Javier Sigró, expert climàtic: «Estem vivint un hivern atípic, però les ventades i les borrasques seran cada cop més habituals»

Catalunya ha quedat paralitzada aquest dijous per un episodi de vent que els experts qualifiquen d’«excepcional». Les fortes ratxes han provocat ajornaments d’actes, caiguda d’arbres i fins i tot persones ferides de gravetat arreu del territori. Com bé sabem, la «culpable» d’aquest temps extrem és la borrasca Nils, però quin és exactament el motiu d’aquestes ventades?

«Les ratxes es produeixen per la situació sinòptica actual, és a dir, l’estat general de l’atmosfera», explica Javier Sigró, professor del Departament de Geografia de la Universitat Rovira i Virgili i investigador del Centre for Climate Change (C3). «Ara mateix tenim un anticicló a l’Atlàntic central, en una posició una mica baixa, i alhora una borrasca a les illes Britàniques. Hi ha una diferència de pressió molt gran entre tots dos centres d’acció, i això canalitza corrents d’aire molt fortes», detalla.

Segons l’expert, Catalunya viu un hivern «atípic», marcat per borrasques consecutives que semblen infinites. «Climàticament, l’hivern acostuma a ser la segona estació més seca de l’any. És normal que faci fred i hi hagi episodis puntuals de vent, tot i que d’origen diferent, però enguany hem tingut un final i un inici d’any molt més humits», assenyala.

Aquesta dinàmica, afegeix, està vinculada al canvi climàtic. «L’estabilitat atmosfèrica hivernal depèn molt del contrast de temperatura entre l’Àrtic i les latituds més baixes. Quan l’Àrtic s’escalfa, aquest gradient tèrmic disminueix i augmenta la inestabilitat, fet que facilita la presència de borrasques i anticiclons». També hi intervenen els rius atmosfèrics, corrents d’aire que transporten humitat des de l’oceà tropical fins a la península Ibèrica.

Sigró apunta que es tracta d’una situació poc habitual, però que probablement serà cada cop més freqüent. «De la mateixa manera que s’està transformant el nostre estiu, també s’està transformant el nostre hivern», afirma.

Pel que fa a les ventades d’aquest dijous, l’expert destaca que el més sorprenent no és tant la intensitat com la ubicació. «Aquestes ratxes són més habituals en zones com el Baix Camp o el Baix Ebre, però no acostumen a registrar-se amb aquesta força al centre de la costa catalana», explica. En aquests territoris acostumats al vent, tant les construccions com la vegetació hi estan més adaptades.

«Hi ha arbres que no estan prou enraïssats per suportar aquest embat i això facilita la seva caiguda», comenta. Recorda que en zones costaneres sovint es veuen pins inclinats per l’efecte persistent del vent, una adaptació natural a aquestes condicions. «Si un arbre ha crescut en un entorn amb vents moderats —de 40, 50 o 60 km/h— i de sobte es dobla la intensitat, és més probable que acabi caient». A més, el sòl molt humit per les pluges recents també afavoreix aquestes caigudes.

Sobre la gestió preventiva, després de diverses alertes enviades a la població, Sigró recorda que la predicció d’aquests fenòmens és complexa. «Saber exactament quin vent farà a cada lloc és difícil. Les previsions indiquen zones de risc, però si no s’alerta i el fenomen acaba passant, les conseqüències poden ser greus; i si s’alerta i després no passa res, també hi ha crítiques», explica.

Segons diu, el nivell actual de prevenció és elevat, però la seva adequació només es pot valorar amb els efectes finals. «Aquí entren factors tècnics, però també decisions polítiques i econòmiques», afegeix. També veu complicat que la gestió sigui més localitzada. «La predicció és regional i qui té les competències és l’administració superior. Traslladar-ho als ajuntaments requereix informació i recursos que no sempre són fàcils de garantir», opina.