Javier Sancho: «La descarbonització no es podrà fer si no es modifica la xarxa elèctrica»

En quin moment està la indústria química de Tarragona?

«La indústria química de Tarragona està immersa en un procés de transformació profunda cap a un model circular i descarbonitzat i, alhora, menys ‘comodititzat’, o cosa que és el mateix, orientat a la fabricació de productes altament diferenciats de major valor afegit. 

Les 34 empreses que formem part de l’associació estem adaptant els nostres processos per a reduir emissions de carboni, millorar l’eficiència energètica i fomentar la innovació, amb l’objectiu de continuar sent competitius en un entorn global cada vegada més exigent. La indústria química de Tarragona és un dels principals motors econòmics del país. 

A Tarragona, la indústria química genera ocupació directa i indirecta per a més de 11.000 persones, i fins a 44.000 llocs de treball induïts. Representem el 25% de la producció química d’Espanya i el 50% de la producció catalana. La nostra activitat equival aproximadament al 1,5% del PIB nacional. També cal destacar que el clúster petroquímic de Tarragona és el més important de la conca mediterrània i un dels més rellevants del sud d’Europa. 

Per exemple, el sector químic representa més del 60% de les exportacions que passen pel Port de Tarragona. Totes aquestes dades demostren que som un sector clau per a l’economia i per a reforçar l’autonomia industrial del país».

I com està el mercat actualment i a curt termini?

Actualment, el mercat de la química bàsica travessa un moment complex, principalment pel fort increment de les matèries primeres i dels costos energètics, especialment del gas i l’electricitat. Aquesta situació ha afectat de manera significativa a tots els sectors industrials intensius en energia, no sols a Espanya, sinó en tota Europa, com han assenyalat tant l’informe Draghi com diverses comunicacions recents de la Comissió Europea, com el Clean Industrial Deal o l’Affordable Energy Action Plan. 

Des de 2015, la química bàsica a Espanya acumula una caiguda de 8 punts percentuals en la seva producció. S’espera que aquesta reducció es moderi i se situï entorn del 5% a la fi de 2025, si es confirma la tendència a la baixa en els preus de l’energia. És important subratllar que la química bàsica és un pilar essencial per a l’autonomia industrial del país. És present en múltiples cadenes de valor de sectors estratègics com la salut, l’alimentació, la construcció, l’automoció o la defensa».

La indústria química és un dels motors de l’economia de la província de Tarragona. El seu pes a nivell econòmic i laboral es mantindrà a curt i mitjà termini o tem que pugui decréixer?

Sens dubte, la indústria química continuarà sent un dels principals motors econòmics de la província de Tarragona a curt i mitjà termini. És un sector amb alt valor afegit, que genera ocupació estable, ben remunerat i altament qualificat, i que contribueix de manera significativa a la riquesa del territori. 

A més, la química és part essencial de les solucions als grans reptes que afronta la nostra societat: des de la producció d’aliments fins al tractament i la reutilització de l’aigua, passant pel desenvolupament de combustibles baixos en carboni que possibilitin reduir de manera efectiva les emissions de carboni del sector del transport, i de materials per a energies renovables o per a fer més eficient el consum energètic, gràcies a productes més lleugers, resistents i sostenibles. 

Per tot això, estem convençuts que la indústria química no sols mantindrà el seu pes econòmic i laboral, sinó que ho reforçarà com a sector estratègic clau per al desenvolupament industrial i la transició energètica del país».

Quines són les potencialitats i febleses de Tarragona com a pol químic?

«Tarragona és un dels pols químics més importants del sud d’Europa, i això es deu a diverses fortaleses clau. La principal és la concentració d’empreses del sector que treballen de forma integrada i col·laborativa, compartint infraestructures i generant sinergies que milloren l’eficiència i la competitivitat. 

Aquest ecosistema industrial està molt consolidat i compta amb dècades d’experiència acumulada. També destaquem per la nostra ubicació estratègica: tenim un port en creixement, connexions per carretera i ferrocarril, i estem prop de mercats europeus importants. A més, l’entorn educatiu és molt favorable, amb una universitat i centres de formació professional que aporten talent tècnic al sector, així com centres de recerca i tecnologia de prestigi internacional. 

Entre els principals reptes, cal assenyalar l’alt cost de l’energia i la falta d’infraestructures elèctriques adequades per a afrontar el procés de descarbonització. Necessitem urgentment adaptar la xarxa elèctrica del territori. Per a 2030, la demanda elèctrica del clúster químic de Tarragona serà un 380% superior a l’actual, i per a 2050 s’estima un increment del 620%. 

És imprescindible comptar amb un subministrament elèctric competitiu, fiable, suficient i d’origen renovable. Un altre aspecte clau a millorar és l’agilitació dels tràmits administratius i disposar d’un marc regulador clar i estable, que doni seguretat a les inversions i faciliti la posada en marxa de nous projectes».

Continua sent un pol d’atracció d’inversions?

