Serveis
L'endoll de Tarragona pren forma: l'objectiu és desenvolupar la petroquímica
La línia MAT Catalunya-Aragó, que surt a informació pública, suposarà una inversió de 200 milions d’euros i triplicarà la càrrega elèctrica per impulsar la descarbonització de les empreses de la demarcació
Imatge de torres elèctriques d’alta tensió de Red Eléctrica Española.
La nova línia de Molt Alta Tensió (MAT) entre les subestacions d’Escatrón (Aragó) i la Secuita comença a veure la llum després d’exposar-se a informació pública. Representa el primer pas ferm del projecte, que ara obrirà un període d’al·legacions per part dels ajuntaments, veïns i empreses afectades. La llista s’expandeix a més de 1.300 propietaris afectats amb part del seu sòl declarat «d’interès públic», en una proposta impulsada per Red Eléctrica Española, Redeia i la Generalitat que suposarà una inversió total de 200 milions d’euros a la demarcació.
El projecte preveu el desmantellament de la línia actual, de 220 kV de potència, per construir una de doble circuit que portarà més de 600 kV. Tot i que la proposta inicial feia referència a una «repotenciació» de la línia existent, la realitat és que suposarà la construcció des de zero d’un sistema que produirà energia a l’Aragó i que aportarà l’equivalent a tres reactors nuclears. L’objectiu principal, segons han confirmat fonts de Redeia, és «permetre el desenvolupament del sector petroquímic» de Tarragona. Un propòsit també reivindicat per la Generalitat, centrant-se en la necessitat de «descarbonitzar» el sector per tornar-lo més sostenible i deixar de dependre de l’energia nuclear i fòssil.
Per assolir l’objectiu, es construiran dues subestacions noves, als Aubals (400 kV) i la Secuita (400 kV/220 kV) per gestionar gran part de la potència que arribarà a la demarcació. A més, s’ampliarà el traçat dels gairebé 150 quilòmetres actuals als 181 quilòmetres, augmentant també les dimensions de les torres elèctriques dels 20 o 25 metres als 55 metres. D’aquesta manera, alguns dels municipis o propietats que anteriorment es veien afectades per la MAT deixaran d’estar-ho per no constar dins el nou traçat.
Després de sortir a informació pública, el projecte estarà en constant evolució per «adaptar-se» als municipis o propietaris que justifiquin, a través de les al·legacions, impactes del projecte sobre el seu terreny durant els pròxims 30 dies. Fonts de Redeia asseguraven que la línia ha de passar «una fase de consens» i que preveu l’execució definitiva en «un o dos anys» més.
La proposta imitarà les últimes línies de molt alta tensió proposades per la demarcació els anys 2012 i 2022, ambdues aturades en el procés d’al·legacions pel seu impacte mediambiental i a través de processos administratius. El primer projecte va ser gestionat per Red Eléctrica Española, que es «desvincula» de la proposta d’ara fa quatre anys impulsada per l’empresa privada Forestalia. «No són projectes comparables, aquesta és una línia essencial pel desenvolupament del sud del territori», subratllaven fonts de Redeia.
Oposició
La plataforma No a la MAT fa mesos que denuncia la reactivació del projecte i assegura que «no els va sorprendre» la sortida a informació pública. «Estem convençuts que no continuarà endavant», ressaltava el portaveu de l’entitat, Jordi Jumilla. L’entitat indicava que el consum energètic de la demarcació de Tarragona ha decrescut, i criticava la falta de justificació de la «repotenciació». «Des dels màxims històrics de consum elèctric l’any 2008, la demanda energètica estatal s’ha reduit un 12%», afegia el tècnic en Transició Energètica i professor de la URV, Sergi Saladié.
A Catalunya, el decreixement se situa en un 23%, segons dades del Proencat, enfocant el pes del projecte principalment en la necessitat de descarbonització de la indústria petroquímica de la província, «sense tindre en compte les necessitats reals del territori» i criticant la publicació del projecte sota l’argument de representar «un interès públic». L’energia que arribarà a la demarcació preveu substituir l’energia nuclear en les pròximes dècades, tot i que les queixes se centren en la falta d’especificació: «No se’ns ha dit de quin tancament concret depèn la MAT, ni quin reactor, en quin any es farà, ni cap escenari de risc», lamentava el diputat dels Comuns, Lluís Mijoler.
Entitats com Unió de Pagesos, la DOP Terra Alta o la mateixa No a la MAT presentaran al·legacions durant el període de sol·licituds i també s’hi sumaran diversos ajuntaments amb al·legacions conjuntes amb els Consells Comarcals del Baix Camp i del Priorat. «Tal com està plantejada, només hi guanya el consumisme i perdem tots», indicava l’alcalde de la Selva del Camp, Enric Roberto, un dels municipis més afectats. El batlle de l’Aleixar, Josep Biscoa, també assegurava a l'ACN que «suposarà un impacte negatiu» per a tots els municipis. Les al·legacions se centraran en l’impacte de la línia sobre terrenys agraris i les afectacions sobre la fauna de la demarcació, així com l’innecessarietat del projecte o la proximitat als nuclis urbans.
Les al·legacions preveuen exposar els impactes ambientals i econòmics del projecte per tractar d’aturar-lo
Una de les crítiques se centraria en la proximitat d’algunes de les torres a nuclis urbans. És el cas de l’Aleixar (Baix Camp) on la distància no arriba als 20 metres entre les noves torres i alguns habitatges. «La distància hauria de ser un metre per cada quilowatt (kV), però en molts municipis no es respecta», explicava el portaveu de No a la MAT, Jordi Jumilla. El projecte també preveu possibles afectacions de l’alta potència sobre el cos humà i la seva vinculació amb característiques cancerígenes, tot i que d’acord amb l’Agència Internacional per la Investigació del Càncer (IARC), «no hi ha evidència que l’alta tensió hi tingui relació». «Un mòbil o un microones poden tindre la mateixa afectació que la línia pel que fa a freqüència», destacava el diputat socialista, Alberto Bondesio.
Per altra banda, la DOP Terra Alta ressaltava «l’increment de l’alta càrrega actual» de projectes que «posen en perill les explotacions» de la demarcació. Una preocupació similar transmesa per Unió de Pagesos, en el cas de les explotacions agràries afectades que «no s’han contemplat al projecte». «La Generalitat no ha fet la seva feina, només hi ha dues pàgines respecte a protecció del territori, mentre el govern aragonès n’ha fet 14», lamentava el membre de Junts, Jaume Fortuny.
El projecte resta pendent de les al·legacions, però preveu modificar el traçat segons les condicions justificades per ajuntaments i propietaris. Per la seva part, el Govern el situa com «una reivindicació territorial» per accedir al tancament de les centrals nuclears tarragonines i la descarbonització de les empreses petroquímiques.