Tarragona jugarà més de 45 milions d’euros en dècims a la Loteria de Nadal

Tarragona tornarà a confiar en la sort aquest Nadal. Amb el sorteig de la Loteria de Nadal de demà, els catalans hauran invertit prop de 450 milions d’euros en dècims, dels quals 45.477.200 euros corresponen a la demarcació de Tarragona, amb una despesa mitjana per habitant de 52 euros.

Segons dades de Loteries i Apostes de l’Estat, enguany s’han consignat a Catalunya dècims per un total de 458,4 milions d’euros. A l’espera de comptabilitzar les devolucions de les administracions, i tenint en compte que l’any passat la despesa va ser de 423,5 milions, es calcula que aquest 2025 la inversió en loteria a Catalunya rondarà els 450 milions d’euros.

En total, a Catalunya s’han consignat 1.622.234 bitllets de la Loteria de Nadal, que aquest any il·lustren el quadre El Naixement de la Verge, del pintor madrileny Juan García Miranda (1677-1749), al qual molts catalans confien els seus somnis.

La despesa mitjana per habitant a Catalunya se situa aquest Nadal en 57 euros, és a dir, una mica més de dues dècimes per persona, tot i que, com és habitual, molts dècims es comparteixen entre familiars, amics o companys de feina.

L’any passat, a Catalunya es van vendre 423.498.540 euros en Loteria de Nadal, un 3,64 % més que el 2023, amb una despesa per habitant de 53,55 euros.

Pel que fa al repartiment territorial d’aquest any, del total de 458.488.600 euros consignats en bitllets, 324.446.800 corresponen a la demarcació de Barcelona, 50.612.400 a Lleida, 45.477.200 a Tarragona i 37.912.200 a Girona.

Lleida encapçala la despesa per habitant

La província de Lleida lidera la despesa en loteria per habitant, amb una mitjana de 112 euros, seguida de la província de Barcelona amb 55 euros, Tarragona amb 52 euros i Girona, que tanca el rànquing amb 46 euros per habitant.

La sort és capritxosa i, al llarg dels anys, la Grossa ha visitat en 44 ocasions la ciutat de Barcelona. A la resta de la província, ha caigut quatre vegades a Vic, tres a Sabadell i dues a Granollers, l’Hospitalet de Llobregat i Sant Quirze del Vallès.

Més enllà de la sort, però, el volum de vendes també juga un paper clau. En aquest sentit, la localitat de Sort (Pallars Sobirà) ha repartit dècims del primer premi en quatre ocasions, en part gràcies al reclam del seu nom i a una bona promoció comercial.

Les xifres definitives de vendes no es coneixeran fins demà, ja que encara aquest diumenge són molts els que s’acosten a les administracions per comprar l’últim dècim. També resta per saber quants bitllets quedaran finalment als calaixos de les administracions catalanes.

A la cèntrica administració El Gato Negro de Barcelona, les vendes han continuat sense descans durant les últimes hores. Molts clients no han volgut marxar sense passar els dècims pels gats negres que decoren l’establiment ni fer sonar la tradicional campana de la sort.

Somnis de darrera hora

Els compradors d’última hora somien amb objectius molt diversos. «Pagar a Hisenda, que els dec molts diners i em persegueixen tot el dia», explicava un dels clients. Un jove migrant procedent de Veneçuela, en canvi, assegurava que el seu desig seria poder portar la seva família a Barcelona.

Les tradicions són tantes com persones compren loteria. Una dona s’ha endut sis o set números sense saber quins eren, destinats a un grup d’amics que no revelaran la seva sort fins que s’acabi el sorteig.

El responsable de l’administració, Teo Baró, quarta generació al capdavant d’El Gato Negro, assegura que les vendes van bé, possiblement perquè l’any vinent els dècims podrien apujar de preu.

Pel que fa als números de la sort, continuen sent una incògnita. Si l’any 2024 la Grossa va acabar en 0, enguany el rodó ha fet ombra al tradicional 7.

Amb els dècims sobre la taula i el telèfon a prop per compartir la sort —o repetir allò de «l’important és la salut»—, seran molts els catalans que demà passaran prop de quatre hores, la durada aproximada del sorteig, pendents de les veus dels nens del col·legi de Sant Ildefons.