HABITATGE
Tarragona, la província catalana amb el preu del lloguer més alt respecte el 2025
El gener de 2026, Tarragona va ser la més econòmica de Catalunya amb un preu mitjà de 8,80 euros per metre quadrat

Imatge d’un bloc de pisos en construcció.
Tarragona és la la província catalana on més ha repuntat el preu de lloguer respecte el 2025, un 27,54% segons l’informe mensual de preus de lloguer de www.pisos.com. També va ser la que més va pujar de la regió (0,92%). A la resta de províncies també va créixer el preu.
Amb 18,80 euros per metre quadrat el gener de 2026, Barcelona va ser la segona província més cara per als inquilins d’Espanya, mentre Tarragona (8,80 €/m²) va ser la província més econòmica de Catalunya.
Quant a les capitals catalanes, Lleida (0,27%) va donar l’única pujada mensual de l’autonomia. Girona (-2,33%) va ser la segona capital espanyola que més es va ajustar. Interanualment, Tarragona ciutat (13,50%) va ser la quarta que més es va incrementar del país. Per la seva part, Girona (-14,09%) va ser la tercera en el rànquing de més descensos nacionals. En l’apartat de preus, Barcelona (30,08 €/m²) va ser la capital de província més cara d’Espanya. Lleida (7,65 €/m²) va ser la capital més assequible de l’autonomia.
Segons l’informe mensual de preus de lloguer de www.pisos.com, el pis tipus a Catalunya va registrar el gener de 2026 un preu mitjà de 16,42 euros per metre quadrat, el que va suposar un ascens mensual del 0,18%, el tercer més contingut d’Espanya. Respecte a gener de 2025, l’increment va ser de l’11,78%.
Catalunya va ser la tercera autonomia amb la mensualitat més cara per als inquilins, per darrere de Madrid (21,81 €/m²) i les Balears (18,67 €/m²). Per la seua part, el pis tipus de lloguer a Espanya va tenir el gener de 2026 un preu mitjà per metre quadrat de 14,34 euros. Aquesta xifra va donar una pujada mensual del 0,91%. En la comparativa interanual, va créixer un 14,72%.
La pujada de les mensualitats de lloguer és, segons exposa Ferran Font, director d’Estudis de pisos.com, «el resultat directe d’un profund desajust entre una demanda creixent i una oferta que, lluny d’ampliar-se, s’està contraient de forma progressiva». Per a l’expert, la pressió dels inquilins va en augment perquè «l’accés a la compra continua sent complex per a una part rellevant de la població, mentre que aspectes com una mobilitat geogràfica més gran, ocupació temporal o models familiars més flexibles afavoreixen el lloguer com a opció preferent davant la propietat».
Tanmateix, el directiu subratlla que «el veritable coll de botella del mercat es troba en l’oferta perquè, en els últims anys, molts propietaris han optat per retirar els seus habitatges del lloguer tradicional o per reconvertir-les a altres usos, com el lloguer turístic, el lloguer de temporada o fins i tot la venda». Les raons que esgrimeix Font són fonamentalment «econòmiques i regulatòries».
El resultat pràctic és «un mercat altament competitiu», segons Font, «on els inquilins s’enfronten a processos de selecció cada vegada més exigents, amb més garanties econòmiques sol·licitades i una ràpida absorció de qualsevol habitatge que surti a preus raonables», afegint que «aquesta dinàmica no només empeny els preus a l’alça, sinó que també eleva les barreres d’accés al lloguer, generant exclusió residencial en determinats perfils socials».