Els campus, a examen per adaptar-los al present

Hi ha espais que, quan es fa fosc, canvien completament. Als campus universitaris això pot voler dir haver d’afrontar passadissos soterrats, jardins poc il·luminats o rutes d’accés que no s’han pensat per a totes les mirades. Per això la Rovira i Virgili ha impulsat el projecte URV Espai Segur, un treball conjunt entre la Unitat d’Igualtat i l’equip d’Arquitectura de Sergio Coll Pla i Cèlia Mallafré Balsells que revisa els campus des d’una mirada feminista i crítica. La seva presentació al campus Vila-seca, ahir dilluns, va servir per posar sobre la taula una idea clara: cal repensar els espais perquè tothom s’hi pugui moure amb llibertat i tranquil·litat.

El projecte no parteix d’una situació d’emergència ni d’un increment d’incidents, sinó d’una idea clara: els campus universitaris van ser dissenyats en un altre moment i sovint amb una mirada androcèntrica, lluny de les necessitats reals de les dones i d’altres col·lectius que no encaixen en l’«estàndard» masculí. Tal com defensa la directora de la Unitat d’Igualtat, Cilia Willem, l’objectiu no és «protegir» ningú, sinó canviar la perspectiva amb què es projecten els espais perquè tothom tingui dret a moure’s sense por, fins i tot quan és fosc. «El perill no és la foscor, sinó les persones que creuen que poden assetjar», recorda.

Per detectar vulnerabilitats, s’han fet marxes exploratòries feministes als campus de Catalunya i Vila-seca, i prèviament a Bellissens. Aquestes marxes, conduïdes per entitats especialitzades com Col·lectiu Punt 6 i Equal Saree, combinen un taller previ de perspectiva de gènere amb un recorregut pels espais per recollir experiències directes. Han participat estudiants, Personal Docent i Investigador i Personal Tècnic, de Gestió i d'Administració i Serveis de la Rovira i Virgili, en grups d’unes quinze persones. Segons Willem, la resposta ha estat «molt bona», especialment entre les dones i noies, que són les que més han expressat sensació d’inseguretat en punts concrets.

Les conclusions confirmen que cada campus té reptes diferents. Coll Pla explica que el de Vila-seca pateix sobretot per les connexions: un accés viari fosc, jardins poc il·luminats i equipaments veïns que queden apagats de nit. Al Catalunya, la situació s’inverteix: molta gent durant el dia però zones problemàtiques en espais soterrats i un gran aparcament amb mala llum i recorreguts poc pensats per a qui arriba a peu. «No hi ha problemes greus, però sí aspectes que cal revisar després de quinze anys de canvis socials i d’ús», diu.

Les propostes de millora apunten cap a canvis realistes: una revisió de la il·luminació, garantir camins ben definits i visibles, i reordenar vegetació que avui actua com a barrera visual. En cap cas es tracta de «desballestar» res, sinó d’adaptar l’existent amb criteris actuals. També s’ha identificat la necessitat de millorar els entorns dels campus, especialment aquells que depenen dels ajuntaments, com accessos a aparcaments o trams de carrer que no són competència directa de la universitat. Per això, la Unitat d’Igualtat actua com a pont entre la Rovira i Virgili i els municipis per coordinar actuacions.

Una transformació que va més enllà de la seguretat

Willem insisteix que el missatge és evitar reduir el projecte a una qüestió de seguretat estricta. La finalitat és canviar la manera com s’imagina i es construeix l’espai públic universitari, perquè sigui acollidor i segur per defecte, sense necessitar accions de compensació. De fet, aquesta mirada s’estendrà ara cap al campus de Sescelades, que per la seva extensió requerirà més d’una marxa exploratòria i un treball més llarg durant el curs 2025-2026.

El projecte URV Espai Segur avança amb una idea clara: els campus no són només edificis on s’aprèn, sinó espais de vida compartida. Fer-los més justos i més fàcils de transitar és una manera directa de cuidar la comunitat que els fa possibles i de reforçar la convivència diària.