Abraçades que esborren els dies grisos

Què passa si ets metge d’urgències i dibuixant aficionat i un dia t’arriba a la consulta un editor? Doncs que acabes publicant un conte amb el seu segell. Aquesta és, resumida, la història de base del conte Bernat, el follet malcarat (Cossetània), que acaba de publicar el vallenc Jordi Company Pàmies. «A mi sempre m’ha agradat dibuixar. La gent se’n recorda de quan anava a l’institut, que per allà on passava, quedava la taula dibuixada», explica. Quan va ser l’hora d’escollir professió, però, els pares li van demanar que fes alguna cosa una mica més seriosa, i es va acabar traient la carrera de Medicina. Aquella passió, però, l’ha continuat acompanyant sempre i, quan va ser l’hora de decorar la sala d’espera d’urgències de l’hospital on treballa –el Pius de Valls–, li van encarregar a ell. I, quan Jordi Ferré, editor de Cossetània, el va conèixer allà mateix, li va acabar encarregant les il·lustracions del conte Quan els diables ballen, ballen, ballen, ballen (Cossetània, 2023), escrit per Margarida Aritzeta. Ara, però, el Jordi ha fet un pas més, i ha escrit ell mateix la història que il·lustra. El conte que presenta aquesta setmana té com a protagonista un follet anomenat Bernat, força malcarat, que un bon dia topa amb una nimfa alada que acaba d’arribar al seu bosc. La nimfa, que té moltes ganes de fer amics, atabalarà una mica el follet, fins que un dia, de manera gairebé instintiva, li farà una abraçada. Trencat el gel, la nimfa seguirà abraçant el Bernat cada cop que aquest rondini i, com una medicina de llarg efecte, acabarà transformant el follet malcarat en un ésser que sap veure el costat bonic de les coses. 

«Tot va començar un vespre que vam anar a sopar a Tarragona», explica el Jordi. «Tornant cap a casa, ens vam trobar un grup de persones que celebraven la Pasqua ortodoxa. Quan vaig arribar a casa, vaig buscar informació sobre aquesta tradició, i vaig saber que, des de fa més de mil anys, la tradició catòlica i l’ortodoxa discrepen per qüestions petites. Se’m va acudir dibuixar un follet enfadat que, si t’hi fixes és un follet ortodox». Aquest ésser mig emboirat, admet, «també soc una mica jo, perquè tendeixo a sobrepreocupar-me per tot». Però aquesta no és l’única picada d’ullet del conte, perquè la nimfa alada està inspirada en la seva parella, que va venir de l’Argentina, i els trets més divertits del follet s’inspiren en la seva filla petita.

El Jordi presentarà Bernat, el follet malcarat el divendres 13 de juny, a les sis de la tarda, al Pati de Sant Roc del Centre d’Estudis Vallencs (carrer Jaume Huguet, 1).