Cornudella de Montsant homenatja l’alcalde republicà afusellat pel franquisme

Joan Busquets García va ser alcalde de Cornudella de Montsant durant dos períodes molt breus, al llarg de la guerra civil espanyola. Sastre de professió i impulsor del local cultural La Renaixença, també va vincular-se activament al bàndol republicà. La denúncia presentada per cinc veïns del poble, un dels quals exercia com a metge, va desembocar en un consell de guerra sumaríssim que va decretar-ne la pena de mort. Després de ser empresonat primer a Falset i després a Tarragona un parell de mesos, Busquets va ser afusellat el 6 de maig de 1939 i enterrat en una fossa comuna del cementiri municipal. Encara ara, la família desconeix el punt exacte on es troben les seves restes.

Familiars de Busquets asseguren que les revenges van motivar la presentació d'aquesta acusació, que van marcar la vida d'aquest alcalde i la dels seus descendents. "Els primers anys van ser molt durs, on no es va viure sinó que es va sobreviure amb les poques coses que en aquells moments hi havia", recorda Àlvar Busquets, un dels nets del batlle.

Arran d'aquests fets es va imposar el silenci no només a casa, sinó també al poble. Una ferida que segons la seva neta Eulàlia Busquets, va ser heretada també per les generacions posteriors. "Moren les persones, canvien els governs, però la memòria històrica s'ha de mantenir viva. Jo no vaig poder gaudir d'un avi, el meu pare no va tenir un pare des dels divuit anys i va haver de lluitar per tirar endavant una família. Sempre hem crescut amb una mena de silenci, comença a ser hora que en puguem parlar", ha remarcat en declaracions a l'ACN.

Parlar d'aquest episodi familiar va ser complicat, com recorda el seu net Àlvar. "N'havíem d'haver parlat més, s'ha de ser més valent. En aquella època pensàvem que les coses estaven bé com eren, mig enterrades i com menys se sàpiga, millor", ha lamentat.

Els seus descendents entomen la responsabilitat de recordar l'avi i el llegat que va deixar en aquest poble prioratí. Per tot plegat, aquest diumenge al migdia participaran en l'acte de memòria i record davant l'ajuntament, l'indret on s'inaugurarà una 'Llamborda del record'. Es tracta d'una placa de 20 centímetres on s'hi llegeix el nom de l'homenatjat, a més de la història que va marcar la seva vida. També es farà entrega d'un certificat de reparació jurídica que declara il·legals totes les sentències i resolucions de les causes instruïdes i dels consells de guerra, dictades per causes polítiques a Catalunya pel règim franquista.

Amb tot, els seus descendents reiteren que l'acte d'aquest diumenge suposarà tancar "una part" del dol familiar, si bé encara queda feina per tancar la ferida familiar. "Serà una reparació puntual, és un primer pas, però el més important és saber si realment està en una fossa comuna on hi ha enterrats més de 700 persones i a veure si el dia de demà som capaços de treure'l d'allà. Les seves despulles haurien de descansar al costat de la nostra família", ha expressat el net.

Setena llamborda del record, però no l'última

La llamborda de Busquets és la setena que es col·loca a la demarcació tarragonina, en el marc d'un projecte impulsat per l'Associació de víctimes de la repressió franquista a Tarragona. L'objectiu de la iniciativa és posar nom i context a la vida dels veïns que van ser afusellats o morts a les presons de la ciutat. "Ens hem trobat que molts pobles ja no saben qui són. Això com a familiars no ens ho podíem permetre", ha asseverat Montserrat Giné, presidenta de l'entitat.

Enguany s'ha recordat l'única dona afusellada a la demarcació de Tarragona, Elisa Cardona i Ollé, l'alcalde de Cabacés Vicent Porqueres i Argany, el jutge de pau i primera instància de Montblanc Mariano Borrell i Aguilà, el regidor dels Guiamets Josep Giné i Estivill, l'alcalde republicà de Tortosa Josep Rodríguez i Matinez i l'alcalde republicà de Falset Lluís Martí i Vernet.

Alhora, Giné ha demanat que el Memorial Democràtic s'impliqui en aquest tipus de llambordes i que les administracions apostin més en polítiques públiques de memòria històrica. L'associació preveu donar continuïtat al projecte de cara l'any vinent amb més noms i històries de persones represaliades que no volen que es quedin en l'oblit.