GASTRONOMIA
«El secret està en la bringuera»: l’Escudellada es reivindica a Valls
El municipi va celebrar la 59a Escudellada Popular amb 500 racions repartides
Molts assistents van provar la recepta de l'escudella andorrana per primer cop. Durant el servei, desenes de persones van cuinar i repartir racions.
La plaça del Pati de Valls va despertar-se aquest diumenge amb l’olor d’un dels plats considerats tradicionals a Catalunya envaint els seus carrers. Més de 500 racions d’escudella van repartir-se des de l’13.00h del migdia fins a les 15.00h al municipi. La recepta, però, tornava a importar-se d’Andorra la Vella un any més per celebrar l’Escudellada Popular, una celebració iniciada als anys 70 que persisteix a la localitat com a ritual d’agermanament amb la ciutat capital del país andorrà.
Cinquanta-nou edicions que demostren el compromís per compartir la cultura, concretament gastronòmica. Desenes de cuineres i cuiners omplien la plaça vallenca repartint racions amb una cua de gent que, durant la primera hora, s’allargava fins al carrer de la Cort.
Pilota, vedella, col, cigrons, ossos i botifarres de tots colors completaven un plat que els vallencs van degustar en plats i en carmanyoles. Acompanyada d’una ració generosa de pa, l’escudella andorrana, preparada amb la recepta tradicional amb productes frescos del mercat de Valls, també va arribar a les cases dels habitants de la capital de l’Alt Camp.
D’entre els centenars de visitants per recollir una ració, més de la meitat portava bosses i carmanyoles. «Me n’emporto per a sis persones i dinem tots junts a casa», explicava il·lusionada la Josefa, veïna de Valls que repetia l’experiència un any més.
Primer, es bolcava la carn d’olla en els recipients, i després els fideus, densos i gustosos. La pregunta entre els visitants debutants en l’Escudellada Popular se centrava entre quina era la principal diferència entre l’escudella andorrana i la catalana. Un dels cuiners andorrans participants ho revelava: «el secret està en la bringuera».
El tall de carn, portat directament d’Andorra, afegia el sabor diferencial respecte a la recepta catalana, més suau i «marcada pel pollastre», indicava el cuiner. «Ens han confessat que l’escudella andorrana és més greixosa», afegia la Miriam, també veïna de Valls que també la provava per primer cop. «La diferència també són els matisos com els productes de la terra i com estan cultivats», subratllava un veí vallenc amb experiència.
La iniciativa d’agermanament entre les dues localitats celebrarà el seu seixantè aniversari l’any vinent. Com estableix la tradició, Valls complirà amb l’alternança anual i portarà el seu producte estrella, el calçot, fins a Andorra. D’acord amb l’alcaldessa de Valls, Dolors Farré, es prepararà un «esdeveniment especial» per l’efemèride amb la previsió que «la plaça del poble allà torni a omplir-se».
Respecte a la tradició, la batllessa també destacava que fa 22 anys que les places de Valls acullen l’Escudellada. Fins al 2004, va celebrar-se a la plaça de l’Oli, per després traslladar-se a l’acollidora plaça del Pati.
La mala meteorologia no va impedir dinar als visitants d’aquesta edició, tot i que l’Ajuntament va oferir indicacions per augmentar l’eficàcia en el repartiment de racions. «Ens van dir també que portéssim carmanyoles per si plovia», ressaltava Josefa. Tot i haver-hi novells en l’escudella andorrana, la recepta va tornar a triomfar al municipi amb desenes de persones sota la pluja, però amb un plat calent.