Quatre dones lideren la comissaria dels Mossos d’Esquadra de Cambrils

Cambrils no és una plaça fàcil quan parlem de seguretat ciutadana. L’estacionalitat turística, l’elevada mobilitat, la gran quantitat d’urbanitzacions, a més d’una dotzena de nuclis poblacionals que depenen de la seva comissaria, així com la forta implantació d’explotacions agràries, però també d’industrials i comercials, fan que el comanament del cos dels Mossos d’Esquadra cambrilenc no sigui la destinació més tranquil·la.

De fet, tranquil·litat no és el que buscaven Carme Domènech Saladié, Rocío Miguel Bartolomé, Marta Esteve Cristià i Natàlia Reverter Castellví quan van arribar aquí després de les seves respectives carreres al cos. Totes amb trajectòries molt diverses, han coincidit a Cambrils per convertir-la en una plaça única on quatre mosses ocupen quatre dels cinc llocs del comanament directiu de la comissaria.

Encapçalades per la sotsinspectora Domènech, amb la sergenta Miguel com a sotscap i les caporales Esteve i Reverter al capdavant de l’Oficina d’Atenció a la Ciutadania i l’Oficina de Suport, respectivament, la cúpula dels Mossos d’Esquadra a Cambrils ha acceptat trencar alguns mites sobre la feminitat i la policia coincidint amb el Dia Internacional de la Dona, el 8M.

La sotsinspectora Domènech té clar que reunir una cúpula directiva femenina «ha estat una coincidència no buscada», fruit de les casualitats del cos. En realitat, reconeix que «des d’un punt de vista operatiu, no canvia res respecte a altres comissaries». Tant ella com la seva sotscap, la sergenta Miguel, tenen clar que el dia a dia el marquen els procediments del cos, de manera que «no hi ha diferència entre si una decisió la pren una dona o un home» o si és un home o una dona qui dirigeix un operatiu.

Per altra banda, sí coincideixen en què la professió de policia sovint ha estat molt masculinitzada i han hagut de fer front a alguns estereotips. Malgrat això, també pensen que ara per ara el cos ja compta amb unes xifres «molt normalitzades» d’agents femenines. «És cert que, quan jo vaig ser a l’Escola de Policia, hi havia classes on només érem quatre o cinc noies –explica Esteve–, però estem parlant de fa trenta anys i, per sort, ha canviat molt».

De fet, reconeixen que la joventut del cos de Mossos i el fet que sempre s’hagi plantejat orgànicament com una policia moderna ha permès que la presència de la dona sempre hagi estat més habitual que en altres cossos i forces de seguretat. En aquest sentit, la sotsinspectora Domènech explica que «la societat normalitza les coses quan les veu» i el fet de trobar-se cada dia amb agents dones i amb parelles d’agents totalment femenines patrullant fa que el que uns anys enrere podria ser una anècdota ara es vegi com a normal.

Gràcies a això, tant la sergenta Miguel com la caporala Esteve reconeixen que no tindrien cap inconvenient en recomanar a les seves filles que entressin al cos. «En un primer moment els meus pares van quedar molt sorpresos quan els vaig que volia fer-me Mosso, però ara tota la família n’està molt orgullosa i els meus fills estan encantats», relata Esteve. En aquesta mateixa línia, Miguel comenta que «jo vaig estudiar Magisteri abans de fer-me Mosso i l’únic que puc dir és que és una feina que aporta moltíssim, molt dinàmica i que permet fer una carrera amb moltes possibilitats sigui quin sigui el teu camp d’especialització».

Malgrat la normalitat que demostren totes elles i el fet que «l’uniforme sempre imposa més que el sexe de qui el porta», és inevitable pensar queda encara força camí per recórrer quan, com reconeix Domènech, encara hi ha qui les saluda mentre patrullen amb un innocent però revelador ‘bon dia, nenes!’.