El Govern prepara un pla per protegir i renaturalitzar 91 municipis del litoral davant els riscos climàtics fins al 2100

El Govern prepara un pla per protegir el litoral davant els riscos del canvi climàtic. Es tracta d'un full de ruta que involucra 91 municipis, 70 costaners i 21 d'interior, i pretén consensuar quin model de costa té Catalunya fins al 2100. 

El document englobarà elements vinculats a la protecció del medi ambient, l'urbanisme i el turisme i definirà, per exemple, limitacions d'usos del sòl segons el risc d'inundació o les actuacions que es poden fer en camins de ronda. L'objectiu del Govern és garantir el futur i la sostenibilitat del litoral català, tenint en compte que un 70% podria ser «molt vulnerable» al risc d'inundacions abans del 2060 i que dues de cada tres platges han perdut sorra en els últims 70 anys. 

El Departament de Territori preveu que l'anomenat 'Pla de Protecció i Ordenació del Litoral' (PPOL) s'aprovi definitivament el primer semestre del 2028. Aquest dilluns farà una nova passa per a tenir el document final i obrirà la fase de participació ciutadana.

La costa catalana en xifres

El pla pretén abastar tota la longitud de la costa catalana. En conjunt, si es compten els ports en línia recta, són 692 quilòmetres de longitud, dels quals més de la meitat són penya-segats o costa baixa (56%), el 22% platges urbanes, el 17% platges naturals i el 5% ports o obres marítimes. La zona d'influència serà d'un quilòmetre terra endins -una mica superior en rius i llacunes- i 22 quilòmetres mar endins. És a dir, combinarà una part terrestre i una altra marítima.

El Govern ha dut a terme ja una fase de treball de camp prèvia i ha constatat que entre 1956 i 2019 de les 564 platges o trams de plata analitzats, un 21% presenten una taxa de regressió d'entre 20 centímetres i un metre a l'any. Un 3% (17 platges) han perdut més d'un metre cada exercici. A tall d'exemple, el Departament de Territori ha exposat que a l'Estartit el mar s'ha elevat entre 10 i 11 centímetres des del 1990.

La costa catalana representa un 7% del territori i concentra més del 42% de la població. A l'estiu, de fet, la població pot augmentar fins als 7 milions de persones. Aquesta part del territori representa prop del 75% de l'oferta turística i aporta fins al 14,5% del PIB català. Així mateix, l'economia blava -que a banda del turisme engloba la pesca, el transport marítim i les activitats nàutiques- va generar un valor afegit brut (VAB) de gairebé 5.000 milions el 2021, ocupant més de 103.000 persones, segons les dades del Govern.

La pèrdua d'habitabilitat i la gestió de múltiples administracions, els problemes

El PPOL s'ha fixat dos grans problemes a resoldre. D'una banda, qüestions relacionades amb la pèrdua d'habitabilitat del litoral. És a dir, el litoral cada vegada és menys apte per viure-hi atès els canvis físics que hi ha en alguns espais per les erosions o inundacions recurrents, per exemple, en la zona del delta de l'Ebre.

Per altra banda, es fixa en el «desgavell» d'administracions que tenen competències sobre el litoral. Actualment, les obres d'interès general són responsabilitat de l'Estat, els usos i la gestió de la Generalitat i el plantejament dels ajuntaments. Fonts del Govern defensen que el pla també pretén fixar com s'articula la «governança compartida» per fer un «bon ús» del litoral, sense modificar la distribució de competències actual.

A causa de les grans diferències d'escala i la casuística «extremadament diversa», Territori preveu que el full de ruta combini mesures estratègiques, pensades per grans àmbits costaners, i altres que baixaran fins a escala local. A nivell jurídic, tindrà la naturalesa pròpia dels plans directors urbanístics (PDUs).

Elevat grau d'incertesa climàtica

Per a elaborar el PPOL, d'entrada, el Departament de Territori admet un elevat grau d'incertesa climàtica i per aquest motiu fixa dos escenaris per al 2050 i 2100: un de «continuista», si s'implementen polítiques de sostenibilitat, i un de «pessimista», fixat en cas que es dupliquin els impactes del canvi climàtic.

En l'escenari «continuista», el Govern preveu que cap a mitjan de segle es podrien inundar 7.000 hectàrees del litoral, sobretot del delta de l'Ebre, el Llobregat i la Plana de l'Empordà, i el retrocés mitjà de la costa catalana seria d'uns 13 metres. En canvi, en l'horitzó «pessimista» el 2100 es podrien haver inundat gairebé 21.000 hectàrees de litoral, dues vegades la superfície de Barcelona, afectant també municipis amb una façana costanera de cota alta.

Pel que fa a mesures, el PPOL podrà, per exemple, actualitzar l'actual catàleg de classificació de les platges, establir casos en què no es poden atorgar autoritzacions o concessions quan hi hagi risc d'inundacions o definir àrees de protecció especial.