Més de 1.500 espectadors gaudeixen de la nova escenografia dels Pastorets de l'Espluga

Més de 1.500 persones han gaudit, entre el dia de Nadal i el dels Sants Innocents, dels Pastorets de l'Espluga de Francolí. La representació del 28 de desembre va exhaurir les entrades per primer cop al Casal. Amb aquesta fita, els Pastorets de l'Espluga han superat un nou rècord d'espectadors, cridats, especialment, per la gran renovació escenogràfica anunciada enguany. 

Tratea Teatre havia mantingut en secret la major part de la nova escenografia. Només se n'havia revelat el teatrí i un dels telons que hi ha fa de decorat: el bou i la mula del naixement. Això, però, era només una petita part de l'espectacularitat del nou muntatge a l'escenari, aprofitat en tota la seva amplada, alçada i fondària per un impressionant bosc d'arbres de fusta vella. Aquest element, juntament amb l'escala mòbil per on s'enfilen els personatges més importants, ha deixat bocabadats els espectadors.

Emissió a televisió, per Cap d'Any

Com ja és costum des del 2018, TAC12, la televisió pública del Camp de Tarragona emetrà, aquestes festes, els Pastorets de l'Espluga enregistrats el dia de Nadal. L'espectacle va arribar a la televisió per quedar-s'hi, gràcies al seu gran èxit d'audiència, amb més de 50.000 espectadors anuals a la petita pantalla. Aquest any, la renovació escenogràfica es podrà veure a televisió els dies 1 de gener (10h i 14h), 3 de gener (11h), 4 de gener (12.30h) i el dia de Reis, 6 de gener a les 9h del matí.

El disseny escenogràfic ha permès convertir l’espectacle en un autèntic somni, no només pel desig dels seus impulsors de fer realitat el canvi, sinó perquè la nova proposta permet a l'espectador endinsar-se millor a la història que realment somien en Lluquet i en Rovelló. L'estructura de fusta que sorprèn l'espectador només aixecar-se el teló representa la masia on viuen els dos rabadans.

En realitat es tracta d'un teatrí per on transcorrerà la història que els vol explicar l'àvia, però que, en adormir-se de seguida, acaben en somnis. En un primer moment, la casa s'omple d'arbres sinistres i de dimonis, que transformen la masia en un indret diabòlic. L'escala giratòria es converteix en un temple d'exaltació del mal. Una llampant i surrealista bola de Nadal gegant esdevé una lluna de sang fins que, des de les altures apareix sant Miquel i foragita els set pecats capitals. El bosc es transforma, al llarg de l'espectacle, en funció de si apareixen els personatges bons o els dolents i al teatrí van canviant els telons. Destaca la magnitud de l'escena del carrer de Natzaret, plena de color i amb una novetat: la visió de l'interior del temple on es casen Josep i Maria, mentre a fora, Satanàs intenta impedir-ho.

Al segon acte, un dels canvis més destacats l’ha viscut l'Infern. Els renovats Pastorets de l'Espluga han canviat les antigues cavernes de paper per un infern reial, on Satanàs comanda els seus súbdits diabòlics des d'un tro daurat que, finalment, acaba destronat. Destaca el fet que en aquesta escena hi aparegui un dels pocs elements de l'antiga escenografia que ha sobreviscut: la caldera dissenyada per Antoni Sàbat fa 25 anys.

Del tercer acte en destaca la nova posada escena dels cuplets, molt més dinàmica i sorprenent per l'espectador, un cortina amb un be gegant a les sopes, així com un final apoteòsic, en què Satanàs s'enfonsa als abismes davant de Jesús infant en una escena que, per primer cop, inclou el retorn dels personatges del pròleg a casa seva, després de la missa del Gall, on desperten a Lluquet i Rovelló del somni, enmig del pessebre.

Un gran obra de vila 

Per fer realitat el canvi escenogràfic més gran dels 140 anys dels Pastorets de l'Espluga ha calgut la implicació de moltes persones i institucions. D'una banda, el pressupost econòmic per la compra de tots els materials i la impressió dels set telons del teatrí ha requerit una subvenció de 5.000 euros de la Diputació de Tarragona. La resta de despeses s'han cobert gràcies als donatius fets per desenes de persones i també empreses a la campanya micromecenatge oberta a GoFundMe i amb guardioles als comerços de l'Espluga. La recaptació de les dues representacions també es destinarà a sufragar la resta de la inversió.

Pel que fa a la part executora, s'ha comptat amb l’altruisme de diversos professionals, entre els quals l'escenògraf espluguí Quico Estivill és qui ha dissenyat aquesta transformació de l'espectacle mentre el fuster i impulsor de l'espectacle, Josep M. Mercadé, ha encapçalat l'equip constructor amb materials de fusta i plàstic. Per fer-ho possible, Tratea Teatre ha creat tres comissions executores que han treballat durant dos anys per realitat el projecte: la del finançament, la de la construcció i la de l'adaptació artística, en aquest cas liderada per la directora Ester Majós, llicenciada en arts escèniques.

Un equip format per Dulci Álvaro, Carme Torres, Toni Morlans, Xavier Lozano i la mateixa Majós va dissenyar, l'estiu del 2024, tots els nous moviments dels actors i actrius gràcies a la maqueta de l'escenografia i un conjunt de clicks. L'ideòleg de tot plegat, l’escenògraf espluguí Quico Estivill, és artista multidisciplinari i autodidacta amb una llarga trajectòria en escenografies per a diferents companyies i sota la direcció de directors com Vol-Ras, la Tal, Pep Cruz, Josep M. Flotats, Carme Portacelli, Xicu Masó o Ricard Reguant. Va professionalitzar-se el 1986 amb Infantillatges de Raymond Cousse, dirigida per Flotats, per la qual va rebre el Premi AET de Reus a la millor escenografia de l’any. Com a artista, el 2015 va guanyar la vuitena Biennal de Girona amb el projecte AB INTRA. Ha exposat a París, Munich, Reguensburg, Veviers (Belgica), HonKong i l’Espluga de Francolí.