El Baix Camp redueix un 17% les ocupacions d’habitatges en un any, segons els Mossos

El 80% de les denúncies a Mossos d'Esquadra i policies locals per ocupació són de pisos buits de grans tenidors o fons d'inversió, tal com explica la sotscap executiva de Mossos, Alícia Moriana, a l'ACN. La número 2 del cos ha admès que quan el propietari és d'aquest perfil, hi ha «certa dificultat» per localitzar-lo i perquè denunciï, un pas clau perquè els agents actuïn.

Segons ella, les ocupacions han baixat al voltant d'un 18,1% entre gener i octubre d'aquest any respecte a l'any passat, però els intents frustrats creixen per «l'acció policial» i perquè els propietaris «cada cop són més conscients». Girona o Sabadell són alguns dels municipis on van créixer més les denúncies el 2024, sobretot, de pisos buits, segons els consistoris.

El nombre d'ocupacions denunciades –sumant els habitatges buits, com les primeres i segones residències– van arribar a les 6.257 l'any passat al país, una mitjana de 17 cada dia. Es tractava d'un increment del 8% respecte al 2023, i de la xifra més alta des del 2020, quan se'n van comptabilitzar 6.458.

Aquest any, entre gener i octubre, Mossos d'Esquadra i les policies locals del país n'han registrat 4.345, un miler menys que en el mateix període de l'any passat, cosa que fa preveure al cos de la Generalitat que la xifra quedi sensiblement per sota del 2024. En qualsevol cas, les dades només mostren els fets reportats a la policia, i no aquells qui han decidit anar directament al jutjat o els qui no han arribat a cap instància.

Amb tot, segons alerta Moriana, les temptatives d'usurpacions d'habitatges –d'ocupar pisos buits– i els intents de violacions de domicili –primeres o segones residències–, els dos tipus penals que reflecteixen les dades per englobar el fenomen de les ocupacions, han anat a l'alça. 

Després d'un augment ininterromput des de com a mínim el 2019, l'any passat es va arribar a 2.057 intents frustrats, gairebé el doble que cinc anys abans. Durant els primers deu mesos del 2025 ja se n'han comptat 1.713, sis menys que en el mateix període que el 2024, així que a finals d'any les xifres podrien igualar o superar les de l'any passat.

Trobar el propietari i instar-lo a denunciar no sempre és fàcil

Moriana creu que els motius de l'augment d'intents fallits i de la caiguda d'ocupacions consumades són, per una banda, «l'actuació policial», però també de seguretat sense haver d'esperar un llarg procés judicial. A més, ha augmentat la conscienciació dels propietaris perquè «posen més mesures físiques de protecció».

D'altra banda, creu que també hi ha ajudat la llei 1/2023, que introdueix mesures urgents per a afrontar la inactivitat dels propietaris en els casos d'ocupació il·legal d'habitatges amb alteració de la convivència veïnal. Així, ha explicat, en casos de problemes de desordres públics o d'activitats delictives, si el propietari és un gran tenidor que «desatén la seva obligació» d'actuar, la comunitat de veïns o l'ajuntament poden engegar les accions legals per aconseguir el desallotjament. 

La legislació fins i tot preveu sancions de 3.000 a 900.000 euros per als grans tenidors que no mouen fitxa davant d'una ocupació, i el consistori pot arribar a adquirir l'immoble temporalment per destinar-lo a habitatge social.

De fet, la majoria de les ocupacions són de pisos buits de grans propietaris, cosa que afegeix complexitat perquè primer se l'ha de «trobar» i instar-lo a que denunciï, un pas essencial. «Ens havíem trobat que hi ha pisos que ni tan sols el propi fons inversor era coneixedor que era el propietari», ha expressat a l'ACN, afegint que en alguns casos desisteixen d'iniciar un procés legal pels costos que suposa fins que l'habitatge no sigui «financerament interessant» per a ells.

