La T-314 entre Cambrils i Reus, la via més perillosa de Catalunya

La T-314, entre Cambrils i Reus, s'ha convertit en la via amb l'índex de perillositat més alt de la xarxa viària catalana, prenent el relleu a l'Arrabassada, segons el 24è estudi IRAP del RACC corresponent al trienni 2022-2024. Pel que fa als vehicles pesants, el tram amb més accidents es troba a l'N-340, a la variant de Torredembarra. 

Segons l'informe, el 26% de la xarxa viària analitzada presenta un risc alt o molt alt d'accident greu o mortal, dos punts més que en el període anterior, i aquest risc es concentra a carreteres convencionals. Alhora, ha revelat que els sinistres greus i mortals han crescut gairebé un 5% i que les motos estan implicades en el 47% dels accidents mortals tot i representar només el 3,2% de la mobilitat global.

L’estudi iRAP (abans EuroRAP) ha comparat el nombre d’accidents greus i mortals que s’han produït durant els darrers tres anys (2022-2024) en cada tram de carretera amb el volum de vehicles que hi circulen, mesurat en termes d’intensitat mitjana diària de trànsit. L’anàlisi ha abastat més de 6.300 quilòmetres de carreteres interurbanes, on es concentra el 93% de la mobilitat del territori i on tenen lloc el 79% dels accidents amb ferits greus i víctimes mortals.

El president del RACC, Josep Mateu, ha explicat que el treball ha mostrat que l’índex de risc s’ha incrementat un 0,44% a causa de l’augment del nombre d’accidents amb víctimes mortals i ferits greus, que han passat de 509 a 581, un creixement mitjà del 14,1% en el conjunt del trienni. Aquest increment es produeix en paral·lel a un augment menor de la mobilitat, que creix fins al 8%.

A més, el treball ha mostrat que a Catalunya, el 26% de la xarxa viària analitzada presenta un risc alt o molt alt d’accident greu o mortal, dos punts més que en el trienni anterior. Els quilòmetres amb un índex de risc mitjà han augmentat un punt respecte del període 2021-2023, del 20% al 21%. Els trams de risc baix s’han mantingut en el 34%, mentre que els de nivell molt baix han disminuït dos punts, del 22% al 20%.

Mateu ha explicat que les carreteres convencionals, amb un sol carril per sentit, són els que concentren la totalitat dels trams amb risc molt alt, alt i mitjà. De fet, ha detallat que aquest tipus de vies presenten un risc 3,4 vegades més alt de patir un accident greu o mortal que les autopistes.

Per demarcacions, a Lleida i Tarragona ha augmentat el nombre de quilòmetres amb risc alt i molt alt en set i deu punts percentuals, respectivament. A Barcelona ha baixat en dos punts i a Girona quatre punts. Lleida ha liderat el percentatge de quilòmetres amb risc alt i molt alt, amb el 34%, seguida de Barcelona (25%), Girona (23%) i Tarragona (21%).

Els 10 trams amb més risc

Com en estudis anteriors, els deu trams de la xarxa viària amb més risc d’accident són vies convencionals de calçada única. D’aquests, cinc pertanyen a la demarcació de Barcelona, dos a la de Girona, dos a la de Tarragona i un a la de Lleida.

Un dels trets més destacats de l’iRAP d’enguany és que primer cop des del 2019, la carretera de l’Arrabassada ha baixat a la segona posició del rànquing i ha quedat per darrere de la T-314 entre Cambrils i Reus. El director del Servei Català de Trànsit, Ramon Lamiel, s’ha referit a aquest canvi i ha explicat que a la T-314 hi ha hagut dues víctimes mortals i un ferit greu (una persona jove que es troba en situació de mort cerebral), fets que «han fet saltar els números». Tot i apuntar que en els sinistres sempre hi intervenen diversos factors, ha reconegut que en aquesta via hi ha uns arcs amb proteccions per accedir als camps i que «hi havia un element que travessava la carretera i una protecció que no hi era».

Al llistat de les deu carreteres més perilloses també hi figuren la BC-5224 entre Manlleu i Torelló, que s’incorpora per primer cop a la classificació, seguida de la C-14 entre Artesa de Segre i Ponts, també nova al rànquing. A continuació se situen la GI-673/GI-674 entre Caldes de Malavella i Llagostera, en quarta posició, i la BV-5001 entre Martorelles i Vilanova del Vallès, en cinquena. Completen la llista la B-502 entre Vilassar de Mar i Argentona; la GI-641 entre Torroella de Montgrí i l’Estartit; la TP-7225 entre Reus i el Morell, i la C-31 entre Sitges i Castelldefels, que apareix al rànquing per primera vegada.

Del llistat han desaparegut dos trams de Barcelona, la BP-2151 entre Sant Sadurní d’Anoia i Sant Pere de Riudebitlles, i la BV-1201 entre Olesa de Montserrat i Castellbisbal, i un de Girona, la GI-643 entre Torroella de Montgrí i Parlavà.

Per contra, l’A-2 entre Vidreres i Aiguaviva ha esdevingut el tram de la xarxa viària amb menys risc de Catalunya. Tot i la seva elevada intensitat de trànsit, amb més de 34.000 vehicles diaris, no ha registrat cap accident mortal o greu durant l’últim trienni.

Vehicles pesants, punt negre a l’N-340

Pel que fa als vehicles pesants, el 50% dels accidents greus s’han concentrat en només l’11,2% dels quilòmetres analitzats. El tram amb més sinistres ha estat l’N-340, a la variant de Torredembarra, que en l’anterior període analitzat ocupava la cinquena posició. Tot i això, Lamiel ha afirmat que el SCT no contempla restringir el pas de camions per aquesta via.

