Valls estrena la nova Àliga recuperant la imatge de la figura destruïda durant la Guerra Civil

Valls ha estrenat aquest dilluns, coincidint amb el dia de la patrona, la Mare de Déu de la Candela, la nova Àliga de la ciutat que s'incorporarà al seguici, en substitució de l'anterior, de 1991. S'ha recuperat la imatge de la figura barroca que va ser destruïda el 1936 durant la Guerra Civil. 

De titularitat municipal, ha estat construïda al taller Santuari, amb l'estudi històric previ de la comissió del Seguici Cerimonial de la ciutat. S'ha reproduït amb materials de l'època: un esquelet de fusta recobert de tela de lli estocada i policromada a l'oli. El cap, les ales i la cua són de fusta de cedre. El canvi d'àliga ha generat malestar entre la ciutadania i els últims dies s'han organitzat activitats per contextualitzar el nou element.

Quan faltaven pocs minuts per les 11 del matí, la nova Àliga de Valls ha sortit de l'ajuntament per recórrer els escassos metres que separen la casa consistorial de l'església de Sant Joan. Allà, la peça ha estat rebuda per una munió de gent i beneïda pel rector de la parròquia. Seguidament, ha entrat al temple, reposant al costat de l'altar durant l'ofici de la Candela fins al final, quan ha interpretat el ball solemne. D'aquesta manera, s'ha donat per estrenada l'Àliga que representa un canvi d'imatge complet respecte de l'anterior, de l'artista Anton Gurí.

325 anys de la primera referència

L'estrena s'ha fet coincidir amb els 325 anys de la primera referència d'una àliga a la ciutat de Valls. El primer document que certifica que la capital de l'Alt Camp tenia aquest element festiu és del 1700 i, possiblement, és la mateixa imatge que va sortir al carrer fins al 1936 i que avui s'ha recuperat.

L'Àliga barroca es va destruir durant la Guerra Civil "perquè representava un sector molt concret de la ciutat", assenyala Albert Oliva, membre de la comissió del Seguici Cerimonial de Valls. Oliva la descriu com una àliga "mítica", "iconogràficament molt potent a tot Catalunya", afegeix. Era una peça de color marró fosc que els anys posteriors es va anar reproduint.

L'any 1941 es va "intentar" recuperar aquesta àliga barroca, i el 1961 finalment es va fer la figura seguint l'estètica original, però es va regalar la peça a Gala, l'esposa de Salvador Dalí. El 1971 se'n va construir una de nova, i el 1991 es va estrenar la que ha ballat fins a la festa major de Sant Joan de l'any passat. Als anys 90, es va decidir fer l'àliga platejada, "era un trencament total amb l'estètica tradicional de l'Àliga a Valls", remarca Oliva.

Àliga barroca

30 anys després de la creació de l'Àliga d'Anton Gurí, la peça es trobava en "mal estat" i calia fer una intervenció a "fons". Amb tota la recerca històrica, la comissió del Seguici Cerimonial va optar per recuperar l'Àliga barroca desapareguda el 1936.

Oliva defensa el canvi: "Es recupera l'estètica tradicional de l'àliga de la ciutat, que tenim àmpliament documentada al llarg dels segles i també en fotografies". Al mateix temps, assenyala que l'element festiu s'emmarca en un "ritual barroc", ja que és de propietat municipal, la música és interpretada per un grup de ministrers, dels "aguilons", tres infants que acompanyen l'element i balla en ocasions molt concretes. "L'Àliga era la peça més avantguardista, més moderna, i no acabava d'encaixar en tot aquest ritual", resumeix Oliva.

La nova Àliga és marró fosc i s'ha construït seguint "l'estil barroc" que usaven els imatgers al llarg del segle XVIII i XIX a Catalunya. Algunes d'aquestes imatges encara perduren com l'Àliga de la Bisbal d'Empordà i el Drac de Solsona. "Hem reproduït constructivament i amb els materials de l'època aquella àliga", explica el membre de la comissió. L'esquelet és de fusta i està recobert amb tela de lli estocada i policromada a l'oli. El cap, les ales i la cua són una talla de fusta de cedre. L'element està coronat amb una peça d'orfebreria de pa d'or i amb l'escut de la ciutat.

Activitats per contextualitzar la peça

La nova Àliga ha generat cert malestar entre una part de la població vallenca que no ha entès el canvi. Per això, els últims dies s'han organitzat diverses activitats per contextualitzar la peça com ara una exposició i xerrades. Oliva diu que aquest neguit demostra que "la festa està viva i en un estat de salut implacable". "El que causaria tristesa és que generés indiferència anunciar que es canvia l'àliga i que la gent no mostrés cap tipus d'interès", indica.

Aprofitant aquest procés de recerca, s'ha restaurat l'àliga de 1971 i, juntament amb la platejada de 1991, passaran a formar part del fons patrimonial del Museu de Valls.