Eva Fernández: «És necessari crear moments que ajudin a parar el temps, a sentir i a no sobrepensar»

Artista completa on les hagi, la saxofonista Eva Fernández arriba demà dissabte a les 21 hores al Parc Samà de Cambrils disposada a regalar una hora i quart de màgia creativa en un lloc tan especial com el jardí històric de Cambrils. «Em sembla un lloc realment inspirador, i tinc la sensació que, d'alguna manera, les meves cançons també s'hi deixaran influir».

Saxofonista, vocalista i compositora. No és una barreja comuna... Et serveix per diferenciar-te d'altres propostes i facilita el camí?

Suposo que sí, encara que ha estat casual d'alguna manera. He anat nodrint les meves diferents inquietuds i aquesta combinació n'ha estat el resultat, i són els elements amb què m'expresso millor en un escenari.

Per donar una mica de context al lector, quines referències musicals t'inspiren?

Des dels set anys toco el saxo (el mateix soprano amb què actuaré), i des d'aleshores el jazz ha estat una influència indiscutible en el meu imaginari sonor, però vaig començar a cantar d'adolescent i a nivell vocal em sento molt inspirada per artistes com Antonio Molina, El Cigala, Silvio Rodríguez, Donny Hathaway, Donny Hathaway...

Com preveu l'estiu? On se't podrà veure properament?

Per Europa tenim un parell d'aventures per la Bretanya francesa i el nord d'Itàlia. Durant el mes de juny hem fet alguns concerts per Catalunya, però guardem forces per a la sortida, ben aviat, del meu proper disc.

En quin moment creatiu et trobes?

Com he comentat, estic treballant des de fa molt de temps amb un equip meravellós i amb molt d'afecte en el que serà el meu proper disc… Tot i que no puc avançar detalls, ho podria resumir com a 'ganes d'exportar i tornar a començar'.

A més d'aquest disc nou, continues treballant en material nou?

Sempre. Intento estar connectada amb els meus instruments, estudiar i ser constant amb els desafiaments que requereix la creativitat. M'agrada pensar que és una carrera de fons perquè em veig molts anys fent això, dedicant cada dia un temps a cuidar la imaginació i tots els colors amb què jugar-hi.

Què et motiva? En quins temes poses la mirada actualment?

Vivim un moment desmotivant a nivell mundial, però una de les coses que més em motiva i m'ajuda a existir és la música, tan universal i tan pura.

Quin valor concedeixes al programa del Jardí Sonor, un festival que uneix propostes musicals molt interessants amb llocs plens de màgia?

Crec que són imprescindibles per a la cura i el manteniment de la cultura en general. Organitzen amb molt d'afecte la programació musical i l'entorn dels concerts, i tota aquesta sensibilitat que té en compte els detalls repercuteix molt positivament tant als músics com al públic.

T'inspira oferir un directe en un escenari tan especial?

Molt. Cada cop em sembla més necessària la creació d'espais i moments que ajudin una mica a parar el temps, a comunicar-se, a sentir i no sobrepensar.

Què es trobarà el públic a la teva actuació?

Cançons pròpies interpretades amb els meus músics de confiança: Josep Munar (guitarra), Enric Fuster (bateria) i jo mateixa al saxo soprano i veu.

Per què els animaríeu a que no s’ho perdin?

Tant la cura de l'organització per part d'El Jardí Sonor com la manera com els músics que m'acompanyen i jo cuidem la música, seran una conjunció perfecta per crear una càpsula de pau d'una hora i quart.