La joia arquitectònica de Gaudí que compleix 140 anys

Una de les joies arquitectòniques del modernisme, el Capricho de Comillas (Cantàbria), compleix 140 anys des que Antoni Gaudí (1852-1926) va construir aquest edifici amb innombrables motius decoratius de la naturalesa, entre ells més de 6.000 gira-sols, i música, amb elements de forja que el seu autor va dissenyar en clau de sol.

El Capricho de Gaudí és especial per molts motius però, el més destacat, és el fet de ser la primera casa acabada de l'arquitecte, que li atribueix un valor i unes característiques singulars, un habitatge que va dissenyar l'artista català per seguir el sol i capturar la llum.

Aquest edifici és una obra primerenca d'un jove Gaudí d'amb prou feines 30 anys, que va aconseguir crear aquest particular «gira-sol arquitectònic» on funció i forma s'integren de manera perfecta, ja que cada estada se situa en funció a la posició que ocupa respecte al sol.

Es tracta d'una de les poques obres de l'arquitecte que es poden gaudir fora de Catalunya i, juntament amb la Casa Vicens de Barcelona, és un dels seus treballs més antics.

Un repàs per 140 anys d'història

Els colors, la muntanya i el mar estan integrats en aquesta obra arquitectònica que, anomenada originalment Villa Quijano, va ser construïda a Comillas a la fi del segle XIX per Gaudí per a Màxim Díaz de Quijano, advocat i concunyat del marquès de Comillas, Antonio López i López, qui va promoure una revolució arquitectònica a la vila.

Després de la seva construcció, el 1975, l'Ajuntament de Reus (Baix Camp) va voler comprar El Capricho per traslladar-ho pedra a pedra al nou parc de Sant Jordi.

No obstant això, després de no aconseguir-ho, Pilar Güell Martos, l'última descendent dels López-Díaz de Quijano, va vendre la propietat a l'empresari Antonio Díaz per 16 milions de pessetes (una mica més de 2,5 milions d'euros).

Els seus fills, Antonio i Ernesto, es van fer càrrec de l'immoble, que va ser inaugurat com a restaurant amb el nom de "El Capricho de Gaudí" el 1988, després d'unes obres de rehabilitació que van costar 300 milions de pessetes (gairebé 50 milions d'euros).

El 1992 la companyia japonesa Mesuro Development va adquirir l'edifici per 800 milions de pessetes (més de 130 milions d'euros) i ho va convertir en un altre restaurant.

No va ser fins al 2009 quan es va transformar en un museu, que va obrir les seves portes al públic al juliol del 2010 fins a l'actualitat, com expliquen els seus actuals propietaris.

Estada a estada

Aquesta casa, construïda «en clau de sol», va ser pensada per al descans i l'esbarjo, de manera que el seu interior respon a aquestes dues finalitats.

Amb una superfície de 720 metres quadrats, es distribueix en tres plantes: el semisoterrani on hi havia la cuina; els rebosts i els trasters; la planta principal, on hi havia les estades del seu primer propietari; i la golfa destinada al servei.

Les estades van situant-se entorn d'un gran cor central que és l'hivernacle, i des d'aquí, tant la llum com el color es reparteixen pels espais d'una manera mai vista.

Gaudí va distribuir l'espai sobre la base del recorregut del sol, situant les dependències d'activitats matutines cap al sud, i les vespertines a ponent, mentre que les estivals queden cap al nord.

El Capricho és tota una raresa estètica i arquitectònica i una de les obres més completes de Gaudí, en la que la naturalesa i la música estan millor reflectides, no només pels innombrables motius decoratius que presenta l'edifici, sinó pel singular jardí que envolta la casa, dissenyat també per l'arquitecte.

Aquest jardí és una de les poques obres paisatgístiques de Gaudí que es conserven en l'actualitat intactes.