Diari Més

INDÚSTRIA

La Vall de l'Hidrogen, en 'standby': dos anys de «desinterés» empresarial malgrat l'impuls de la URV

El projecte no ha avançat després que s'anunciés el Port de Tarragona com a seu del projecte publico-privat vinculat a l'hidrogen més gran de Catalunya. Les preguntes, entregades per escrit, hauran de ser respostes en un mes

Imatge de la presentació del projecte de la Vall de l’Hidrogen a la Catalunya Hydrogen Week, l’any 2024.

Imatge de la presentació del projecte de la Vall de l’Hidrogen a la Catalunya Hydrogen Week, l’any 2024.Port de Tarragona

Adam Diaz Garriga
Camp de Tarragona

Creat:

Actualitzat:

El projecte de la Vall de l’Hidrogen Verd fa dos anys que espera començar el seu procés d’introducció a Tarragona, la seu escollida per consolidar un projecte que la situava com el punt neuràlgic de la producció d’hidrogen verd a Catalunya. 

La proposta va presentar-se amb l’objectiu de suportar el procés de descarbonització de la indústria petroquímica de la demarcació a través del Port de Tarragona, amb la previsió d’estendre’s i connectar-se amb la línia europea entre Barcelona i Marsella (BarMar) l’any 2030. Malgrat tot, el projecte es troba ara en un standby que no contempla cap termini d’execució.

La iniciativa va ser presentada per la Generalitat, la Universitat Rovira i Virgili (URV) i diverses entitats privades i públiques —l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ), la xarxa H2Cat o el centre tecnològic de Catalunya (Eurocat) entre d’altres— de manera oficial l’any 2024. Des de llavors, no hi ha hagut moviments, sinó «desinterès» per part d’institucions i empreses «per la falta d’inversió en el projecte», segons asseguren fonts properes a la proposta.

La universitat tarragonina, impulsora del projecte inicial plantejat l’any 2020 sota el nom de Vall de l’Hidrogen Catalunya Sud, confirmava en les últimes setmanes la seva intenció de reactivar el projecte. Una qüestió que, segons ha pogut conèixer el Diari Més, el rector de la universitat, Josep Pallarès, i el president de la Generalitat, Salvador Illa, van tractar en una reunió celebrada a Reus durant els últims mesos del 2025, i que va portar a les dues autoritats a «emplaçar-se per parlar-ne en un altre moment».

«El nou Govern està revisant els estatuts que es van signar durant l’estratègia comuna», afirmava el coordinador d’Hidrogen i Descarbonització a la URV, Jordi Cartanyà. En aquest sentit, el responsable també destacava que «la universitat continua dins el projecte» però que «no està tirant endavant».

Silenci

La Generalitat, per la seva part, no ha publicat ni respost a cap informació sobre la Vall de l’Hidrogen Verd. Una proposta que va accelerar-se durant l’últim any de legislatura d’Esquerra Republicana, i que s’ha mangingut aturat des de l’entrada del Partit Socialista de Catalunya al Govern. «L’economia del Camp de Tarragona requereix inversions amb ambició estratègica i a llarg termini», indicava la diputada per ERC al Parlament de Catalunya, Raquel Sans. 

A més, tot i que es va assegurar que el Port de Tarragona seria la seu de la Vall de l’Hidrogen, Sans explicava que «no es van arribar a signar els estatuts» que consolidaven el projecte, que havia de produir 50 tones diàries de combustible renovable per empreses dels polígons tarragonins.

Des de l’entitat portuària tampoc s’ha donat resposta a l’estat de la iniciativa, però el passat mes de febrer va confirmar la seva «proximitat a l’H2Med», el corredor europeu d’hidrogen vinculat a la proposta entre Barcelona i Marsella que va confirmar la seva «viabilitat tècnica» durant el mes de novembre de 2025.

https://x.com/PortTarragona/status/2021245141923545274?s=20

Inversió

El principal inconvenient del projecte, tal com indiquen les parts implicades, se centra en la inversió i en l’evolució de la indústria, actualment en un període que qualifiquen d’«incert» pels successos geopolítics vinculats a la producció petroquímica.

«El preu de l’hidrogen verd no és competitiu i la indústria no s’adaptarà si ningú vol pagar el cost», lamentava el president de l’ICIQ, Emilio Palomares. En aquesta línia, el responsable també apuntava a la «pèrdua d’interès per part del Govern i la indústria» per fer avançar el projecte.

Malgrat tot, Palomares assegurava que les «tecnologies de transició energètica acabaran instal·lant-se a la indústria» quan els costos de producció «disminueixin». Mentre les empreses esperen «no perdre competitivitat», la inversió de la Vall de l’Hidrogen no preveu avançar en les iniciatives proposades.

ERC presenta 16 preguntes sobre la Vall a la mesa del Parlament

Esquerra Republicana portarà la Vall de l'Hidrogen Verd a la mesa del Parlament de Catalunya a través de 16 preguntes enfocades a comprovar l'estat actual de la proposta. Les consultes han estat impulsades per la diputada al Parlament per ERC, Raquel Sans, a l'espera d'actualitzar qüestions com la inversió destinada des del Govern en els últims dos anys per a la Vall, o si actualment existeix «un full de ruta» per al projecte.

«Sorprèn perquè el Partit Socialista defensava el projecte quan estava a l'oposició», confessava la diputada d'ERC. «És un projecte de característiques complicades de gestionar, especialment en l'àmbit jurídic», indicava Sans, en referència a la intenció de protagonisme «per part de tots els actors» en la proposta. Les preguntes, que van registrar-se aquest dimarts per escrit a la mesa del Parlament, hauran de ser respostes de manera concreta pel Govern en un termini d'un mes.

Entre les preguntes, també s'introduïen consultes en referència a projectes vinculats a la Vall aprovats per la Generalitat, així com dates previstes d'execució, o quina inversió en matèria d'hidrogen provinent de la Unió Europea s'ha dedicat a Tarragona.

La planta de Vallmoll, aturada

Entre les propostes que preveien impulsar la producció d'hidrogen verd a Tarragona, destacava la inversió de més de 14 milions d'euros proposada per l'empresa francesa Lhyfe a Vallmoll. Una planta de 14.000 metres quadrats que havia de produir 5 tonelades diàries de combustibe. S'esperava que entrés en funcionament aquest 2026, però segons ha confirmat el Diari Més, continua aturada i es qualifica d’«incerta», tot i haver preparat el sumbinistrament elèctric, també per la «falta d’inverisó».
tracking