El preu del lloguer a Tarragona puja un 26,8% davant l’any passat

El pis tipus a Catalunya el febrer de 2026 va tenir un preu mitjà de 16,57 euros per metre quadrat, la qual cosa va suposar un ascens mensual del preu de lloguer del 0,91%. Respecte a febrer de 2025, el repunt va ser del 9,74%, segons l’informe mensual de preus de lloguer de www.pisos.com.

Catalunya va ser la tercera autonomia amb la mensualitat més cara per als inquilins, per darrere de Madrid (21,85 €/m²) i les Balears (18,75 €/m²). Per la seva part, el pis de lloguer a Espanya va tenir el febrer de 2026 un preu mitjà de 14,45 euros per metre quadrat, pujant un 0,77% mensual. Respecte a febrer de 2025, l’increment va ser del 12,71%.

Tarragona va liderar els repunts a nivell regional

Davant gener, totes les províncies catalanes van pujar. Tarragona (1,73%) va ser la província que més va pujar de l’autonomia. D’un any a l’altre, també van pujar totes. Tarragona (26,80%) va liderar els repunts a nivell regional. Amb 18,89 euros per metre quadrat el febrer de 2026, Barcelona va ser la segona província més cara per als inquilins a nivell nacional, mentre Tarragona (8,95 €/m²) va ser la província més econòmica de Catalunya.

Quant a les capitals catalanes, Lleida (0,31%) va ser la que més va ascendir de la regió. Girona (-1,08%) va donar la devaluació més rellevant d’Espanya. Interanualmente, Tarragona (11,02%) va ser la sisena capital espanyola que més es va encarir, mentre que Girona (-15,20%) va ser la tercera que més es va rebaixar del país. En l’apartat de preus, Barcelona (30,04 €/m²) va ser la capital de província més cara d’Espanya. Lleida (7,68 €/m²) va ser la cinquena capital més assequible del país..

«Els preus de lloguer no deixen de pujar, l’oferta es redueix i l’accés a un habitatge sota aquesta fórmula s’ha convertit en un autèntic problema social a moltes ciutats», indica Ferran Font, director d’Estudis de pisos.com, puntualitzant que «el problema del lloguer a Espanya no és només econòmic; és també polític i regulatori».

L’expert indica que «no és que hi hagi milions de persones buscant pis de sobte; és que hi ha cada vegada menys habitatges disponibles per llogar a llarg termini perquè els propietaris fugen: inseguretat jurídica percebuda, rigidesa normativa, límits a l’actualització de rendes i un marc regulatori canviant que introdueix incertesa». En aquest sentit, l’expert exposa una conseqüència lògica: «Quan hi ha deu persones competint per un sol habitatge, el preu puja».

El directiu continua exposant que «el problema és que el control de rendes, aplicat sense un augment paral·lel de l’oferta, tendeix a reduir encara més el nombre d’habitatges disponibles», afegint que «limitar preus pot alleujar alguns inquilins a curt termini, però si es desincentiva el propietari, el resultat és menys oferta, pitjor manteniment del parc i un mercat més opac».