gastronomia vallenca i catalana, perquè el cap de cuina és nascut a Valls, però que també que inclogui coses exòtiques perquè la cap de sala és de Cuba, i coses de les illes perquè el segon de cuina és de Canàries. Volem un nou conte que mostri més, si es pot, la nostra essència. Però fins aquí puc explicar».

També ets president de l’Associació d’Hostaleria del municipi. Quin és el tret diferencial de Salou?

«A Salou s’hi menja molt bé perquè hi ha restaurants de tota classe. Si vols menjar de cullera marinera, ves al Bufacaldos. Si vols menjar arròs, al Delfín. Si vols menjar tailandès, ves al Thai Salou, un dels únics cinc restaurants d’Espanya que té el certificat de l’ambaixada tailandesa com a autenticitat i qualitat de gastronomia tailandesa. Una de les virtuts que té Salou és que té una gamma gastronòmica molt àmplia i no parlo només de preu, sinó de qualitat».

Ara es vol posicionar a Salou com el centre de les Denominacions d’Origen.

«Cada cop que algú pregunta sobre Salou diu que no hi ha res. Però si te’n vas a Barcelona, el quilòmetre zero són, mínim, 60 quilòmetres. En canvi, a Salou només s’hi val dins el terme. Tots tenim una història i la de Salou és turística. Per això al terme municipal no va quedar res d’agricultura ni ramaderia. Però estem a la província de Tarragona, un lloc que és riquíssim. Hi ha vuit Denominacions d’Origen de vi a la província, però també hi ha oli d’oliva, safrà, formatges, arròs, ànec al Delta, xai als Ports de Tortosa, mel al Perelló. Som superrics en producte. Ja els agradaria a molts llocs d’Espanya i del món tenir la capacitat de producte que tenim aquí».

Per tant, creu que hauria de canviar el concepte de quilòmetre zero?

«Per mi quilòmetre zero és, primer, el Camp de Tarragona, després la província sencera i també Catalunya i Espanya. Perquè el pernil ibèric està molt bé i és nostre. Però hem de dir que no és quilòmetre zero tot i estar en una zona on hi ha la mateixa cultura i gastronomia? Per mi sí que ho és».

Quins projectes de futur té l’AH Salou?

«El nostre objectiu és estabilitzar el que creiem que val la pena. També volem crear alguna cosa diferent. Estem buscant algun format que es faci fora dels locals i en el qual hi pugui participar la gent».