Ernest Roigé i Joan J. Garcia: «Els pressupostos prorrogats del 2024 van ser una gran pedra dins la sabata»

Com han estat aquests dos primers anys al capdavant del Consell, senyor Roigé?

E.R: «Han estat dos anys intensos. S’ha intentat tirar endavant la casa, els serveis i posar al dia moltes coses. Per exemple, pel que fa al personal s’ha donat resposta a demandes que hi havia des de fa molt de temps i això ha comportat un volum de feina important. En general, la valoració és positiva perquè hem pogut fer canvis i encarrilar coses. Ara bé, és cert que ens hagués agradat fer més coses, però els tempos són els que són, hi ha entrebancs que s’han de solucionar i hi ha coses que m’hauria agradat fer com la protectora d’animals».

I pel que fa a Secomsa, senyor García?

J.J.G: «Ara miro la feina pel retrovisor i crec que ha estat positiu, però també molt complex. Hi havia una sèrie de canvis importants que calia donar resposta, com per exemple la implantació del porta a porta en molts municipis per millorar la recollida selectiva o els canvis necessaris en la planta de tractament. I també hi va haver la vaga on el president i jo hi vam ser a primera línia en tot moment».

S’han hagut de gestionar molts fronts com el nou conveni

J.J.G: «Sí, però ens va marcar molt que a finals del 2023 no vam poder aprovar les ordenances per cobrar el que corresponia al 2024. En gestions de residus urbans els costos es van incrementar entre un 25% i un 30% l’any 2023. Això va implicar que l’exercici del 2024 Secomsa tanqués amb pèrdues. 

Tancar amb pèrdues per una empresa pública és lícit, però no pot passar dos anys seguits i això en el 2025 no es repetirà perquè en els primers sis mesos l’empresa ja tanca amb positiu. No obstant això, el fet de no aprovar les ordenances també va provocar que no s’aprovessin els pressupostos del 2024».

Ara prendrà el relleu com a president del Consell Comarcal del Baix Camp. Com han de ser aquests dos anys que queden?

J.J.G: «Nosaltres tenim un pla de mandat que vam constituir a l’inici. És molt important el que ha dit el president, que s’havien de fer millores. Tot això s’ha de seguir i potenciar i els treballadors de la casa s’han de sentir representats en el ple. I en aquests dos anys també hi ha alguns projectes que s’haurà de veure si tenim temps i pressupost per tirar-los endavant com la central de compres. Cal recordar que durant més d’un any ens hem hagut de moure amb un pressupost prorrogat».

Sense un pressupost prorrogat l’any 2024 el conflicte amb el personal s’hauria gestionat millor?

E.R: «Ha estat un gran hàndicap. M’hauria agradat en alguns moments fer les coses d’una altra manera, però també cal tenir en compte que hem estat nedant a contracorrent. Per exemple, hi ha temes que no s’han pogut solucionar fins que el pressupost no ho ha permès i això fa que s’allargui i si el problema s’allarga, es fa gros. Els pressupostos prorrogats del 2024 van ser una gran pedra dins la sabata i abans deia que la valoració és positiva, però també és cert que això ens ha fet anar malament i les coses ara caminen amb un altre ritme».

Com valoreu les protestes tant de treballadors com de l’oposició pel ritme en aconseguir la RLT?

E.R: «La meva prioritat són les reivindicacions dels treballadors que són lícites. El treballador ha de reclamar els seus drets i van fer el que havien de fer de la manera que podien. De la RLT ja s’havia parlat a finals del 2023, ja ens havíem assegut i coneixíem la demanda. Per tant, els vam traslladar el nostre compromís que a principis del 2024 ens hi posaríem, però quan ens vam trobar sense el pressupost ens va limitar molt. Ara estem en un escenari diferent i confio que tot vagi més rodat».

Es reprendrà la central de compres?

E.R: «És una de les coses que li traspasso al Juanjo. Com dèiem, hem patit molt amb el tema de personal i ha estat per aquest motiu que fins ara no ho hem pogut tirar endavant. El Consell ha estat, és i ha de ser capdavanter en molts serveis i la central de compres ho ha de ser».

J.J.G: «Jo ho recordo, que la central de compres la vam presentar a Alforja fa dos mandats enrere. Evidentment, l’actiu més important era l’Ajuntament de Reus que hi estava molt involucrat. Si la central ha d’aconseguir donar millor preu pels productes que gasti l’Ajuntament d’Alforja, poca cosa faríem. Sempre hi havien participat molt activament i esperem que continuï així».

Es van detectar dades preocupants pel que fa a la sinistralitat a la comarca. Com s’ha treballat?

E.R: «Com en altres àrees, podem incidir fins on podem i en el cas de les carreteres tenen altres titularitats. Com a Consell podem fer una mica el corcó perquè es posi el focus on es detecta que hi ha necessitats. Crec que és un tema que preocupa a tothom, perquè quan tu mires el rànquing en l’àmbit català és estem amunt i últimament hi va haver accidents amb un índex elevat de mortalitat. Hem posat el tema sobre la taula i vam fer una primera trobada amb el Servei Català de Trànsit. 

En aquesta vam parlar de la sinistralitat, quins són els punts més crítics i quines propostes té la Generalitat per actuar que són alguns desdoblaments de carrils. Per exemple, el 2+1 que volen fer en algunes carreteres i dins del seu pla el Baix Camp hi és, però sortim el 2028. Avançar-ho és molt complicat, els ritmes de l’administració són els que són, però insistim perquè la comarca continuï sent una prioritat».