La pagesia bloquejarà el Port de Tarragona fins dilluns: «Seguirem perquè el sector està fart»

El Gremi de la Pagesia de la demarcació de Tarragona ha bloquejat el Port de Tarragona aquest dijous en una nova protesta contra la reactivació de la signatura del conveni de la Unió Europea amb els països del Mercosur. L'òrgan europeu fa 25 anys que proposa l'acord històric i que, d’acord amb el gremi de la demarcació de Tarragona, comportarà «una amenaça per als petits productors», tal com afirma una de les institucions que han donat suport als talls, Unió de Pagesos.

Durant tot dijous, més d’una setantena de vehicles han bloquejat l’entrada al Port de Tarragona a través del seu principal accés per la carretera A-27, després de sortir amb un reduït grup en una marxa lenta començada a l’Aldea. Fonts del Port de Tarragona han assegurat que la sortida de camions s’ha reduït «en un 47%», i s’esperen més afectacions fins al dilluns vinent si l’acord pren forma després d’una disminució del 44,25% de l’afluència general durant el primer dia d’afectacions. «Pensem que s’allargarà i cada cop i hi ha més gent», assegurava Ramon Rojo, portaveu de Revolta Pagesa, entitat organitzadora de les protestes.

«Hem tallat l’entrada al Port perquè és un símbol d’entrada, sortida i control d’aquests productes», afirmava el portaveu. L’acord, que ja va aturar-se el passat mes de desembre, ha estat reactivat per la Unió Europea qualificant-se d’un acord de «necessitat estratègica» i una forma de «diversificar l’economia» davant les amenaces per part del president dels Estats Units, Donald Trump, i la Xina a través de la importació de productes del Brasil, Uruguai, Paraguai i Argentina.

Productes que, d’acord amb el Gremi de la Pagesia, «entren de manera il·legal a Europa» i podrien provocar «greus danys». El portaveu de Revolta Pagesa, però, afirma que després d’intenses converses durant el primer dia de protestes, la Generalitat s’hi ha «desmarcat» de la problemàtica. «Nosaltres seguirem, perquè el sector està fart del que pateix», explicava Rojo. 

L’entitat demanava disculpes a través de les xarxes socials, ressaltant que «la pagesia està lluitant per l’alimentació i la salut de tothom». Els representants del sector feien referència a la «necessitat d’obtenir un producte sa i de proximitat», exigint un «etiquetatge clar i verídic, que no enganyi el consumidor». El portaveu també explicava que els talls ja han començat a estendre’s per tota Catalunya i que «cada cop són més espontànis».

Per altra banda, les principals organitzacions catalanes representatives del sector del transport de mercaderies per carretera, CETCAT i la Coordinadora d’Organitzacions de Transportistes (COT), han expressat el seu malestar per les protestes i exigit a la Conselleria de Territori, Habitatge i Transició Ecològica que «garanteixi el dret a la lliure circulació». 

«Els transportistes tornem a ser els ostatges de les legítimes reivindicacions dels agricultors», indicaven, assegurant que «als anys 2024 i 2025» ja van patir «milions d’euros en pèrdues» amb «milers de transportistes retinguts en condicions inhumanes sense possibilitat de tornar a les seves cases».

Efectes de l’acord

Tot i les protestes també de pagesos a França, Polònia i Itàlia, la Unió Europea està previst que l’acord se signi aquest divendres a Brussel·les. Les demandes dels pagesos se centren en «el compliment de les Clàusules Mirall», afirmava la investigadora del Departament d’Economia de la URV, Victòria Soldevila. «Aquestes clàusules pretenen que els productors agrícoles d’Amèrica del Sud produeixin amb les mateixes restriccions que els pagesos locals», indicava l’experta.

Després de l’aprovació del pacte verd de la Unió Europea, les condicions per als productors llatinoamericans els obligaven a complir requisits estrictes de salubritat i control, «unes regulacions molt difícils de controlar, perquè són països que produeixen sense complir-les», explicava Soldevila. L’experta també destacava que «hi ha sectors, com l’oli i el vi, que podrien sortir guanyant, però el boví, el porcí i el de l’arròs serien els més perjudicats».