Societat
El Misteri de la Selva, a punt per a la seva representació a Roma d'aquest dissabte
La peça assumpcionista es podrà veure a la basílica de Santa Maria Sopra Minerva 25 anys després de la seva primera visita a la ciutat
Imatge d'arxiu d'una representació del Misteri de la Selva.
El Misteri de la Selva tornarà aquest dissabte a Roma per segona vegada en la seva història, tal com ja va fer l’any 2000, per tal d’oferir la històrica peça assumpcionista selvatana coincidint amb els actes del Jubileu.
Després de les dues representacions habituals a l’església de Sant Andreu Apòstol de la Selva del Camp dels dies 14 i 15 d’agost, coincidint amb les festes de la Mare de Déu d’Agost, aquesta tercera posada en escena es durà a terme a la basílica de Santa Maria Sopra Minerva, al costat del Panteó.
Bona part dels actors i actrius del Misteri de la Selva viatjaran a la capital italiana el pròxim divendres amb l’objectiu de preparar un assaig extraordinari el mateix dissabte al lloc de la representació, així com posar a punt la mínima escenografia amb què es podrà comptar per representar la peça medieval.
Malgrat que la representació s’haurà d’adaptar a l’espai del principal temple gòtic de Roma, la mateixa sobrietat de la peça i de la seva posada en escena tampoc requereix cap muntatge especial. Al llarg de les darreres setmanes, des del 15 d'agost, l'elenc actoral i de cantors ha realitzat diversos assajos especials per tal de preparar l'expedició i la posada en escena en aquest espai singular. Un equip del Patronat del Misteri transportarà prèviament fins a Itàlia l’attrezzo bàsic de l’obra i la vestimenta del prop d'un centenar d’actors que la representen, per tal d’assegurar que el material arriba a punt i en les millors condicions possibles.
El Misteri de la Selva ha arribat enguany al seu 45è cicle de representacions després que la peça es recuperés l’any 1980 i s’hagi mantingut en escena des de llavors, amb l’única excepció de l’any 2020. A més de Roma, durant aquest prop de mig segle la peça s’ha representat també de forma especial a Tarragona, Elx, Palma, Jerusalem, Montserrat o a la basílica de la Sagrada Família, entre altres llocs, i ha estat reconeguda com a Premi Nacional de Cultura Popular per la Generalitat de Catalunya.
El text de la peça data del segle XIV i es considera una joia del teatre medieval català. De fet, es tracta la peça teatral més antiga que es conserva íntegra en català antic. També sobresurt per la riquesa dels seus cants, donat que bona part de l’obra es representa cantada ‘a cappella’ amb melodies polifòniques i del gregorià dels segles XIII i XIV a partir d’acotacions extretes de la mateixa consueta original. Precisament, la consueta es va localitzar dins d’un llibre de censals a l’arxiu de la Selva del Camp a finals del segle XIX, es va recuperar a mitjan segle XX i es representa de forma continuada des de llavors.