En el llistat dels deu trams amb més risc d’accidentalitat de vehicles pesants s’hi ha inclòs tres trams de l’AP-7. En canvi, han desaparegut els trams de la B-502 entre Vilassar de Mar i Argentona; la C-17 entre Mollet del Vallès i Lliçà de Vall; l’AP-7 a l’enllaç entre Vilafranca Nord i Altafulla, i la C-65 entre Cassà de la Selva i Girona.

Lamiel ha explicat que el volum de trànsit de vehicles pesants al sud del país està vinculat amb l’elevat nombre d’accidents amb camions implicats a la zona. «Estem parlant de 5.500 camions per sentit en aquell tram de l’AP-7, és a dir, 11.000 o 12.000 camions, i aquesta infraestructura només té dos carrils», ha recordat. Així, ha afegit que molts d’aquests vehicles també utilitzen l’N-340. Alhora, ha remarcat que aquests mateixos camions «entren i surten de la Jonquera i no hi ha aquest problema perquè en aquell punt de l’autopista hi ha tres carrils».

Motocicletes implicades en el 47% dels accidents

Pel que fa als accidents de motocicletes, el president del RACC, Josep Mateu, ha dit que és un tema que «preocupa molt», ja que en el 47% de tots els accidents de trànsit amb morts i ferits greus hi ha implicada com a mínim una moto, tot i que només representen el 3,2% de la mobilitat global. «La diferència entre la mobilitat que representen i el risc de patir un accident amb moto és altíssima, sobretot a l’àrea metropolitana de Barcelona», ha subratllat.

Així, ha afegit que, en el conjunt de la xarxa analitzada, el 50% dels accidents greus i mortals de moto s’han concentrat en només el 12,9% de la longitud de la xarxa, un total de 826 quilòmetres. El tram amb més risc és la C-31 entre el Prat i l’Hospitalet, seguida de l’enllaç de l’A-2 amb l’AP-2, la B-10, la B-20, la C-32, i el tram de la C-32 entre Sitges i Esplugues de Llobregat.

Per la seva banda, Lamiel ha dit que cada any moren entre 40 i 50 persones en moto. Ha apuntat que per contenir i rebaixar aquesta sinistralitat cal actuar des de diferents àmbits: campanyes, formació, infraestructura per orientar el motorista o avisar-lo que esta en una zona de perill i control. «Els controls Premot es feien puntualment i ara ho ha estratègia de control Premot permanent», ha posat com a exemple.

Accidents amb bicicletes

Des de l’any 2014, els accidents amb bicicletes implicades evolucionen a l’alça, amb un increment acumulat del 26% fins a l’inici de la pandèmia, moment en què es va registrar un retrocés significatiu, l’any 2020. Des d’aleshores, els accidents totals amb bicicletes han recuperat la tendència de fons creixent i el 2024 han registrat un 3% més de sinistres que el 2019, tot i que un 7% menys que el 2023.

Pel que fa als accidents amb víctimes mortals i ferits greus, les xifres s’han mantingut relativament estables. El 2024 s’han situat en un 6%, per sota del 2019 i un 12% per sota del 2023. La via que ha acumulat més accidents amb bicicletes ha estat per segon any consecutiu, la BV-5001 entre Martorelles i Vilanova del Vallès.

Cost social anual de la sinistralitat

Per primera vegada, l’estudi iRAP ha incorporat el càlcul del cost social anual del conjunt de la sinistralitat per vehicle-quilòmetre, segons el tipus de carretera. Josep Mateu ha explicat que l’estimació econòmica del cost anual global de la sinistralitat viària ascendeix a 696 milions d’euros.

Segons l’iRAP, el cost social de la sinistralitat a les carreteres convencionals és tres vegades més alt que a les vies desdoblades, amb 0,038 euros per vehicle-quilòmetre, enfront dels 0,013 euros de les autovies i autopistes.

Sinistralitat negativa el 2025

Mateu també ha explicat que a Catalunya els accidents de trànsit s’han reduït de manera notable durant les últimes dues dècades: «No han baixat tant com voldríem, perquè l’objectiu és arribar a zero víctimes, però l’any 2000 vam tenir 700 morts a les carreteres catalanes i el 2024 en vam tenir 167. El progrés és notable», ha afirmat. Amb tot, admet que «en els darrers anys cada vegada costa més avançar i assolir unes xifres més baixes». Així, ha apostat per incidir en el comportament dels conductors, fomentar la renovació del parc automobilístic, i actuar sobre les infraestructures, posant els recursos necessaris.

Pel que fa a les dades de sinistralitat de 2025, aquestes mostren una evolució negativa respecte de les del 2024. Fins al 30 de novembre, han perdut la vida 133 persones en 125 accidents mortals a la xarxa viària interurbana de Catalunya. En el mateix període de l’any anterior, van morir 126 persones en 115 sinistres mortals.

A 30 de novembre de 2025, les víctimes mortals pertanyents a col·lectius vulnerables —motoristes, vianants i ciclistes— han estat 60, la mateixa xifra que el 2024, tot i que el seu pes relatiu ha disminuït lleugerament fins a representar el 45,1% del total, davant del 47,6% de l’any passat. D’aquestes víctimes, 43 han estat motoristes, 12 vianants i 5 ciclistes. Els motoristes han continuat sent el col·lectiu amb més morts, tot i que se n’han registrat tres menys que l’any anterior, mentre que entre els vianants se n’han comptabilitzat quatre més.