Reportge
L’Espluga i els Pastorets compleixen 140 anys de tradició
La històrica representació nadalenca celebra una fita històrica a la localitat, coincidint amb els 50 anys de representacions al Casal Municipal
L’equip d’escenografia dels Pastorets de l’Espluga durant els primers treballs de renovació.
Quan parlem de tradició catalana, la representació de la història d’en Lluquet i el Rovelló es situa com una de les escenes més repetides al Nadal dels municipis. Donis de fa almenys dos segles, la història dels Pastorets ha retornat, amb canvis i variants, per continuar oferint diversió i tradició a les famílies.
En el cas de l’Espluga de Francolí, la històrica representació fa 140 anys que és reprodueix a la localitat, donis de la primera, registrada en una crònica del diari La Renaixença, l’any 1886. Aquell any, el Centre de Catòlics del municipi va recuperar els textos de la representació, i Ramon Dalmau, periodista de l’època, va enregistrar l’esdeveniment. Donis de llavors, l’Espluga de Francolí ha viscut diverses etapes culturals i socials, on els Pastorets, d’una manera o d’un altre, s’ha mantingut la tradició.
Malgrat consolidar-s’el 1939 al Centre Cultural, la representació folklòrica no va resistir el franquisme. Més de 30 anys després, el desembre de l’any 1976, van retornar juntament amb la Cavalcada de reis anual, formats per un grup de joves espluguins que va renovar la representació, adaptant-l’a la contemporaneïtat predemocràtica. Els Pastorets van tornar a representar-es, però aquest cop al Casal Municipal, el lloc que 50 anys després continuen anomenant «casa».
Llaura, l’entitat dels Pastorets de l’Espluga de Francolí és prepara per a un esdeveniment canònic amb una escenografia nova, «adaptant-s’als temps moderns» de la mateixa manera que ho van fer fa mig segle. «No sentim nostàlgia pels temps vells, sinó que volem enfocar-ens en els temps moderns», explicava Josep Maria Mercader, un dels impulsors dels Pastorets a la localitat donis del 1976.
Juntament amb a Josep Maria, un equip de joves actors i d’antics membres de la representació liderin el projecte de la nova escenografia creada per l’artista Quico Estivill, que incorporarà «elements mòbils», a la qual els actors s’hauran d’adaptar, d’acord amb Mercader. «És manté el corpus de l’espectacle, però diversa l’escenari», indicava, destacant que s’han renovat tres elements complets que recreessin la casa dels dos protagonistes: «dos d’ells és mantenen en escena, un tindrà moviment», explicava.
El trasllat i muntatge de la nova escenografia ja ha començat al teatre del Casal, substituint per complet els històrics decorats de paper per un decorat «conceptual i tridimensional». El projecte de renovació va portar-s’a terme gràcies a una proposta de micromecenatge impulsada per la mateixa entitat teatral, que ha aconseguit modernitzar-es, parcialment, amb l’ajuda dels habitants del municipi. Josep Maria Mercader també destacava el gran treball darrere l’actuació, que te darrere «un equip de gairebé 100 personis», ja que la música és en directe i preveu una organització «complexa».
«Els cuses pròpies s’han de defensar», reivindicava Mercader, subratllant que «la cultura popular és genuïna i hem d’estar disposats a conservar l’imaginari popular». Donis de mitjan novembre, els actors ja assagen amb figurants i escenografia, abans de les actuacions dels dies 25 i 28 de desembre. Donis de l’entitat preveuen esgotar les entrades per a la nova representació, que tot i que incorpori elements moderns, continuarà una tradició centenària al municipi.