Cercador d'immobles de grans tenidors

Així, aquest any els Mossos han creat un «cercador d'immobles» d'ús només intern de pisos de grans tenidors, en el qual participen la Sareb i diverses entitats financeres, a fi de comprovar més ràpidament si un immoble és d'aquest tipus de propietaris i de tenir «una persona de contacte per poder activar el recurs policial i judicial» mitjançant denúncia.

Es tracta d'una de les accions que el cos està duent a terme en el marc d'un pla destinat específicament a les ocupacions vinculades a delictes. És a dir, aquelles en què l'habitatge esdevé «una plantació de marihuana, un punt de venda de droga, un punt de recepció d'objectes robats» o bé on hi freqüenten delinqüents que acaben causant conflictes veïnals i inseguretat. Pel que fa a les «ocupacions més socials», de persones vulnerables que han deixat de pagar el lloguer o la hipoteca, no entren en aquest pla i Moriana diu que «l'abordatge policial és totalment diferent» en aquests casos.

En alguns ocasions, lluiten contra xarxes organitzades, com una que va caure a Mataró el juliol del 2022, amb una desena de detinguts i 56 ocupacions, o una al barri de Sants de Barcelona el novembre d'aquell any, que va desencadenar una operació policial amb nou detinguts que facturaven 24.000 euros al mes a partir de deixar viure gent a pisos ocupats a canvi de diners.

Saber el moment de l'ocupació, clau

A banda de la dificultat que presenten els pisos de grans tenidors, també hi ha la poca concreció amb què sovint es troben els agents de carrer per determinar quan ha començat la usurpació o violació de domicili, cosa que dona peu a diverses interpretacions sobre si ja s'ha consumat una ocupació. Si és el cas, els Mossos ja no poden desallotjar els intrusos de manera immediata i s'obre un procés judicial més llarg. Segons fonts judicials, la interpretació de la norma en aquest sentit pot ser diferent segons el partit judicial. Si no s'ha pogut desallotjar de manera immediata, els propietaris poden demanar aquesta mesura de manera cautelar mentre no es tanqui el cas, i els ajuntaments poden també expulsar els ocupants de manera cautelar si hi ha risc greu o perill imminent.

En qualsevol cas, dades proporcionades per Mossos d'Esquadra a l'Agència Catalana de Notícies a través de la llei de transparència mostren que, tant aquest any com els dos anteriors, nou de cada deu denúncies per ocupacions consumades són usurpacions, és a dir, intrusions a pisos buits, i la pràctica totalitat d'aquestes, unes 5.000 cada any el 2023 i el 2024, són pacífiques –només un centenar a l'any són amb violència. A banda, mig miler en cadascun d'aquests dos exercicis van ser violacions de domicili, és a dir, de primeres o segones residències.

Per municipis i comarques

Les dades oficials obtingudes, encara sense un període significatiu del 2025, mostren un augment de les ocupacions entre el 2023 i el 2024 d'un 8%, però a nivell territorial les evolucions no són uniformes. Així, el Pla de l'Estany i el Berguedà registren el creixement percentual més gran, per bé que amb pocs casos. En nombres absoluts, el Vallès Occidental va registrar 218 denúncies més l'any passat que l'anterior, un 40%, fins a les 761. Es tracta de la segona comarca amb més incidència, després del Barcelonès, que en sumava 1.467 l'any passat (-4,2% respecte al 2023).

Al Gironès, l'augment interanual va ser del 30%, per un total de 387, mentre que també destaca el Baix Empordà, amb un 39,7% més de casos i 218 en total. A l'altre extrem del rànquing, algunes comarques van veure retrocessos significatius, com l'Anoia (-41%) o el Baix Camp (-17%). En conjunt, 25 comarques han anat a l'alça i 16, a la baixa, mentre que ni a la Val d'Aran ni al Solsonès se n'ha denunciat cap ni el 2023 ni el 2024.

