Fundadora d'ADZ Nadons als 78 anys
Entrevista
«Em preocupa l’ecologia perquè cada nen gasta una tona de bolquers a l’any»
A l’edat de 78 anys, la fundadora de l’empresa ADZ Nadons va patentar uns bolquers reutilitzables i amb material biodegradable per ajudar a les mares de Reus amb els alts preus dels convencionals
Maria Teresa Saperas, ara de 94 anys, amb la medalla entregada per part de la Generalitat
Com neix la idea dels bolquers reutilitzables?
«Vam parlar amb l’Ajuntament de Reus per demanar diners per a bolquers, per a les famílies que no s’ho podien permetre, però ens van dir que millor guardar els diners per menjar o rebuts més importants. Els vaig comentar que busquessin uns que es poguessin rentar, però preferien comprar rentadores per no pagar tants bolquers. Com enlloc vam trobar de reutilitzables i vaig buscar per tot arreu, amb un tros de roba vaig cosir un bolquer. Però no com els d’abans, que eren amb roba de tovallola, sinó impermeable. Llavors, la meva filla em va dir que ho patentés».
I quan sorgeix la idea de l’empresa d’ADZ Nadons?
«Les meves filles em van animar a fer una empresa. Jo pensava que no tenia temps per això. Tota la família em va donar suport. Llavors vam començar a repartir la idea entre les mares, que estaven acostumades als bolquers d’un sol ús. Ens va costar molt. Quan els vam repartir pels parvularis i mestres de Reus, els va agradar molt. Els nens corrien, jugaven i s’asseien per terra com sempre, i van canviar al bolquer de roba».
Quin era l’objectiu principal del negoci?
«La intenció principal va ser ajudar a aquelles mares a no gastar diners per bolquers. A vegades, hi havia casos de desnonament o que preferien gastar en menjar. Primer ho vaig fer per l’economia, però ara em preocupa l’ecologia, perquè treballant amb els bolquers ens hem adonat que cada infant utilitza tira una tona de bolquers a la brossa durant un any».
També ha rebut premis per la iniciativa...
«Sí, quatre. Un de l’Ajuntament de Reus (2009), un altre de la Generalitat... i l’últim a la Fundació FiraGran. A través dels premis va arribar l’oportunitat de posar els bolquers a les guarderies de Barcelona, perquè els agradava molt la iniciativa, i ho volien aplicar gairebé a totes. Però ens hagués donat molta feina i, finalment ho vam traspassar fa mig any».
L’edat importa?
«No em donava respecte. Les meves filles em van ajudar, ho van anar millorant i penso que va ser una bona idea. Tampoc puc estar quieta, no m’agrada. Ara tinc 94 anys i estic contenta d’haver-ho fet, perquè ara l’empresa continua amb el mateix nom. Tant de bo la iniciativa continuï i el resultat final sigui una cosa bona pel medi ambient»
Com han evolucionat els bolquers?
«Abans els bolquers eren un triangle de roba d’un metre quadrat. Els drapets tocaven als infants i els feien mal. Allò s’havia de rentar a mà o al safareig. Ara, amb els nostres, busquem que siguin impermeables per fora, però per dins de cotó, de materials curatius, bons per la salut dels nens i les nenes. També les tovalloletes són totalment biodegradables. Amb tot, els pares s’estalvien més de mil euros al mes, i es poden reutilitzar per a altres fills, en una roda que ajudi als pares»
Un valuós llegat
Com valora aquesta aventura que va iniciar fa 16 anys?
«Pensava que la idea s’hauria acceptat millor, perquè veia que era una cosa important. Però ho entenc perquè els pares d’avui dia treballen fora de casa i estan acostumats al bolquer tradicional, és més fàcil. Econòmicament també va costar arrencar. Jo estic contenta d’haver-ho provat, perquè ara comença a tindre acceptació i m’agradaria que l’empresa que ho continua funcioni bé. Es tracta del medi ambient»
Com es descriu a si mateixa?
No puc estar quieta i m’ha agradat sempre estudiar. Quan vaig començar amb l’empresa anava a la universitat, agafava el bus i la gent em deia que m’equivocava de parada. Vaig a classes d’anglès i m’agrada pintar. No he cuidat nens com a àvia, però he tingut 7 filles i 16 nets.