Rubén Alcázar: «És impossible erradicar la vespa asiàtica, però sí disminuir-la»

Quins són els perills de la vespa asiàtica que creix a la demarcació?

«El principal perill davant les persones són les picades i causar xocs anafilàctics, com diuen els titulars, hi ha persones que moren per moltes picades. Però també cap a la biodiversitat. És un problema espectacular per als apicultors, perquè col·lapsa ruscs a muntanyes (sic), depreda els pol·linitzadors i comporta repercussions molt grans. Si no hi ha pol·linitzadors, la producció de fruita i menjar baixa en picat. No aporta res positiu en cap àmbit, especialment al sector primari».

Ara es troben nius a tot arreu, però com són?

«El cicle de vida de la vespa reina, inicia en aquesta època, entre la tardor i l’hivern. Els nius es fan grans i creixen més reines, i quan arriba el fred, hivernen. Durant la primavera, les reines soles comença a construir altres nius embrionaris, amb els seus primers sequits d’obreres. Després ve el niu primari i, a l’estiu, és quan neixen els nius secundaris, els més grans. A l’hivern, quan sembla que estan buits, representen un perill, perquè estan carregats de larves, necessiten molt menjar i sortiran moltíssimes reines l’estiu següent».

Per què són més perilloses que les autòctones?

«El verí és el mateix, la diferència és que, com és una vespa tan gran, injecta molt més verí. Que t’injectin verí tres o quatre velutines (vespes asiàtiques), pot representar 20 o 30 picades d’una autòctona. És molt superior. Les vespes normals i els ruscs no generen danys, no ataquen tan agressivament, sinó que conviuen amb les altres abelles, hi ha una convivència i un equilibri. La vespa asiàtica ho desequilibra tot, decapiten les vespes normals i es mengen l’abdomen per obtenir proteïna. Llavors, si tenim 3.000 larves, necessiten menjar diari i quan detecten aquestes fonts de proteïna, no paren fins que la finalitzen i la col·lapsen. Un sol niu de vespa asiàtica pot depredar milers d’abelles i tots els insectes pol·linitzadors a la natura».

Si no les toques, són un perill?

«La vespa asiàtica té un sistema de defensa que, quan es toca un niu, vigilen i marquen amb unes hormones per indicar a tota la resta qui és el perill. Pots córrer, però serà un ataca massiu de vespes. El perill és que et marquin. Et poden picar una o dues, i si ets una persona sana no et passarà res, una inflamació i picor, però per a una persona gran, al·lèrgica o un nen, pot ser molt perillós i letal. Només un 3% de la població sap que és al·lèrgica, aquest és el perill. La recomanació és avisar als ajuntaments o als professionals, perquè puguin orientar-te sobre com actuar».

El Camp de Tarragona té alguna cosa especial per a la vespa i la seva expansió?

«Està per tot Catalunya i ja s’està fent amb tota la península. A Tarragona està colonitzant espais on no n’hi havia. Disposa de tot el territori perquè no té competència, fan nius molt grans amb moltes vespes i això fa que existeixi una alarma perquè es deixen veure molt. Dos o tres anys després, quan ja s’han instal·lat, les vespes ja comencen a competir pel territori i tenen cert equilibri i els nius no són tan grans perquè ja no són de reines mare. Com més temps passa, més competitives són i més menjar necessiten, les vespes de diferents nius poden col·lapsar un sol niu d’abelles competint entre elles. Els nius aquí passen a ser més petits, però igual de perjudicials. L’arribada de la vespa a un nou territori és molt explosiva, perquè el segon any ja podem tindre uns nou o deu nius a prop. Els ajuntaments encara no saben com actuar, o no tenen una empresa que els pugui fer els serveis, i quan arriba (als municipis), és quan les administracions han de començar a moure’s. Quan hi ha un niu, s’avisa unes deu vegades fins que s’hi actua, i això no pot ser».

En cas que la zona d’actuació sigui privada o pública, com s’actua?

«Si el niu està a una finca privada, la responsabilitat és del propietari. S’informa que té el niu, i com pot actuar de la millor manera. L’important és fer arribar la detecció del niu al titular. Però moltes vegades no saben que els tenen, perquè tenen moltes instal·lacions, i no actuen, però mitjançant ajuntaments o policia, ells si hi arriben. Si és un espai públic, amb molt de risc cap a les persones, es fa una trucada al 112, policia o qualsevol servei, i es delimita el niu».

Quin és el futur de la vespa asiàtica a la demarcació?

«De cara al futur, les actuacions seran molt més ràpides, però hem d’aprendre a conviure amb aquesta espècie, saber com actuar i tots els riscos que comporta perquè els titulars de mitjans destaquen la mort, però el sector primari també es veu molt afectat per aquest problema. S’està carregant tota la biodiversitat i això no arriba a tothom. La gent sap que poden picar, però no que l’apicultura està sentenciada i les abelles estan en perill d’extinció. Aquesta informació no arriba. Sabem que podem fer coses per disminuir-la, erradicar-la és impossible, però hi ha altres mesures. De cara a la primavera tenim mètodes de control que són selectius, que no capturen el 100% de les vespes, però comencen a ser molt específics. Una vespa reina capturada són mils de vespes i molts nius evitats. A l’estiu, podem capturar 500 vespes, però si no detectem els nous abans i no les eliminem, no acabarem amb elles. La gent ha de saber que es pot intervenir abans, i que capturar aquestes reines és molt positiu. Necessitem tenir més informació i saber quins líquids podem ficar, com actuar... Però falta molta educació sobre el tema.

Com funciona la vostra associació, Molí del Fort?

«Ens situem a Farena i tenim finalitats de conservació de la biodiversitat. Som una associació molt petita, de poc més de vint persones. Dins d’aquest gran repte, també tenim la problemàtica de les espècies exòtiques invasores, sent la vespa asiàtica una d’elles, però en tenim moltíssimes. Hi ha una afectació a les persones i aprofitem que tenim tots els recursos per poder fer conservació. En el cas de les vespes, ens hem especialitzat en elles perquè veiem la importància d’actuar sobre els nous detectats».

Hi ha més actuacions a part de la vespa asiàtica?

«També fem vespes autòctones, amb la retirada de nius, però només quan representen un perill. Si no, normalment no fem serveis per vespes normals, perquè no és necessari. Les vespes autòctones tenen una gran funció perquè són les controladores de plagues al medi natural, i no les podem eliminar. Però en el cas de la vespa asiàtica és superior».