Condemnen el pare del nadó maltractat a Montblanc a 10 anys i mig de presó i 1 MEUR d'indemnització

L'Audiència de Tarragona ha condemnat el pare del nadó maltractat a Montblanc el 2019 a deu anys i mig de presó i a pagar 1 milió d'euros d'indemnització. El jutge l'ha declarat culpable d'un delicte de lesions amb deformitat greu i causació de pèrdua i inutilitat de diversos sentits i òrgans, i de greus malalties físiques i psicològiques, amb agreujant de traïdoria i de parentesc. També li ha imposat la prohibició d'aproximar-se i acostar-se a l'infant a una distància inferior a 500 metres, així com comunicar-s'hi durant dotze anys. A més, li ha retirat la pàtria potestat durant dotze anys. En canvi, la mare, que també estava acusada d'un delicte de lesions, ha quedat absolta de tots els càrrecs. La sentència es pot recórrer al TSJC.

El 13 de febrer de 2019 els pares del nadó maltractat van portar-lo a l'Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona perquè vomitava. Llavors, l'infant tenia un mes i nou dies de vida. Quan l'equip mèdic va examinar el petit presentava diverses lesions, entre elles, un hematoma d'1,5 centímetres aproximadament en l'angle mandibular, no enfocava bé els ulls i tenia rigidesa a les extremitats. L'informe mèdic del 14 de febrer indicava que el menor havia perdut massa encefàlica i que tenia lesions al fèmur, radi i parenquimatoses encefàliques compatibles amb una situació de «maltractament infantil».

Aquell mateix dia els Mossos d'Esquadra van detenir els progenitors després que l'hospital activés el protocol per aquests casos. Dos dies després, el jutjat de guàrdia va decretar presó provisional per a la parella. La dona va quedar en llibertat provisional a finals de setembre del mateix any, mentre que l'home, a mitjans d'octubre. Ell, a més, ja tenia un antecedent similar amb un fill més gran, fruit d'una relació anterior amb una altra parella, si bé la investigació es va tancar perquè no es van poder provar els fets.

La Direcció General d'Atenció a la Infància i a l'Adolescència (DGAIA) es va fer càrrec de la tutela del menor després d'iniciar un expedient de desemparament. L'infant no va rebre l'alta mèdica fins al 24 d'abril, després de més de dos mesos al centre hospitalari. Fiscalia i l'acusació particular, en representació de la Generalitat, demanaven dotze anys de presó i 22 d'inhabilitació per a l'exercici de la pàtria potestat.

Agressió intencionada

En la resolució judicial a la qual ha tingut accés l'ACN, el jutge argumenta que el nadó va néixer sa i sense patologies ni lesions derivades del part. De fet, segons el magistrat de la secció quarta de l'Audiència de Tarragona, entre el 6 i el 13 de febrer el pare del nadó va agredir «intencionadament» el nen mitjançant sacsejades «reiterades, fortes, ràpides i intenses» i va colpejar-lo «en diverses ocasions i en diferents llocs del cos». Això sosté, va causar-li múltiples lesions «que no eren perceptibles a simple vista», però que han generat «seqüeles irreversibles» que en el futur li poden arribar a produir pèrdua d'autonomia personal i tenir la necessitat d'un habitatge adaptat o l'ajuda d'una tercera persona.

«Els sagnats subdurals i especialment si hi ha lesions de les venes ponts i de diferents moments evolutius són altament suggestius d'un mecanisme no accidental», subratlla el jutge. També indica que les lesions que presentava el menor a la ressonància magnètica feta el 14 de febrer de 2019 tenien una antiguitat d'entre 1 i 3 dies en el cas de les agudes, i de 4 a 15 dies en les cròniques. A més, en la sentència es recull, que el 12 de febrer, el dia abans de portar el nen a l'hospital, el pare el va dur al CAP de Montblanc. La doctora que el va atendre va observar «símptomes lleus» en el nadó i el va derivar a l'hospital. Tota aquesta informació l'home l'hauria ocultat a la dona, fet que reforçaria la seva incredulitat i sorpresa pels fets, un dels arguments per absoldre-la.

A partir de les diferents declaracions de professionals sanitaris durant el judici, el tribunal ha considerat que la mare va mostrar una actitud de preocupació i desconcert pel fet que el seu fill hagués pogut ser maltractat. Com que les lesions no eren visibles a ull nu, pel jutge implica que no podien ser observades per la progenitora. També argumenta que la dona estava en xoc i que la «dependència emocional cap al pare va canviar quan van estar empresonats, cosa que li va permetre adonar-se que l'home l'havia «mentit» i «dissipar la creença que ell no era l'autor dels maltractaments».

En canvi, segons la sentència, el pare va expressar «indiferència emocional» i va reaccionar amb «fredor» quan li explicaven que el petit patia lesions greus. «Amb caràcter previ a portar el nen a l'hospital Joan XXIII, es van fer dues trucades als serveis d'emergències, en les quals l'interlocutor era el progenitor i en les quals s'observa l'actitud d'indiferència i fins i tot mantenint a qui l'assistia telefònicament en relació amb la informació rebuda i a l'estat del nadó», recull el magistrat. Alhora, el tribunal considera que el fet que no volgués portar-lo al centre hospitalari mostra una conducta «més pròpia d'una persona que vol ocultar un maltractament, que no pas una persona preocupada per la salut del seu fill.

Deu anys i mig de presó

Per tot plegat, el tribunal ha condemnat l'home a deu anys i sis mesos de presó per un delicte de lesions amb deformitat greu i causació de pèrdua i inutilitat de diversos sentits i òrgans, i de greus malalties físiques i psicològiques, amb agreujant de traïdoria i de parentesc. Ha rebutjat els atenuants sol·licitats de reparació de danys i dilacions indegudes. L'home va ingressar a la presó poc després dels fets i aquest temps se li restarà de la condemna.

Així mateix, haurà d'indemnitzar al seu fill la quantitat d'1.000.000 d'euros en concepte de responsabilitat civil i haurà de pagar la meitat dels costos processals. Pel que fa a la mare del nadó, la Sala l'absolt del delicte pel qual estava acusada i li aixeca les mesures cautelars acordades durant la tramitació d'aquesta causa.