SOCIETAT
T.R, soldat tarragoní a l'Exèrcit Espanyol: «Nosaltres anem molt per darrere respecte altres països de la UE»
El jove T.R ronda la trentena i és un dels 144 militars nascuts a Tarragona. Fa tres anys que va accedir a l'Exèrcit de Terra
El tarragoní T.R, d’esquena, durant una cerimònia el dia de la Patrona de l’Exèrcit Espanyol.
Per què vas decidir entrar a l’exèrcit?
«Vaig acabar els estudis, un grau superior, i vaig començar una carrera que no em va acabar d’agradar i vaig decidir deixar-la. Vaig començar a treballar al Port de Tarragona i era un treball normal, però no em sentia realitzat. Vaig caure en una monotonia que no m’agradava. Sóc una persona que necessita estímuls i aprendre coses noves».
T’atreia el món militar?
«A mi sempre m’havia agradat des de fora, sense conèixer-ho, però fins que un no entra i coneix les coses no ho pot jutjar. Sóc dels que pensa que s’ha de provar per valorar».
Et senties patriota?
«No. De jove era una mica antisistema».
I ara?
«Continuo sent bastant apolític, tot i que és incongruent perquè formo part de l’exèrcit espanyol. Sí que se m’ha despertat el patriotisme. Però no cap a la bandera o cap a Espanya com a figura, sinó cap a la seva gent, siguin andalusos, espanyols, catalans o bascos. Estem al servei del poble, perquè tampoc hem d’oblidar d’on venim».
Què en pensaves dels exèrcits?
«Tenia expectatives, però una cosa és el que un pensa quan entra i una altra és després la realitat. Després de tres anys puc dir que hi ha gent de tot. Hi ha gent que entra allà perquè vol una estabilitat, hi ha gent com jo, que volem aprendre més i saber fer més coses, i després hi ha la gent que ho porta a un extrem i l’únic incentiu que tenen és sortir de missió i fer el que se’ls ordena».
I de l’exèrcit Espanyol en particular?
«Com a català, em pensava que l’exèrcit seria més racista, amb més intolerància cap a l’estranger i com a tots llocs hi ha gent així, però són bastant minoria, cosa que a mi em va semblar bé».
A què et refereixes amb el ‘com a català’?
«Sóc conscient que no està ben vist a Catalunya entrar a l’exèrcit espanyol».
S’han reconegut faccions feixistes dins l’exèrcit...
«Un exèrcit és un petit mirall de la societat i hi ha de tot. Jo he vist companys que, potser al carrer, sí que parlen més obertament i no s’amaguen, però dins del quarter no ho fan, perquè saben que segurament s’exposen a una sanció. L’Exèrcit Espanyol no incentiva ni el racisme ni el feixisme».
T’hi sents còmode?
«No he tingut problemes pel fet de ser català, i el que mai acceptaré és que una ideologia s’utilitzi en públic per fer mal a altres persones. Em sento català i ningú em farà canviar. Tampoc sóc racista ni feixista, simplement sóc un soldat».
DRONS I GUERRA
Parles català al quarter?
«A vegades sí, amb els companys valencians».
Pots dirigir-te a un superior en català?
«No, però tampoc ho he provat mai. Sóc a l’Exèrcit Espanyol i entenc que s’hi ha de parlar en castellà».
Quina és la situació de les dones a l’Exèrcit Espanyol?
«Estic content perquè fem moltes formacions sobre gènere i igualtat».
L’exèrcit ho fa per modernitzar-se o per blanquejar la seva imatge?
«Potser una mica de cadascuna».
Pedro Sánchez planteja enviar tropes a Ucraïna quan acabi la guerra. Com ho veus?
«És un conflicte en el que no hi pintem res, però tampoc és honorable no prestar ajuda. És un tema complex».
Per què no hi pinteu res?
«No veig bé posar en risc la vida dels meus companys, o la meva, per un conflicte provocat per una persona que l’únic que volia era envair un país».
Què en penses de la violència?
«No en faig apologia, però a vegades és necessària».
I dels exèrcits?
«Són necessaris també. No hem d’anar per la vida amb la bona fe de que un altre país no ens voldrà fer mal o no ens voldrà aprofitar de nosaltres».
L’Exèrcit Espanyol està preparat per una guerra amb drons com la d’Ucraïna?
«Està adaptat, però... no tot el que hauria d’estar. Tenim companys que s’estan formant en drons perquè ens hem de modernitzar. Però no tenim les capacitats que potser tenen altres països. A mi no m’agrada parlar malament de l’exèrcit espanyol perquè crec que hi ha poques coses de les que parlar malament. Però també soc realista. En comparació a tot el que poden portar altres països de la Unió Europea, nosaltres anem molt per darrere».
Enguany marxes de missió de pau al Líban?
«Teòricament sí, però una decisió política pot canviar-ho tot».