Tomeu Penya: «El que vull fer ara, i que he fet tota la vida, és divertir-me; quan seré mort ja no podré»

Estàs fent una gira que celebra els teus 45 anys de carrera. N’hi ha per celebrar-ho.

«Bé, he de dir que són quaranta-cinc anys fent de cantautor, però fent de músic en són molts més. Vaig començar amb quinze anys. I sí, faig una gira per Catalunya i les Balears per celebrar aquests anys, repassant cançons dels trenta-tres discos publicats, i també presentant algunes cançons noves». 

Què té la teva música, que ens fa posar contents?

«De jovenet, quan actuava en tots aquells hotels que van sortir com bolets a les Balears i que eren plens d’estrangers, havia de fer tots els estils possibles: clàssica, música de ball, Rock’n Roll… I allò va incidir molt en la meva carrera i en les meves composicions. Hi ha alegria, però també molt de sentiment i romanticisme. I, amb tots aquests sentiments profunds, busco fer ballar i disfrutar».

Amb tants anys de carrera, triar repertori per a un concert d’aniversari deu ser complicat.

«Jo intento que el repertori sigui passional, divertit, romàntic i, sobretot, que faci sentir emocions. Que si una cançó et dona tristor, la següent et faci venir ganes de ballar. Però, sobretot, vull que la gent se’n vagi del concert divertida, que durant una hora i mitja hagi oblidat els problemes i que hagi rigut i passat per tota classe d’emocions».

Aquesta potser és la clau que el públic t’estimi tant. La sents, aquesta estima?

«Sí, la veritat és que sí, encara que dir-ho sembli una mica de xuleria. Volto molt per les Illes Balears i Catalunya, i sento que la gent em té una espècie d’apreci. No sé exactament per què, potser perquè senzillament sempre he estat com soc, igual a damunt de l’escenari que a baix. I si algú m’ha hagut de menester, sempre m’hi ha trobat».

El teu últim treball, del 2024, el vas titular Sa vida són dos dies. Aquest ha sigut sempre el teu lema vital?

«Penso que tota la meva vida he estat així. He procurat divertir-me, aprofitant cada moment a tope. Però també he procurat ser correcte, estudiar molta música i de tota classe d’estils, composició… Aquest any tinc una burrada d’actuacions i les disfrutaré molt. Perquè si no ho faig ara, quan seré mort ja no podré. Encara que no sé què sentiré, quan sigui mort… Però el que vull fer ara, i que he fet tota la vida, és divertir-me».

Avança’m una mica com serà el concert de Vinyols.

«Serà un repàs de tots els discos i les cançons que he fet, encara que tinc més de 350 cançons enregistrades i clar, només en podré fer unes vint o vint-i-cinc. El que sí que et puc avançar és que el divendres dia 6 publicaré algunes cançons noves a les plataformes, i al concert de Vinyols en tocaré una que està molt, molt arrelada a Catalunya i en què sortiu tots els catalans».

Me’n diràs el títol, almenys?

«Es diu Jai alai».

Explica-me’n més, va.

«Jai alai és el nom d’un joc de pilota basca, però també és una altra cosa: quan jo vaig començar a fer de músic amb quinze anys, actuava en una sala de festes que es deia així. Però, com que l’edat per entrar-hi era divuit anys, havia d’entrar per la porta del darrere. Així que entrava per darrere de l’escenari, actuava i tornava a sortir pel mateix lloc».