L’endemà del divorci

Desfer una llarga relació deixa ferides i passa factura. No cicatritzen d’un dia per l’altre. Els retrets creuats, atacs personals i rebuts pendents de pagar han estat el pa de cada dia a l’Ajuntament de Montblanc des que el 2021 es va trencar la fórmula de l’Agrupament Catalanista.

El divorci ja estava consumat abans de les darreres eleccions municipals, però les tensions van esclatar amb el canvi de tornes, quan Josep Andreu va haver de cedir l’alcaldia al seu excompany, ara rival polític, Oriol Pallissó. El d’Esquerra s’estrenava al capdavant del consistori gràcies a un pacte a 3 (ERC, Junts per Montblanc – que no Junts per Catalunya – i la FIC).

El joc d’equilibris no ha estat el problema. Les turbulències els darrers anys a la capital de la Conca de Barberà han vingut per la relació entre el batlle, Pallissó, i el cap de l’oposició, Andreu. Crispació és el concepte que resumeix la primera meitat de l’actual mandat. 

Els plens municipals han estat un déjà vu constant de picabaralla política entre els dos vells amics que han xocat una vegada i una altra. Els motius? Diversos, però sempre el mateix final: tots dos tirant-se els plats pel cap. Tot s’embrutava, especialment als inicis, i ni un ni l’altre sabien (o volien) sortir del fang.

I tot es tensa encara més quan la cartera està buida i arriben factures per pagar. Aquí, més del mateix; l’actual govern acusa l’anterior d’haver estirat més el braç que la màniga durant els dos anys que governaven sols, mentre que Montblanc Progressa (els d’Andreu) retreuen a l’actual tripartit haver empitjorat encara més la situació econòmica. 

Més enllà de perseguir els culpables, la qüestió és que la pila de rebuts pendents de pagar s’ha anat fent més gran mentre s’esperava injectar liquiditat amb la venda d’una finca del polígon logístic de CIMALSA que no ha arribat. Tampoc ho han fet els ingressos per la implantació de Bon Preu en aquesta àrea, que tard o d’hora arribarà.

Els terrenys, això sí, ja fa mesos que s’estan condicionant. La foto d’inici d’obres es va disparar amb Pallissó ja a l’alcaldia, com també la del túnel del Coll de Lilla. També hi era l’exalcalde Andreu, ara com a actor secundari, tot i que havia estat el seu cavall de batalla. I és que malgrat les enganxades personals als plens, Montblanc també ha pogut celebrar avenços. 

Als ja esmentats, s’hi pot afegir també la indemnització per les esquerdes als veïns de Lilla – que també ha donat guerra, si bé l’enemic era un altre – o la rehabilitació de Sant Francesc que s’haurà de produir a contrarellotge. En aquests 24 mesos també s’han recuperat uns nanos ‘segrestats’, una altra història dantesca per afegir al combat de la política montblanquina dels últims anys.

El relat canviarà de protagonistes el pròxim 28 de juny, quan Marc Vinya, de Junts per Montblanc, agafarà el relleu a l’alcaldia fins a les eleccions del 2027. Com el seu antecessor, tampoc pot presumir de tenir una bona relació amb el principal partit de l’oposició. El calaix, ara sí, el tindrà ple gràcies a un crèdit d’1,6 milions d’euros per pagar factures pendents. 

De reptes, en qualsevol cas, no li faltaran: posar al dia les finances, l’accés a l’habitatge, que ja ha apuntat una de les solucions a través de 46 habitatges de Protecció Oficial; encaixar la creació del Parc Natural de les Muntanyes de Prades amb els interessos locals, reforçar el comerç, qui sap si recuperar la promesa compartida d’un centre cultural (algú ho recorda?) i encarar les opcions per projectar un nou polígon a mig camí de l’Espluga de Francolí.

Amb la corporació espluguina hi ha bona sintonia i, aquí sí, ha començat una nova relació. Qui ho havia de dir!