‘Sant Blai gloriós, cureu-nos la gola i el mal de tos’

Sgons la tradició popular, Sant Blai és el protector del mal de gola. És per això que el 3 de febrer, coincidint amb l’onomàstica del sant, a molts pobles i ciutats del país es beneeixen aliments a les capelles o esglésies amb la creença que, les persones que després se’ls mengin, quedaran ben protegits del mal de gola i la tos, dues afeccions característiques dels mesos d’hivern.

A Falset, aquesta celebració té un caràcter col·lectiu i festiu, que s’emmarca en una tradició que ve de lluny. Així ho explica Anton Vidal, president del Centre d’Estudis Falsetans: «Als anys vuitanta ens van parlar de la festa que s’havia fet antigament, i vam anar a buscar informació. Llavors, vam trobar la referència en una revista amb data del 1909, publicada per la Colònia falsetana a Barcelona, on es parlava del Coc de Sant Blai». A partir d’aquí, el Centre d’Estudis es va posar a treballar per recuperar aquella festa que la gent gran del poble comentava recordant Un gran coc que el portaven pels carrers…

Des de llavors, cada 3 de febrer Falset celebra La Festa de Sant Blai. El protagonista indiscutible és el Coc, una coca amb recapte de grans dimensions elaborada amb ceba, pebrot, llangonissa i olives. Aquest coc es prepara amb peces d’uns seixanta centímetres que es col·loquen un darrere l’altre fins a tenir la llargada desitjada. «Avui dia el coc fa uns dotze o tretze metres de llargada, però n’havia arribat a tenir fins a vint-i-cinc. Ara no el fem tan llarg perquè ens dificultava molt el transport pel carrer», explica l’Anton. La menja és transportada sobre uns suports que traginen els nens i nenes de sisè curs de l’escola de Falset. «Ara ja tenim unes estructures de fusta, però al començament de tot de recuperar la festa el posàvem al damunt d’una escala en horitzontal, amb sacs entremig dels escalons». Tant han perfeccionat el suport del Coc que fins i tot els permet maniobrar si han de girar pels carrers i les cantonades.

La Festa de Sant Blai de Falset comença a les 11 del matí amb una primera benedicció de Guinaldos –és a dir, aliments com fruita o dolços–, a l’Església de Santa Maria. La festa grossa, però arrenca a dos quarts de dues del migdia, quan es fa la Solemne benedicció dels Guinaldos, del Coc i dels Bunyols de vent.

A les set del vespre, el Coc és transportat en comitiva pels carrers del poble, precedit per la banda Vila de Falset, fins al barri de Malanyet, on hi ha la capelleta del Sant. Un cop allà, es ballen sardanes i, tot seguit, es dona pas al moment culminant, de la festa: la rifa del Coc. El guanyador tindrà el privilegi de ser acompanyat fins a casa per la banda de música i també per tots els veïns i veïnes que, generosos, s’oferiran a donar-li un cop de mà per menjar-se’l. Després de la rifa, a més, s’oferirà a tothom un tast de bunyols acompanyat d’un traguet de vi.

L’Antoni explica que d’anècdotes amb la rifa n’hi ha de tots colors: «El més habitual és que qui guanya el Coc l’acabi repartint. Fins i tot alguna vegada ha passat que l’afortunat n’ha hagut d’anar a encarregar més perquè, a base de repartir-lo, ell mateix se n’ha quedat sense». Així i tot, el president del CEF també admet que en alguna ocasió també s’han trobat que l’afortunat guanyador del sorteig s’ho ha callat i ha acabat recollint el trofeu l’endemà, amb total discreció.

Sant Blai no té altar ni capella a l’església de Falset. No obstant això, al poble la seva festivitat es viu de manera molt activa i és un dels dies importants en el calendari de celebracions. Tradicionalment, el que es portava a beneir per Sant Blai era fruita, pastes dolces i altres aliments de rebost. El Coc que es rifa el 3 de febrer l’elabora una pastisseria local. En el transcurs dels anys han estat diversos els establiments de Falset que s’han encarregat de confeccionar aquesta menja. Així, hi han participat els forns Carlets i Santa Càndia. En les celebracions més recents els responsables de preparar-lo han estat els forners de la pastisseria López.