La Generalitat desplegarà 25 mesures per garantir la producció d'avellana a Tarragona

El Pla de l'avellana 2026-2028 contempla 25 mesures que serviran per garantir la continuïtat de la producció dels avellaners a Catalunya i per reforçar la competitivitat del sector, així com la seva sostenibilitat. El conseller d'Agricultura, Òscar Ordeig, ha presentat aquest dilluns el pla nacional després de visitar una finca d'avellaners a la Masó (Alt Camp). 

Entre les accions que es desplegaran hi ha és la creació del Hub de Sanitat Vegetal de la fruita seca, ajuts i finançament específic, mesures relacionades amb la qualitat i diferenciació de l'avellana catalana, la comercialització i promoció d'aquest cultiu o la millora del reg. També s'ha previst la creació de la Taula de Governança de l'Avellana, amb representació del sector.

El 1985 es conreaven prop de 35.000 hectàrees d'avellaner a Catalunya. En els darrers anys, la superfície productiva s'ha reduït gairebé un 30%, passant de les 11.050 hectàrees del 2021 a les 7.851 de 2024. «Hem perdut el 75% de les hectàrees del cultiu de les avellanes en els últims 40 anys», ha lamentat Ordeig. El sector de l'avellana viu una situació complicada per diversos factors, com l'envelliment del sector, la pressió de la competència internacional, l'augment dels costos de producció, per l'abandonament de terres i per la sequera acumulada dels anys 2023 i 2024.

Davant d'això, el Departament d'Agricultura ha dissenyat un paquet de mesures per resoldre les principals problemàtiques del sector i, així, garantir la seva continuïtat. «Anem tots a l'una per tal de definir una estratègia de país per donar suport a tota la cadena de valor de l'avellana», ha asseverat el conseller, que ha afegit que cal garantir el regadiu arreu del país, especialment a la zona del Camp de Tarragona, on es concentra majoritàriament aquest correu. «Catalunya no pot perdre el cultiu de l'avellana, que és, a més, d'estratègic, tradicional, un cultiu saludable, i econòmicament té molta importància», ha remarcat.

Desplegament de 25 mesures fins al 2028

El Pla de l'avellana 2026-2028 s'impulsa com a eina «clau» per definir les línies estratègiques que permetin la recuperació del sector i la promoció de la producció i comercialització a través de polítiques públiques estructurals, participatives i alineades amb les noves necessitats. En concret, el pla s'estructura a través de set eixos estratègics, que inclouen 25 mesures, les quals abordaran des de la sanitat vegetal i els ajuts específics fins a la promoció, la qualitat, els regadius, l'assistència tècnica i la governança, amb l'objectiu de revertir la davallada que pateix el sector.

En detall, es crearà el Hub de Sanitat Vegetal de la fruita seca, amb un tècnic que ja es dedica específicament a l'avellana. Aquest hub analitza les necessitats i les línies a executar en matèria de sanitat vegetal, innovació i recerca. També identificarà i conservarà les varietats locals d'avellana com a patrimoni fitogenètic català. A més, vetllarà amb tot els agents implicats per disposar de productes fitosanitaris autoritzats per a la protecció sanitària dels avellaners.

Pel que fa a l'àmbit dels ajuts i finançament específics, el conseller ha explicat que han «reorientat» les ajudes per tal «d'alinear-les» amb els objectius. A banda de les línies ja disponibles, Ordeig ha dit que se'n crearan de noves en el marc de l'Estratègia Alimentària de Catalunya 2025-2028. El pla també contempla accions relacionades amb la qualitat i diferenciació de l'avellana catalana. L'objectiu és aconseguir un reconeixement ampli d'aquest cultiu i, per això, s'impulsarà la creació del Panell de tast de l'avellana.

A més, entre les mesures, destaca la millora de regadius i de les tècniques de reg per assegurar un abastament d'aigua sostenible, que duri en el temps. Segons el Departament, això es farà a través de dos projectes que estan redactats i es troben en fase de redacció de la declaració d'impacte ambiental. Es tracta del projecte i execució d'un sistema terciari que permeti l'ús agrícola de l'aigua procedent de la futura depuradora de Reus i del projecte de l'aigua regenerada procedent d'aquesta depuradora i la seva connexió a la xarxa de reg de la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes.

Alhora, el conseller d'Agricultura ha posat el focus en la creació de la Taula de Governança de l'Avellana, la qual tindrà representació del sector, l'avellana (visor dinàmic), per fer seguiment continu de la situació i de les propostes de millora, recerca i l'administració. També en la creació de l'Observatori de l'Avellana: «Per saber si anem bé o malament, quilos, hectàrees, preus, amb menys producció podem guanyar més, per tant, marges comercials que tenen els nostres productors».

La comercialització i la promoció d'aquest cultiu és un altre dels principals eixos del pla nacional. El conseller ha subratllat que es potenciarà el binomi gastronòmic entre l'avellana i la cuina i es promourà el coneixement i valorització d'aquest producte a les escoles. «Començarem amb 25 escoles a Catalunya en formació alimentària, serà una prova pilot, que voldríem fer-ho extensiu, la DO de l'Avellana de Reus hi tindrà un paper protagonista», ha afirmat. Ha explicat que aquesta formació començarà el tercer trimestre d'aquest curs. Finalment, el pla també continuarà donant impuls a l'Oficina tècnica de l'avellana, un servei operatiu d'assistència tècnica per impulsar i dinamitzar aquest producte.

Defensa la celeritat en les ajudes per arrencar avellaners

D'altra banda, el conseller d'Agricultura ha assegurat que el Departament ha tramitat amb celeritat les ajudes per arrencar els avellaners morts per la sequera. Respon, així, a les queixes dels pagesos que denuncien la tardança. «Vam fer un ajut molt concret i molt adaptat només als avellaners per poder fer aquesta arrencada; es van convocar, s'han aprovat i dins dels tràmits de l'administració s'ha anat molt de pressa», ha defensat. A la vegada, ha remarcat que «poques vegades» s'ha fet un ajut per «casuístiques tan concretes». «Intentarem resoldre com més aviat millor, pagar, i aquell que tingui dificultats fins que això estigui resolt, ja estem buscant fórmules a través de l'Institut Català de Finances (ICF)», ha tancat Ordeig.