Castells
Els Castellers de Sants fan entrega al Museu Casteller dels primers cascs per a la canalla
Els Borinots van ser pioners en la introducció d'aquest element de protecció el 2005
Una nena dels Castellers de Sants amb casc durant la diada del Pla de la Seu, a Barcelona.
Els Castellers de Sants faran entrega al Museu Casteller de Valls dels primers cascs de protecció per a la canalla. El 8 de maig del 2005, la colla va incorporar un casc de taekwondo per a l'aixecador i l'enxaneta del 4 de 8. Va ser la primera vegada en què s'adoptava aquest element de protecció al món casteller. Aquest dissabte a les cinc de la tarda, vint anys més tard, els Borinots entregaran aquells elements a l'equipament museístic, abans de la Diada del Pati. En paral·lel, el metge i casteller Enric Rovira, coordinador dels estudis per avaluar l'efectivitat del casc entre el 2006 i el 2011, farà la cessió de documents en paper com ara el consentiment informat o les enquestes per mesurar l'estat i l'adaptabilitat del casc.
Els Borinots van decidir incorporar el casc després de dues caigudes dures de la canalla el 2000 i 2004 i d'un procés de reflexió intern de pràcticament un any. La novetat, recorda la colla, va generar un gran debat entre el món casteller, amb força opinions contràries.
La decisió, a més, tenia la intenció d'estimular el compliment de l'acord pres per la junta de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya l'any anterior d'iniciar un estudi pel casc. Sota la direcció de Jaume Rosset i comptant amb el suport del president de la Coordinadora, Eusebi Campdepadrós, es va aconseguir desencallar la situació.
En col·laboració amb el cap de recerca del Centre d'Alt Rendiment, Josep Escoda, es va entrar en contacte amb el fabricant de cascos NZI. El juliol del 2006 els cascs d'enxaneta i aixecador es van començar a distribuir a les setze colles que s'havien ofert per provar-lo.
La mateixa colla recorda que el consens entre el món casteller va arribar aquell estiu, després de la mort de la castellera dels Capgrososs de Mataró Mariona Galindo a causa d'una caiguda, fet a partir del qual el casc es va instaurar a totes les colles.
Vistos els bons resultats, l'any 2007 es va iniciar l'estudi de la viabilitat d'un casc per a la posició dels dosos, del qual es generalitza el seu ús a partir del 2009. Un cop comprovada la utilitat, va ser declarat d'ús obligatori per l'Assemblea de la Coordinadora l'any 2012.