Per municipis, amb dades només dels que tenen més de 10.000 habitants, les ràtios més elevades el 2024 van ser Palafrugell (38 casos per cada 10.000 habitants) i Salt (37 casos). Canovelles, la Ràpita, Mataró i Calonge, a banda de Castelló d’Empúries, Platja d’Aro, Berga i Cunit, també tenen més de 20 casos per cada 10.000 habitants. Pel que fa a les capitals de demarcació, la taxa de Barcelona va ser sensiblement més baixa (4,8), similar a la de Lleida (6,5) i Tarragona (7,1), mentre que Girona es va disparar fins a una ràtio de 21,7 casos.

En comparació amb el 2023, les denúncies d'ocupacions van baixar de manera significativa a Calella, Cambrils, Sant Celoni, Vilafranca del Penedès o Sant Feliu de Guíxols, mentre que els increments més notables van ser a Palafrugell, Blanes i Salou, així com Sabadell (de 119 a 262 casos) o Girona (de 124 a 231), que van doblar els casos.

Les ocupacions que no es denuncien i s'enquisten, «principal problema» a Sabadell

En la línia de la tònica general catalana expressada per Moriana, el primer tinent d'alcaldessa de Sabadell, Eloi Cortés, ha explicat en declaracions a l'ACN que «el 90%» de les denúncies són d'immobles de grans tenidors com fons d'inversió o entitat bancàries, que normalment no interposen denúncies. Això «permet que la situació es reprodueixi i quedi enquistada en el temps», dificultant la intervenció per posar-hi fi. Segons ell, aquesta circumstància és «el principal problema» que té el municipi relacionat amb les ocupacions.

Davant de les xifres, Cortés explica que no totes les denúncies són de fets consolidats, ja que en alguns casos la policia municipal frustra els intents en un nombre creixent els últims anys, tal com també reflecteixen les dades a nivell català. Amb tot, de vegades es troben amb ocupacions en espais «semiabandonats» on es fa difícil determinar la «traçabilitat» dels fets, és a dir, en quin moment han començat, cosa que marca la possibilitat d'un desallotjament «en calent». Així, el regidor recomana als veïns trucar a la policia municipal quan té una sospita. Si ja és massa tard, afegeix, la via d'actuació municipal és contactar amb la propietat, assegurar-se que engeguin un procés judicial i col·laborar amb la fiscalia i intervenir en casos de conflictivitat i convivència.

Ocupacions de blocs sencers a Girona

Pel que fa a Girona, la regidora d'Hisenda i Convivència i Seguretat, Sílvia Aliu, també subratlla que la gran majoria d'ocupacions són de pisos buits, i no de primeres o segones residències, i fins i tot de blocs sencers buits. «La gran majoria són de propietat de fons d'inversió, de bancs i de la Sareb», concreta, afegint que també són de grans tenidors diversos que eviten així «generar més habitatge» al municipi. Per intentar rebaixar el nombre d'immobles inhabitats, Aliu explica que l'Ajuntament de Girona aplica un recàrrec en l'IBI si detecta que «un pis està en desús».

A més, en la línia del regidor de Sabadell i la número 2 dels Mossos, Aliu diu que el consistori està «fent l'esforç de requerir que hi hagi actuacions» per part dels grans propietaris que tenen immobles desocupats per tal que els posin a disposició del parc d'habitatge.

Pel que fa a l'augment sobtat de les xifres entre el 2023 i el 2024, la representant argumenta que això es deu a «l'ocupació de blocs sencers» que van anar a l'alça l'any passat. A més, també explica que quan un jutge dicta el desallotjament d'un habitatge, si es torna a ocupar en el mateix exercici, el nou fet també se suma a l'estadística.

Segons ella, les ocupacions són un problema que demostra la «realitat social» de Girona i s'hi ha de «posar fre» perquè qui hi viu pugui tenir accés a un «habitatge digne», que s'ha d'aconseguir per via de més habitatge social.