Cambrils compleix dues dècades lluitant contra l’abandonament escolar amb un programa pioner

L’absentisme escolar és un dels principals problemes del territori català i una de les principals preocupacions des d’inicis de segle. Entre els municipis amb més dedicació per reduir aquestes situacions d’abandonament, Cambrils pot considerar-se pionera des del començament del curs escolar 2005-2006. El seu Programa de suport a l’escolarització, fa dues dècades que actua amb els joves i les famílies cambrilenques que tracten de cercar una sortida. Una iniciativa singular pel fet de comptar amb dos tècnics especialitzats dedicats a la captació de casos d’abandonament als centres del municipi, que ha atès més de 1.300 famílies durant els seu temps en actiu al municipi, més enllà dels serveis socials.

Una petició explícita de l’Ajuntament de Cambrils vint anys enrere, que continua activa. «Al principi ens descuidàvem d’aquells casos més greus d’abandonament», explica un dels tècnics del programa, Agustí Carles, al Diari Més. Després de temps treballant amb les famílies, centres i institucions de la localitat, el nivell de satisfacció dels centres cambrilencs és del 93%, segons l’última enquesta realitzada l’any 2024.

«Quan un alumne falta el 20% de les classes en un mes, comencem a intervenir», explica el tècnic. Primer, els centres educatius o la plataforma d’Abandonament Escolar Prematur (AEP) conversen amb els pares, «si no hi ha una resolució, nosaltres citem a la família», afirma la segona tècnica del projecte, Ester Huguet. Els principals afectats al municipi són, «sobretot», famílies i joves, als que intenten redirigir a través d’un servei d’orientació propi dins el món escolar o laboral. «L’objectiu final és que no surtin del circuit i facin algun tipus de formació», indica Huguet.

Els tècnics justifiquen la seva intervenció perquè, «per cada cop que un jove falta un cop a la setmana durant la seva escolarització, en total haurà perdut dos cursos complets». El procés «és complex» però des del Programa de suport, durant els últims anys, s’ha trobat la fórmula. L’objectiu principal és la identificació dels casos «de manera preventiva», treballant en conjunt amb els centres escolars del municipi, serveis socials, l’AEP i, fins i tot, la Policia Local de Cambrils, que actua com a «agent escolar» amb tasques de suport, acompanyament o visites a domicili.

Els professionals destaquen la seva labor pionera al municipi a través del «treball en xarxa» creat durant les últimes dues dècades. Primerament, identifiquen els casos, i els tècnics realitzen visites a domicili, fan seguiment dels joves o famílies afectats i ofereixen un servei d’acompanyament. L’orientació que ofereixen s’enfoca a oferir plans de «rutines diàries o hàbits», recomanar una «bon descans» i generar, novament, motius per continuar amb el cicle d’escolarització o d’introducció en el món laboral.

Problema principal

La solució inicial segons els tècnics, «depèn de retornar-los la motivació». «En l’etapa infantil i primària és més difícil trobar casos, però en la secundària el principal problema seria la desmotivació», assegura Carles. La protecció sobre el «sentit de fracàs escolar» és la principal prioritat del programa. Per aquest motiu, destaquen la «importància» d’impulsar formacions professionals o graus públics des del consistori cambrilenc. D’acord amb Huguet, la iniciativa pretén que «cap jove de Cambrils no tingui, almenys, un grau mitjà». Un objectiu que, de la mateixa manera que els seguiments que ofereix el programa, s’estableix a llarg termini.

Tota la població de Cambrils està exposada a aquesta problemàtica, però els últims anys, l’absentisme escolar s’ha reduït del 6% (2008) al 4,2% de la població que forma part del cicle d’escolarització al municipi. «La valoració és positiva, l’objectiu és facilitar les condicions i els tràmits», afirmen els responsables del projecte. El programa no només treballa en casos que avisen des dels centres. En conjunt amb la Policia Local, porten a terme una tasca «d’identificació» a la localitat, especialment als mercats ambulants on s’hi troben menors treballant. «És difícil tornar a enganxar-los», confessa la professional del centre, però després d’un temps oferint un seguiment, introdueixen als joves en una «etapa no obligatòria» de treball d’escolarització de 15h a 18h a l’Ateneu. «No hi ha un perfil, son tota mena de situacions. Es tracta d’un tema de sensibilitat de les mateixes famílies» afirmen els Huget i Carles.

Els dos tècnics ja plantegen millores futures, principalment en «l’orientació escolar» un dels punts més forts que ha fet destacar l’èxit del programa.