Història
Surten a la llum quatre nous deportats de la Selva del Camp a Mauthausen
Aquest setembre es compleixen 85 anys de la mort de Miquel Maydeu i de les deportacions de quatre selvatans al camp austríac
Miquel Maydeu (al fons esquerre), Andreu Blasi (a la cantonada esquerra, assegut i amb l’uniforme de ratlles obligatori dels camps de concentració), Alexandre Simó (al centre superior), Pere Baseda (al centre inferior) i Ramón Guinovart (cantonada dreta).
La història del Baix Camp continua descobrint-se amb petites peces que formen la seva actualitat. Ara les pistes porten el destí de cinc homes, un de l’Albiol i quatre de la Selva del Camp, fins a Mauthausen, un dels camps de concentració més grans existents durant la Segona Guerra Mundial.
El recinte, situat a Àustria, va rebre 199.404 presoners, d’entre els quals 119.000 van ser assassinats. Segons ha aconseguit identificar el Centre d’Estudis Selvatans, quatre homes nascuts a la Selva van arribar al camp de concentració, i només tres en van sobreviure. A més, Miquel Maydeu Pallerola, nascut a l’Albiol, també va ser el primer català registrat en morir dins en un camp de concentració controlat pel nazisme.
La casualitat i les obligacions de la guerra van portar a quatre homes de la Selva del Camp a coincidir a Mauthausen. Segons nous registres del Centre d’Estudis, Alexandre Simó Dulcet, Andreu Blasi, Pere Baseda van arribar el mateix dia en trens diferents al recinte. Posteriorment, va arribar Ramón Guinovart. Tots van ser deportats pel franquisme en una decisió basada, majoritàriament, en els seus estatus com a militants polítics i en la seva ideologia catalanista o antifeixista.
El primer de Mauthausen
Miquel Maydeu va marxar a l’exili l’any 1939, després de servir com a soldat republicà durant la Guerra Civil. En el seu intent de buscar una nova vida a França, va acabar pres en mans dels alemanys dirigits per Adolf Hitler, que començaven a envair part del país gal. Després d’un breu pas per un camp de concentració francès, va patir un dur període a la presó de Kessel (Alemanya) i dels triatges dels stalags, unes presons ideades pel nazisme per als presoners de guerra. Finalment, Maydeu va ser deportat a Mauthausen l’any 1940, després de ser declarat apàtrida per part del franquisme. El mateix any, va ser assassinat dins el camp.
L’albiolenc va ser un dels integrants que viatjaven en el segon tren en tota la història que va portar espanyols i catalans a Àustria. Concretament, va ser deportat el 13 de setembre de 1940, i ara es compleixen 85 anys des de la seva arribada al camp de concentració.
En el seu honor, l’any 2020 l’Ajuntament de l’Albiol va recordar la seva història amb la instal·lació d’una llamborda ‘stolpersteine’, dedicades arreu d’Europa per recordar les víctimes del nazisme.
Quatre selvatans en l’horror
Andreu Blasi va ser l’únic supervivent, alliberat per l’exèrcit americà l’any 1945. Després del seu exili a França, va actuar com a intèrpret per a l’exèrcit alemany en diversos camps, sense rebre la dura tasca dels treballs forçats on van morir milers de persones. Dels seus companys selvatans, només en van quedar les històries recollides pel Centre d’Estudis als registres alemanys.
«Los Legados» va ser la població de naixement esmentada per Ramón Guinovart, militant de la UGT i amb càrrec polític dins l’Ajuntament de la selva, durant el seu procés de deportació. Una curiosa invenció per substituir el municipi de la Selva i dificultar la seva detenció, ordenada pel franquisme a causa de l’obertura d’un judici a Espanya per suposats crims de guerra.
Pere Baseda, qui va viure a Reus, en una masia propietat de l’arquitecte Pere Caselles, va fugir d’Espanya sota estranyes circumstàncies. L’any 1939, va aparèixer als registres de detencions nazis. També va tindre un pas curt pel camp de treball d’Agde (França) i, finalment, va ser capturat a Mosela, una localitat del nord francès dins el territori capturat pels alemanys.
La mateixa sort a l’exili va córrer Alexandre Simó, qui va ser registrat a l’hospital de Barcelona després de ser ferit durant l’inici de la Guerra Civil. La victòria franquista el va sentenciar, i a causa del seu servei com a soldat republicà, finalment va ser deportat.
Ara la Selva recupera una etapa històrica d’horror que es recupera en la memòria històrica gràcies al treball d’historiadors selvatans i de la demarcació de Tarragona, que a través de l’exploració d’informes històrics d’entre 1900 i 1945, han pogut situar els quatre selvatans a l’històric camp de concentració.