El Barri Antic, una ‘prioritat’ que s’eternitza

Dolors Farré (Junts per Valls) travessa l’equador del seu segon mandat com a alcaldessa de Valls. Ho fa al capdavant d’un executiu municipal amb Esquerra Republicana, que li permet tenir estabilitat per tirar endavant la seva acció de govern. 

Sense anar més lluny, fa unes setmanes van aprovar els segons pressupostos en dos anys, que ascendeixen a 37,7 milions però que no han aconseguit el suport de l’oposició. Uns comptes que sembla que posen novament la mirada en el Centre Històric, una “prioritat” que s’eternitza mentre el barri es va degradant per l’abandonament que ha patit durant anys per part de l’administració i la falta de solucions estructurals.

El mandat va començar amb la inauguració de l’ambiciós Museu Casteller i més endavant del nou equipament públic municipal de Ca Xapes. Ara bé, la realitat d’aquests dos espais és ben diferent de la que viu el barri on s’ubiquen. Aquests últims mesos han estat marcats per l’esfondrament de diversos habitatges en mal estat, apuntalats o buits. 

Una situació que el veïnat denuncia que s’ha normalitzat en un barri on la vulnerabilitat i les desigualtats socioeconòmiques s’han enquistat. L’esfondrament més sonat va ser el de l’edifici de la plaça de l’Oli, propietat del mateix Ajuntament i que va obligar a desallotjar els veïns i reubicar el mercat. El degoteig de comerços del centre que tanquen és constant, una situació que els locals que encara queden i iniciatives com el projecte col·lectiu de La Draperia -impulsat per artistes vallencs de la mà de la Comunalitat Urbana de Valls- intenten revertir.

Per la seva banda, l’Ajuntament continua apostant per les línies de subvencions als propietaris i per als qui volen viure al Centre Històric -i la cessió de tres solars a la Generalitat per fer-hi habitatges-, per ubicar equipaments municipals com l’escola de música a Ca Padró o per la rehabilitació d’espais del barri com l’església i la muralla de Sant Francesc, ara en obres. Unes obres que han convertit -temporalment- l’accés en cotxe a l’Hospital Pius, el Barri Vell i la zona comercial en un autèntic laberint.

Protestes

Més enllà del Centre Històric, hi ha malestar en diversos sectors dels serveis públics vallencs. Fa un any, treballadores de Serveis Socials de l’Ajuntament es van concentrar a les portes del consistori per la falta de personal. Reclamen que es cobreixin els llocs vacants, des de baixes fins a places de gent que ha marxat. En l’àmbit educatiu, preocupa el tancament d’una línia d’I3 a l’escola pública Eladi Homs i una línia d’ESO a l’Institut Jaume Huguet de cara al curs vinent.

Un altre tema que fa anys que s’arrossega és el contracte de la brossa, del 2005 i prorrogat des del 2021. Mentre el consistori vallenc assegura que està treballant per treure’n un de nou a licitació, els treballadors ja fa temps que denuncien que la maquinària és insegura, posa en risc la seva seguretat i està obsoleta, com el mateix contracte. De fet, la recollida a la capital de l’Alt Camp s’ha de fer amb camions d’altres municipis on l’empresa titular del servei també és PreZero.

I finalment els treballadors de l’Hospital Pius de Valls, que per enèsima vegada reclamen més personal i més recursos, així com renovar un edifici que ha quedat “obsolet”. Demanen una millor gestió i planificació, denuncien el tancament de plantes i que se’ls deneguen vacances i permisos. Peticions i reclamacions que s’arrosseguen des de fa anys. Mesos després de les protestes, el Departament de Salut i l’Ajuntament van anunciar que a partir del setembre estudiaran la “fórmula” de governabilitat del centre i que el nou parc sanitari no serà una realitat fins d’aquí a vuit anys, com a mínim.