L’ACA presenta vuit alternatives de projecte per desencallar la situació de la presa del Catllar

El projecte de transformació de la presa del Catllar ha tornat a reactivar-se després que l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) presentes el passat dissabte un «primer estudi preliminar» d’alternatives. En la reunió, la institució va informar a Repsol, empresa concessionària, els regants, entitats ambientalistes i ajuntaments del tram final del riu Gaià, sobre les possibilitats que, actualment, contempla sobre el recinte, entre les quals figuren vuit possibilitats.

Les dues opcions que destaquen són rebaixar la presa o retirar-la totalment o parcialment, tot i que el cost de totes les operacions plantejades seria el principal inconvenient per dur a terme la transformació, segons han afirmat diverses fonts presents en la reunió. Una de les alternatives més ben valorades per les entitats ambientalistes és la reducció de la presa, que «milloraria visualment l’ecosistema», beneficiant l’espai, segons assegurava l’alcaldessa del Catllar, Alba López.

L’ACA també portarà a terme una anàlisi addicional on es planteja la transformació de l’actual presa a una presa de laminació, i analitzar així si «aquesta possibilitat permetria gestionar de manera equilibrada els diferents usos, minimitzant els riscos d’inundació, el reg i el bon estat de les captacions subterrànies». «Les bases de laminació ho farien més viable pel que fa a l’ecosistema, ara que estem recuperant el riu», explicava la batllessa, centrant la importància en «tindre l’aigua assegurada per als regants».

D’altra banda, López assegurava que rebaixar-la és l’opció «més radical», ja que suposaria la reducció de la presa de 60 metres a un total d’entre 30 i 40 metres. Tot i això, la retirada total gairebé no s’ha contemplat, i en cas d’una retirada parcial, es valora deixar un abastiment mínim per als regants dels municipis propers. Ara bé, d’acord amb la batllessa, tampoc s’ha descartat que Repsol torni a agafar aigua de la presa, després de tres anys sense fer-ne ús. «Ara falta que l’ACA parli amb Repsol, nosaltres som oients, però volem actuar», esmentava l’alcaldessa.

Entre la resta d’alternatives, tres estan enfocades a les demandes de reg i usos industrials, i les tres restants per a demandes de reg. L’informe de l’ACA també demanava «fixar» inicialment una sèrie de condicionants obligatoris durant el procés, com «el correcte desenvolupament de les activitats agrícoles que depenen de l’embassament», «mantenir o gestionar adequadament el risc d’inundació dels municipis» integrats al traçat del riu Gaià i «maximitzar» els serveis que depenen de l’ecosistema del mateix fluent. Des de la institució gestora han confirmat que en sis de les propostes s’han valorat rebaixos diferents, per les quals es tindran en compte la crescuda del cabal del riu, la necessitat de millor connexió fluvial i qualitat ambiental, que es podria reduir amb la transformació.

Malgrat tot, l’estudi presentat no concreta una solució final, sinó que representarà un seguiment per valorar les diferents opcions i costos associats al projecte. A més, afirmen que «la solució que sigui més viable no es durà a terme de manera immediata», sinó que «haurà de garantir les activitats agrícoles i usos d’aigua», i valorar correctament tots els perills.

Zero riscos

Els canvis en les mesures i la capacitat de la presa, que actualment pot arribar als 60 hectòmetres cúbics, podrien afectar el cabal del riu Gaià, que oscil·la al voltant de 8 Hm³. L’acumulació d’aigua en cas de pluges podria provocar inundacions greus al municipi d’Altafulla, segons ha valorat l’informe. «Ha avaluat quanta aigua podria acumular-se, especialment perquè no s’inundi el municipi», explicava Alba López. Per aquest motiu, l’Agència Catalana de l’Aigua ha situat com a «principal prioritat» la seguretat darrere la transformació de l’embalssament.

L’estudi va ser encarregat l’any 2023, però faltava el consens intern de diferents departaments dins la institució. Ara, l’ACA valora solucions «preliminars» i, juntament amb la valoració dels afectats, es portarà a terme una demanda històrica, que fa gairebé dues dècades que mancava de concreció. «L’embassament està sobredimensionat», explicava la batllessa del Catllar, fent referència a les filtracions que, des de la seva creació ha generat la presa a causa del seu disseny «erroni».

Ara mateix, l’opció més ben valorada seria la creació d’una nova alternativa de presa de laminació, que controli el creixement del riu. Fonts presents a la reunió, però, han afirmat que els projectes «no són realistes», a causa dels costos d’una possible rebaixa.