El músic tarragoní que ha estat nominat a millor videoclip en un festival de Nova York

El músic tarragoní Erik López ha canviat el rock dur pels ritmes llatins i el seu nom comença a sonar amb força a l'altra banda de la «bassa gran», on acaba de ser nominat als premis del Night Flight Music Video Festival de Nova York pel videoclip de la seva cançó «Nadie se muere de amor», inclosa al seu primer disc en solitari, Corre muchacho (2025).

Erik López (Cambrils, 1980) és un dels deu finalistes en la categoria de millor videoclip i, tot i que no podrà anar a la gala, que se celebrarà el 13 de novembre, perquè està «fins a dalt de feina», assegura que estar seleccionat és «un orgull i un reconeixement» no només per a ell, sinó per a tot el seu equip.

«Tenim la il·lusió de guanyar, tot i que sabem que és molt difícil. Però estar nominat ja representa un premi», assenyala en una entrevista amb EFE.

El vídeo està rodat al cementiri de Saragossa i és una metàfora de la lletra de la cançó, que, com el seu títol indica, gira entorn del fet que ningú mor d'amor.

«Ens va agradar molt aquesta ubicació per l'estètica de la seva part antiga, que no té activitat i no molestàvem a ningú», explica el cantant, guitarrista i compositor.

L'excomponent dels grups de rock No Apto i Los Aliados fusiona ara solos de guitarra amb compassos llatins i percussió afrocaribenya en el seu primer àlbum per lliure, Corre muchacho, produït per Micky Forteza (Jarabe de Palo).

«A casa meva s'escoltava molta batxata, ranxeres, música d'autor..., i arran dels meus viatges per gires a Mèxic i els Estats Units, la cúmbia o la xacarera argentina em van anar atrapant», explica López.

Deixa clar que no es tracta d'un canvi d'estil a la recerca de mercat, sinó d'un acte d'honestedat: «No faig música de gènere, perquè no entenc de cúmbia ni de batxata. He agafat això des del meu propi prisma. És la meva manera d'entendre la música».

En «terra de ningú»

Això l'eximeix d'etiquetes. «Sempre he estat en «terra de ningú». Pels heavies era massa tou, i pels popers, molt dur. I ara em passa igual: el rocker em veu com un «cúmbies» i el purista de la batxata em veu com un rocker», comenta.

El disc, publicat per Clippers, ha tingut molt bona acollida a Llatinoamèrica, sobretot a Mèxic i Argentina, on «hi ha un respecte cap als músics que no existeix a Espanya», assegura.

«A Amèrica hi ha una escena musical de sales, mitjans (ràdio, televisió, premsa...), molta curiositat per conèixer noves propostes i, sobretot, suport a grups o artistes que no omplim estadis. A Espanya no hi ha una escena creada i arrencar un projecte del no-res és missió impossible», afegeix el músic cambrilenc.

Amb l'ajuda d'un mànager argentí ha aconseguit fer-se un lloc en mitjans, sonar en ràdios i canals de televisió i muntar una gira per Sud-amèrica. La seva intenció és anar a tocar al Brasil, l'Argentina i Mèxic. «També volem presentar el disc a Madrid, Barcelona i, per descomptat, a Tarragona», avança.

Als seus 45 anys, Erik López combina la seva carrera solista amb bandes de versions i una escola de música a Cambrils, Rock & Soul.

«Estic tocant gairebé cada dia. La meva família menja de la música, però cal tocar molts pals i currar moltíssim. M'és igual actuar en un pub per a 50 persones o en un festival. Gaudeixo carregant l'amplificador, viatjant a la furgoneta... L'important és tocar», conclou sobre la seva activitat al món de la música.