Incendis de sisena generació, inundacions i ES-Alert; fenòmens extrems d'aquest 2025

Focs de sisena generació a Lleida, inundacions a Terres de l'Ebre i l'oïda cada cop més acostumada a l'ES-Alert; és la nova realitat dels catalans en un 2025 ple de fenòmens meteorològics extrems com a conseqüència del canvi climàtic.

El Mediterrani és la zona del planeta que més ràpid s'escalfa, alhora que acumula inclemències aparentment contradictòries: pateix dures sequeres, però també és escenari de pluges torrencials.

Aquest 2025, van acabar totes les restriccions per sequera: va ser a l'abril quan el Govern va aixecar les limitacions al consum d'aigua en el sistema Ter Llobregat, que abasteix 202 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona i Girona, després de ni menys ni més que 56 mesos (4 anys i mig).

Els catalans han passat de tenir oblidat el paraigua a l'armari a tornar a introduir-lo en la seva vida quotidiana, ja que ha plogut aquest any, i de vegades amb ganes.

Al final del 2025, les reserves de les conques internes estan per sobre del 70% de capacitat i continuarà creixent: a la primavera arribaran als pantans les capes de neu que ara cobreixen les muntanyes del Pirineu.

Dana

Després dels tràgics successos de València del 29 d'octubre de 2024, la dana s'ha convertit en una paraula coneguda i temuda pels catalans, sobretot els de Terres de l'Ebre.

La zona del sud de Catalunya ha estat la més castigada per aquestes borrasques amb intenses pluges; la més destacada va ser el passat 12 octubre, quan una dana va provocar 18 ferits, talls a set carreteres i una línia de tren, i un paisatge devastat de carrers enfangats i cotxes arrossegats pel xàfec.

El temporal va deixar acumulacions rècords de pluja, com els 280 litres per metre quadrat (l/m²) registrats a Mas de Barberans (Montsià), i va donar altres pobles com Ràpita, Santa Bàrbara o Godall.

Va ser un dels moments d'aquest 2025 en què els habitants de Terres de l'Ebre van sentir aquest xiulet agut als mòbils de l'ES-Alert, que avisava de la necessitat de no desplaçar-se i quedar-se en zones elevades.

Protecció Civil ha fet ús aquest any de l'ES-Alert per alertar davant fenòmens meteorològics potencialment perillosos en diversos punts de Catalunya.

Després, no sempre s'han complert els pronòstics, cosa que ha obert debats sobre la conveniència d'afinar bé la situació en què s'ha d'enviar l’alerta, perquè la ciutadania no s'acostumi i li tregui importància.

A l'estiu, el problema va ser de nou la calor, ja que Catalunya va viure 101 dels 870 episodis de nivell 3 per elevades temperatures (alt risc per calor extrem), cosa que suposa l'11, % del total dels casos registrats a Espanya.

Com a conseqüència de la calor, la campanya forestal va ser molt complicada i es va saldar amb tres morts en els dos grans focs de juliol a Paüls (Baix Ebre) i Torrefeta i Florejacs (Segarra), i amb un balanç de 338 incendis forestals, amb 8.615 hectàrees afectades, d'ells el 16 % intencionats i el 26% per negligències.

Incendi de sisena generació

El més dur va ser el de Torrefeta i Florejacs, a la comarca de la Segarra, que va ser un incendi de sisena generació, que es caracteritza per ser extremadament voraç i avançar amb una propagació molt ràpida.

L'incendi es va propagar amb velocitats punta de 28 quilòmetres per hora, a causa de l'estat del combustible, molt sec, amb abundància de camps de cereals, i va generar la formació d'un pirocúmul -núvols de foc- propiciat per la inestabilitat atmosfèrica.

Aquest gran incendi va posar de nou sobre la taula la necessitat de gestionar millor el territori perquè sigui més resilient a l'hora d'afrontar aquests fenòmens extrems.