Set reptes per ser metropolitans

Per a què? És la pregunta que va plantejar Oriol Nel·lo, doctor en Geografia, davant dels assistents. «Per fer què? No tenim ja prou administracions? De què ens ajudaria?», prosseguí. En la seva ponència, va desgranar els set grans reptes del territori i com un govern metropolità facilitaria encaminar-se cap a una solució. Els desafiaments eren clars: la cohesió territorial, l’accés a l’habitatge, el canvi climàtic i la gestió del risc, la mobilitat i les infraestructures, els usos del sòl, l’energia i l’aigua i l’estratègia econòmica.

El punt de partida era el procés d’urbanització de Catalunya dels darrers dos segles. S’ha caracteritzat per una aguda concentració de població i activitat que configura grans àrees urbanes, que creixen, factor que comporta que les realitats passin de ser locals a superar les fronteres i que les dinàmiques requereixin una coordinació compartida. Això, en detriment del despoblament interior, fins al punt que hi hagi municipis que «tenen moltes dificultats per prestar els serveis bàsics a la ciutadania».

Nel·lo va explicar que un govern metropolità facilitaria la interlocució amb els estaments superiors —la Generalitat, l’Estat i la Unió Europea— i la proposició de projectes conjunts per afrontar matèries com la rehabilitació d’habitatge, el finançament del sistema de transport públic o l’impuls de la transició energètica. Entre els beneficis que portaria la metròpoli, apuntà un major potencial de cohesió social i equitat territorial, una millora en l’eficiència en la gestió de les xarxes i la coordinació en la inversió i gestió de les infraestructures de mobilitat. «La disposició d’una Àrea Metropolitana no és la solució a tots els problemes, però sí que és un mecanisme que ens pot ajudar a avançar en la bona direcció», va concloure.