«Sens dubte, Tarragona continua sent un pol d’atracció d’inversions, gràcies a la concentració industrial i a l’ecosistema consolidat que l’envolta. Continuem veient com s’aposta per projectes estratègics vinculats a la transició energètica, l’economia circular i la millora de l’eficiència industrial. 

Són àmbits clau per al futur i on el clúster químic de Tarragona té un gran potencial. Ara bé, per a mantenir i reforçar aquesta dinàmica inversora, és fonamental continuar treballant de manera coordinada entre les empreses, i comptar amb el compromís i el suport ferm de les administracions i de la societat».

Quines són les noves inversions en marxa o pendents que destacaria?

«Actualment, hi ha diverses inversions en marxa dins del clúster químic de Tarragona que reflecteixen el compromís ferm del sector amb la sostenibilitat, la innovació i la descarbonització. Algunes d’elles han estat reconegudes com a projectes d’interès per a la Unió Europea, la qual cosa demostra la seva rellevància estratègica. 

En el cas de Repsol, destaquen dues iniciatives especialment rellevants: d’una banda, l’Ecoplanta, un projecte pioner que transformarà la fracció resto dels residus municipals, no reciclable, en combustible renovable i productes químics circulars i per un altre, la futura planta d’hidrogen renovable amb l’electrolitzador més gran de la península ibèrica, clau per a avançar cap a una indústria baixa en emissions. També cal destacar el pla de descarbonització que està impulsant Ercros en les seves plantes de Vila-seca, amb una bateria d’accions orientades a reduir significativament la seva petjada ambiental. A més, existeixen altres projectes en estudi per part de diferents companyies del Pol Petroquímic. Estem convençuts que el futur de la química a Tarragona és sostenible i descarbonitzat, però també ha de continuar sent competitiu per a atreure noves inversions i consolidar el seu paper estratègic».

La Unió Europea és clara amb els objectius de descarbonització. Com l’afronta la indústria química de Tarragona?

«La descarbonització i la transició energètica són dues dels grans reptes que afronta la indústria química, i a Tarragona estem plenament compromesos amb aquest procés. Per això, hem definit un full de ruta ambiciós i realista per a avançar cap a una indústria més sostenible. Aquest pla es recolza, en primer lloc, en les millores d’eficiència energètica que portem dècades aplicant a través de la innovació tecnològica i l’optimització de processos. 

Gràcies a això, ja hem aconseguit una reducció significativa dels nostres consums energètics i de les emissions de CO2. A més, apostem per un enfocament tecnològic ampli. Encara que l’hidrogen verd jugarà un paper important, també considerem necessari posar èmfasi en el foment dels combustibles renovables, incorporar solucions complementàries com l’hidrogen baix en carboni, el desenvolupament de tecnologies pont, com la captura i emmagatzematge de CO2, i de noves tecnologies que encara estan en fase de recerca. 

Per a això, col·laborem activament amb centres de coneixement i innovació del territori. Aquest procés implica una inversió molt rellevant. A nivell estatal, el sector estima que seran necessaris al voltant de 75.000 milions d’euros entre 2025 i 2050, la qual cosa representa uns 3.000 milions d’euros anuals. Però perquè aquesta transformació sigui possible, necessitem el suport de les administracions públiques, un marc regulador estable i el suport de la societat».

La indústria química és capital a Tarragona, però està estigmatitzada socialment?

«És cert que la indústria química, com qualsevol activitat humana, genera un impacte, i som plenament conscients d’això. Precisament per això treballem de manera constant per a minimitzar-ho, aplicant les millors tecnologies disponibles i complint amb una normativa ambiental que està entre les més estrictes d’Europa. Quant a la percepció social, sabem que en alguns casos pot haver-hi una certa desconfiança, i per això considerem fonamental reforçar la transparència, la informació i el diàleg amb el nostre entorn. 

Estem compromesos amb la millora contínua, no sols des del punt de vista tècnic, sinó també social. Les empreses de l’AEQT compartim la preocupació per construir un territori millor i més sostenible. Estem a favor d’aquelles iniciatives que ajudin a avançar en aquest camí, sempre des d’una base científica, rigorosa i col·laborativa. La indústria química vol ser part de la solució i un aliat per al desenvolupament equilibrat del territori».

Com a president de l’AEQT, quins són els reptes i les línies que s’ha marcat per als pròxims tres anys?

«Com a president de l’AEQT, els pròxims tres anys estaran marcats per l’impuls a la competitivitat i la descarbonització del sector. Aquest repte va de bracet de la transició energètica, que requereix una transformació profunda dels nostres processos productius, les nostres infraestructures i el nostre model energètic. 

Tot això ho abordarem dins del marc del Pla Estratègic de l’AEQT 2024-2028, que s’articula en cinc grans eixos: seguretat i medi ambient; descarbonització i economia circular; competitivitat i innovació; entorn i infraestructures; i comunicació i posicionament. 

La nostra missió és clara: continuar generant consensos entre indústria i entorn per a consolidar un model productiu més sostenible, competitiu i alineat amb els objectius climàtics. Volem que Tarragona continuï sent un referent industrial a nivell europeu, apostant per una indústria química circular, descarbonitzada i plenament integrada en el seu territori».