Gerard Birbe: «Hem escollit la Conca perquè el territori també és part de la proposta cultural»

Què és TRESC CONCA i com neix aquesta iniciativa?

«Des del TRESC i Abacus teníem la intenció d’organitzar un esdeveniment de cara al públic, posant en valor la cultura, fora de l’àrea metropolitana de Barcelona, on tenim el nostre principal radi d’acció. A partir d’aquí va sorgir la possibilitat de fer aquest festival, en el qual donem l’oportunitat al públic de gaudir de música, circ, comèdia i dansa. I tot això envoltat d’una oferta d’enoturisme relacionada amb el vi de la comarca i amb el producte de proximitat».

Per què heu apostat per la Conca com a escenari d’aquest festival?

«Bé, nosaltres buscàvem un lloc idoni per fer un festival d’aquestes característiques, en què l’escenari, que és el territori, és important, en el sentit que és una part més de la proposta cultural. Vam tenir converses amb agents públics i privats de la Conca Barberà i va sorgir un maridatge molt orgànic i natural entre TRESC i Abacus i els agents d’aquest territori».

Quin pes té la col·laboració amb institucions locals, empreses i entitats del territori, i com responeu la idea de no ser uns agents de Barcelona que veniu aquí a fer-nos un festival?

«Els promotors del festival som TRESC i Abacus, però és un festival 100% col·laboratiu. Sense la implicació i la col·laboració dels agents de la comarca seria impossible dur-lo a terme. Hem treballat estretament amb els ajuntaments dels set municipis que acolliran actuacions i amb el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Aquest esdeveniment s’emmarca dins d’un relat de cultura, turisme i proximitat, i posa en valor el vi i la gastronomia. També hem treballat amb la DO Conca de Barberà, que oferirà degustacions de vins a totes les actuacions, i amb l’empresa Fet a la Conca, que és una associació que compta amb agents que ofereixen productes de proximitat de la comarca».

Com heu fet la selecció d’artistes que conformen el cartell?

«Hem fet una tria pensant en aquelles propostes que creiem que podien atraure la curiositat i l’interès del públic, tant el que és del mateix territori com del de la resta de Catalunya i dels Països Catalans. A partir d’aquí, tenim propostes que poden ser molt conegudes per al gran públic, com el Mag Lari, La Ludwig Band, Roba Estesa, Dj Trapella o Roger Mas, però també plantegem propostes de comèdia amb Ana Polo, de dansa amb la Companyia Carla Sisteré o de circ amb, A Foc Lent Circ d’Arrel. I apel·lem a l’espectador a que vingui, independentment de si és seguidor o no de la proposta».

Tot el festival és gratuït, excepte l’actuació del Mag Lari. Quina és la vostra visió sobre el debat de si la cultura ha de ser gratuïta o no?

«Nosaltres vam prendre una decisió estructural i estratègica de què la major part dels espectacles d’aquest festival fossin gratuïts per atreure el màxim de públic, ja que és una primera edició. Dit això, nosaltres pensem que la cultura té un valor i s’ha de pagar. Apostem perquè la cultura ocupi un espai de centralitat en la societat, perquè és important, i estem a favor que la gent pagui per la cultura, perquè pugui gaudir de propostes de qualitat i perquè el sistema cultural ha de poder tirar endavant. Al final, darrere de tot l’àmbit cultural hi ha una feina i uns professionals que cal retribuir».

Quin paper penseu que ha de jugar la cultura en la cohesió i identitat dels territoris?

«La cultura és molt important per a la identitat d’un país. Ho ha estat sempre, però ara més que mai creiem que cal posar-la al centre. Som en un context mundial amb un gran auge dels populismes i dels extremismes, i això es combat amb una societat cohesionada, participativa i amb esperit crític. Tot això fomenta la democràcia. Per tant, ara més que mai, cal treballar en la cultura, posar-la al centre i que els agents públics i l’empresa privada remem a favor que el públic s’hi interessi i la gaudeixi. Insisteixo que sempre és fonamental, però ara ho és més que mai».